© Araceli Merino, entrada a l'església des Dominicains,
Visa pour l'image de Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
.
.. i ja son 25 edicions d'una de les cites de referència en el món del Fotoperiodisme internacional:“Visa pour l’image”. En aquests anys, des del 1989, tots els noms propis d'aquesta especialitat gràfica han anat passant per aquest punt de trobada durant les primeres setmanes de setembre. Enguany fins i tot el cèlebre Don McCullin, un dels que faltava, amb una colpidora selecció d'imatges d'enfrontaments diversos (Vietnam, Irlanda del Nord, Líban, etc...) sota el títol genèric de “La pau impossible”.
© Araceli Merino, Fotos al Convent des Minimes,
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
Si, ja se... els que em coneixeu no m'associeu gaire al
fotoperiodisme. És cert, en general em trobo més còmoda amb el que m'agrada
anomenar fotografia lenta: imaginar una imatge al cap i anar-la elaborant “in
situ”. Angle, llum, proporció, etc. El fotoperiodisme tendeix a la fotografia
ràpida, a captar el moment, si, però infinitament més efímer que les llums
extremes de l'albada o l'hora blava.
És com la cuina. Cada recepta demana temps i atencions
diferents. El que no canvia tant és el temps que li dediquem a la taula. Tot un
matí de feina pot desaparèixer en menys de 5 minuts. Aquesta és també la
sensació que segur més d'un tenim passejant pels diferents espais del “Visa pour l’image”. Tanta lluita, tant de sofriment, tanta impunitat, tanta injustícia
i els fotoperiodistes allà, jugant-se la vida (com Joao Silva, del New York
Times, que va patir l'amputació de les dues cames). Tanta feina feta, alguna
força recent com les fotos de Síria de Goran Tomasevic de Reuters o Jerome Sessini de Magnum, i que nosaltres devorem en les poques hores d'una plàcida
tarda de finals d'estiu.
© Araceli Merino, Finestra entre 2 fotos (Joc visual),
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
En el cap també la deformació inevitable de la mirada del
fotògraf, buscant textures contrastades, enquadraments auris, elements en definitiva que també
formen part del segell de cada fotògraf. És fàcil observar com cadascun resol l'eterna dialèctica forma/contingut, buscant el patiment humà en estat pur o
jugant amb línies i espais en el context de ciutats destruïdes per combats.
© Araceli Merino, Convent des Minimes,
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
La suau brisa que
bufava mentre anàvem pel carrer a buscar el cotxe per tornar a casa acompanyava el nostre silenci amarat d'una gran sensació d'impotència. Veritablement la pau sembla impossible.
P. D.
Altres entrades sobre edicions anteriors en aquest bloc:
· Visa pour l'image 2009
· Visa pour l'image 2012
