diumenge, 31 agost de 2014

LLUMS DE TARDOR A BANYOLES (i Taller fotogràfic)


© Araceli Merino, Capvespre al Llac de Banyoles, Pla de l'Estany, 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18
 

En poques setmanes començarem a gaudir de les impressionants llums de tardor. Poques vegades l'exercici fotogràfic es veu tan recompensat per una llum tan òptima i amb tanta força expressiva. El seu angle esbiaixat, els seus tons càlids, els ocres de la natura i la serenor malenconiosa de tot plegat esdevenen una veritable invitació a sortir amb la càmera penjada.
Son diversos els marcs incomparables que podríem triar, però aquesta vegada, aprofitant la invitació dels amics d'Alguema Cultural a fer un taller de fotografia de tardor, l'escenari escollit seran alguns espais ben fotogènics de l'Empordà i el Pla de l'Estany.
Hi passarem un diumenge sencer amb una sessió teòrica inicial i després sessions pràctiques a diferents escenaris.

Us ve de gust participar-hi?

Per a més informació:
TALLER FOTOGRÀFIC DE TARDOR
"Les llums de l'Empordà i el Pla de l'Estany"
Diumenge, 5 d'octubre 2014, de les 10.00 del matí fins al capvespre.
Organitza: Alguema Cultural
Més informació i inscripcions: Alguema Cultural

Obert a tot tipus de nivells i de càmeres!

dilluns, 28 juliol de 2014

Focs de Festa a Mataró 2014


©Araceli Merino, "Laia l'arquera" amb els focs de les Santes de fons, Mataró, Juliol 2014 
Nikon D800, Nikkor 70-200

Les Santes, Festa Major de Mataró, esdevé cada any a finals de juliol un punt de trobada per a tots els aimants de l'estiu, de la festa... i també de la fotografia. 

L'any passat, 2013, ja vaig mostrar-vos els mateixos focs de la nit del 27 de juliol des d'un altre angle.

dilluns, 30 juny de 2014

Frarets

 ©Araceli Merino, Illa de Mykines, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 70-200, TC-20E II
 

Encantadors, veritat?

Simpàtics, fotogènics, irresistibles vaja... Si mai trobeu una colònia de Frarets (“Puffins” en anglès) en algun racó de l’àrea atlàntica, que és on n’hi ha més, us prometo que us hi quedareu força estona enganxats, esgotant bateries i targes de memòria de la càmera.


S’acosten les vacances i, per tant, noves oportunitats per gaudir de la fotografia.
No les desaprofiteu!


 ©Araceli Merino, Illa de Mykines, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 70-200, TC-20E II
 


©Araceli Merino, Illa de Mykines, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 70-200, TC-20E II
 

dimarts, 27 maig de 2014

Passejada al Jardí Botànic Marimurtra (29 juny)


© Araceli Merino, Jardí Botànic Marimurtra (Blanes, La Selva) 2014.
Olympus OM-D E-M1, Sigma 105 Macro, Adaptador MMF3

L'arribada del temps clar (Primavera-Estiu) és un dels moments fotogràfics per antonomàsia. L'esclat de vida, llum i color és tan espectacular que el que més costa és sortir de casa sense una càmera. Només hi ha una cosa millor que sortir a fer fotos en aquest moment de l'any i és fer-ho en grup a la recerca d'un espai que ens garanteixi l'èxit en la nostra missió.

PLACES EXHAURIDES (només llista d'espera!)

Després del bon record que ens ha deixat el cap de setmana fotogràfic compartit a les "Bardenas Reales de Navarra", els amics de l'Associació "Alguema Cultural" m'han proposat ara de conduir i assessorar una passejada fotogràfica per un dels jardins botànics més bonics de Catalunya: El Jardí Botànic Marimurtra de Blanes a la comarca de la Selva. La seva situació privilegiada davant del mar amb vistes espectