dimecres, 19 de desembre del 2012

Per una nova llum!


©Araceli Merino, Bardenas Reales, Navarra, 2012.
Nikon D-800, Nikkor 14-24

Com de costum en aquestes dates el meu missatge serà curt, previsible, però molt sincer...
...que el 2013 ens mostri en el seu horitzó una nova llum d’esperança i de felicitat per a tots.
Mentre el nou any arriba, gaudiu d'unes bones festes!

dimecres, 5 de desembre del 2012

Freak & mad


© Araceli Merino, Berlin, Alemanya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 12-60

En mig del desori i la bogeria d'aquests temps que ens toca viure, encara ens queda l'oportunitat de poder propiciar espais en blanc on les persones intentem construir un missatge nou d'il·lusió i d'esperança.

diumenge, 25 de novembre del 2012

El paradís


© Araceli Merino, Perafita (Lluçanès, Osona) 2011.
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Moltes vegades penso que el paradís només és un estadi de la felicitat, segurament més efímer del que tots voldríem. Però si existeix segur que hi conflueixen la bellesa, l'aire pur i la sensació de llibertat.

divendres, 16 de novembre del 2012

Nuances pour l'image

©Araceli Merino. Perpinyà, 2012
Olympus E-5 + Zuiko 9-18
 
"Nuances (tons, matisos...) pour l'image". Si, un joc de paraules a partir del nom més que conegut d'una de les fires de fotoperiodisme de referència: Visa pour l'image, de Perpinyà. Un joc de paraules o un eufemisme? Perpinyà, es manté fidel cada setembre als seus principis. Tot un referent que intento no perdre'm. Els tons, els matisos... son per a un temps que de l'ofici de fotògraf, com de tantes altres coses, en fa un lànguid joc d'ombres.

dijous, 4 d’octubre del 2012

Vida després del foc


© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 9-18
 
 
La petjada que el foc ha deixat aquest estiu ha estat realment gran. Les escenes que varem veure i viure no van deixar a ningú indiferent. Confesso que alguns dies més tard se'm va fer inevitable resseguir aquell camí de cendres. D'aquella experiència em va frapar l'aspecte quasi fantasmagòric que presentaven totes aquelles arbredes carbonitzades amb una intensa olor a cendra i alhora com la vida ressorgia de forma incipient entre el brancam.
Una experiència que em va semblar prou atractiva com perquè la puguem compartir en una passejada fotogràfica per alguns dels indrets més impactants de l’àrea afectada de l'Alt Empordà, que hem organitzat de cara al proper dissabte 20 d'octubre pel matí (de 10h a 13h aproximadament).
Per a més informació podeu visitar la web de l'Associació organitzadora "Artistica Cabanelles"

dimecres, 5 de setembre del 2012

El mur de Berlin


© Araceli Merino, Fragment conservat del mur, Berlin, Alemanya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 12-60

Qui no recorda la tardor del 1989. Tots estàvem pendents del que passava a l'altra banda del teló d'acer. El mur va caure. Tot? gairebé. Tothom tenia moltes ganes de fer-lo desaparèixer per sempre. Però en el darrer instant es va decidir deixar-ne una petita part. És evident que cal que aquesta mena de coses no s'oblidin. Potser per això, amb tants "murs" que ens poden amenaçar, jo també he volgut deixar aquest petit testimoni. La foto està feta en el que era la banda comunista. De fet, he estat temptada de deixar-la en blanc i negre, en el més pur estil fotoperiodístic, testimoni del que va ser una societat sense llibertat que somniava en veure el "món" (world) a l'altra costat.

Berlin avui és una ciutat atractiva, inquieta, creativa, polièdrica, que cala fins el moll de l'os. En resum... una ciutat en colors.

diumenge, 5 d’agost del 2012

El pescador

© Araceli Merino, Llac Inle (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Fa pocs dies, en mig d'un matí d'intensa pluja a Berlin vaig tenir ocasió de veure la polèmica portada de la Revista "The Economist". Els pensaments, la preocupació, la reflexió ètica sobre el periodisme, l'especulació de futur... tot es va amuntegar per enèsima vegada al meu cap. La pluja seguia caient amb força aquell xafogós matí d'estiu fastiguejant tota possibilitat de fer fotos. L'única alternativa que hi havia era seure en una cafeteria d'estil bohemi, propera a l'Alexander Platz, al caliu d'una agradable conversa a la que varem posar comes i punts amb una gerra de cervesa de blat.
En un moment de silenci em va venir al cap aquesta foto que li vaig fer fa uns anys a pescador solitari del Llac Inle a Birmània. Crec que el que més vaig evocar en aquell instant va ser la sensació de solitud serena, d'aïllament, de manca d'informació que potser sense que ell ho sabés el feia ser més feliç. És evident que no te res a veure pescar fotos amb una reflex en una ciutat cosmopolita amb pescar peixos amb el peu en un llac de l'Orient llunyà. Però a vegades, els moments que perdem de feina els regalem als somnis, que ara per ara conserven l'IVA al 0%.
La pluja va seguir caient una bona estona sobre Berlin.

divendres, 29 de juny del 2012

Exposició Bach a Toulouse

© Araceli Merino, bust de J. S. Bach a la Nikolaikirche, Leipzig, Alemanya 2011.
Olympus E-3, Zuiko 14-54

Els passats dies 9 i 10 de juny vaig tenir ocasió de projectar en diferents horaris un dels meus treballs fotogràfics titulat "La Route de Bach aujourd'hui" (La Ruta Bach avui) en el marc del Festival "Passe ton BACH d’abord!" de Toulouse (França). Un prestigiós festival de música centrat en l'obra del compositor Johann Sebastian Bach (1685-1750), que organitza l'Ensemble Baroque de Toulousse. La meva exposició, projectada en format de diaporama, es va poder veure en diferents passis durant els dos dies esmentats, al costat d'un vídeo protagonitzat pel violoncel·lista Yo Yo Ma a la Cave "Café Zimmermann" (FJT Espérance, 20 grande rue de Nazareth, Toulouse) un espai on els assistents al Festival podien seure a descansar, tot contemplant mostres d'arts plàstiques i les dues vídeo-projeccions simultànies. "La Ruta Bach avui" és una col·lecció de fotografies de l'aspecte actual dels diferents llocs on va viure i treballar el gran compositor del barroc alemany, ubicades entre la Turíngia, Saxònia i la zona hanseàtica a l'est i al nord d'Alemanya. Fotografies que vaig voler que ens mostressin un Bach més proper, imaginat en la seva dimensió humana i alhora veure i recrear aquella llum particular que el va influenciar i el va inspirar.

diumenge, 3 de juny del 2012

Cala dels Frares

© Araceli Merino, Cala dels Frares, Lloret de Mar 2011
Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

La calor ha tornat, de forma contundent, i m'ha agafat immersa en diferents activitats com cursos d'iniciació, de fotografia de viatges i algun encàrrec (encara que menys dels que voldria). És per això que darrerament em prodigo menys per la galàxia bloguera. Però aquí em teniu de nou amb una foto refrescant. La Cala dels Frares és un lloc especial, amb màgia, però no gens fàcil. Després d'un parell de visites amb llums impossibles, a la tercera va sorgir la que esteu veient. De cop he recordat quan un bon amic fotògraf m'explicava que en més d'una ocasió s'emporta uns bocates enormes per matar el temps mentre espera que arribin les bones llums. La paciència acostuma a tenir premi.

diumenge, 6 de maig del 2012

Sau, quatre anys després

© Araceli Merino, Pantà de Sau 9-4-2012
Olympus E-3, Zuiko 14-54

Com estant canviant les coses des d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, en que arran d'una sequera extraordinària, que tots recordem, vaig decidir visitar l'antic poble de Sau. Lluny de mostrar (com en la foto d'enguany) només la característica punta del campanar de la seva església romànica de Sant Romà, la sequera havia fet reaparèxer entre les aigües les restes de les cases que algun dia havien esdevingut un petit nucli rural. Aquelles imatges es van convertir en la lletra capitular que iniciava la ruta d'aquest bloc.

Com cada any hi vaig retornar, per tradició, el mateix 9 d'abril coincidint amb el dilluns de Pasqua. Però també desitjant que, de la mateixa manera que el dijous 10 d'abril de 2008 varen començar les pluges  que van posar fi a una llarga i angoixant sequera, aquesta petita tradició esdevinguda quasi un ritual repetit el 2009, el 2010, el 2011, serveixi com una mena d'auguri per a que algun dia ben aviat retornin la calma i l'esperança per a tots plegats, tan necessària com l'aigua de fa quatre anys.

Després de la sequera venen les pluges i després de la tempesta sempre surt el sol. Vet aquí aquest arbre solitari que, tot contemplant la punta del campanar emergent sobre les aigües, sembla ballar la seva dansa ritual d'invocació als deus de la vida com el sol, l'aigua, el vent... Amb la càmera ens varem sumar al ritual tot sabent que, més enllà de la pluja o la sequera, l'any que ve continuarà sonant aquesta hieràtica dansa ritual i el dimarts 9 d'abril de 2013 procurarem ser allà per deixar-ne constància una vegada més.

Gràcies de tot cor per la vostra companyia d'aquests quatre anys.



dissabte, 14 d’abril del 2012

Castillo de Tabernas (Little planet)


© Araceli Merino, little planet del Castell de Tabernas (Almería), 2012
Olympus E-5, Zuiko 9-18

Des d'aquesta torre de l'homenatge tenim una vista increïble del desert més cinematogràfic de tota la península ibèrica... el desert del bonic poble de Tabernas, a prop d'Almeria, on s'han gravat uns quants centenars dels anomenats Spaghetti western, entre molts altres films. La fortalesa data del s. XI i aquí es va signar el final de la dominació àrab d'Almeria el 1489, davant dels reis catòlics, poc abans de la rendició de Granada (1492). Eren temps convulsos, com els nostres. Potser per això, aquesta nit (en que fa cent anys de l'enfonsament del Titànic), em venia de gust fer-hi una mirada diferent. A veure si mirant les coses des d'una altra perspectiva al final les aconseguim canviar! Per a bé, clar!

diumenge, 11 de març del 2012

Malecoooón!

©Araceli Merino, L'Havana (Cuba) 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

Un malecón, en castellà, és un mur de contenció d'aigua. Molt habituals, per tant, davant del mar. Però vaja, el malecón més cèlebre de tot el món és sense cap mena de dubte el de l'Havana (Cuba). Clar que quan vas amb un cocotaxi, amb el seu característic soroll de motor i a tota pastilla, si algú ens pregunta sobre la marxa el nom d'aquell passeig marítim, la resposta no pot ser altra que la del títol de la foto.
Aquest és el tempo del temps que ens toca viure! (Valgui la redundància). Sort que... malgrat tot, no tots els detalls se'ns escapen.

dissabte, 18 de febrer del 2012

Mirada

© Araceli Merino, Marapurà (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

M'agrada Àsia! L'Orient llunyà!
És simple però és així. Tot aquell món llegendari, sempre a l'esguard de la natura, imbuït de la petjada budista, que viu amb una concepció del temps diferent i que encara mostra racons genuïns de bellesa infinita, fa que la mirada asiàtica marqui i convidi al retorn. Països com Myanmar o fins i tot la Xina conserven molts recons genuïns i poc coneguts com Marapurà o la província de Yunnan on els turistes arriben en comptagotes i on encara és possible fer un viatge quasi en el temps, com els antics exploradors, a la recerca de la terra mítica del Shangri-là evocada per James Hilton.

La propera Setmana Santa, del dissabte 31 de març al dilluns 9 d'abril, els amics de Baraka, club de viatges m'han proposat d'acompanyar-los a la Xina, concretament a fer una Ruta fotogràfica per Yunnan.

dimarts, 17 de gener del 2012

Lluitant contra els gegants...

©Araceli Merino. Mota del Cuervo (Cuenca, La Mancha), 2010.
Olympus E-3 + Zuiko 9-18

"...Mire vuestra merced —respondió Sancho— que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que, volteadas del viento, hacen andar la piedra del molino....".

(Don Quijote, Llibre 1, Capítol VIII. Miguel de Cervantes)

Ja fa més d'un any que vaig tenir l'oportunitat de fer un reportatge a l'entorn de la terra del Quixot. Tot contemplant l'estampa fascinadora de la silueta d'aquells vells molins retallada sobre l'horitzó vaig entendre la bogeria meravellosa del Quixot lluitant contra uns gegants particulars... si, si... com si fos una mena de fotògraf del nostre temps intentant obrir-se pas entre les aspes del món professional, lluitant a cop de flaix i trípode...! Clar que, els temps son els que son i, en qualsevol moment, aquell cel de plom pot caure (com deia Astèrix) sobre els nostres caps!

"...¡Válame Dios! —dijo Sancho—. ¿No le dije yo a vuestra merced que mirase bien lo que hacía, que no eran sino molinos de viento, y no lo podía ignorar sino quien llevase otros tales en la cabeza?
—Calla, amigo Sancho —respondió don Quijote—, que las cosas de la guerra más que otras están sujetas a continua mudanza...".

(Don Quijote, Llibre 1, Capítol VIII. Miguel de Cervantes)

Traducción · Translation · Traduction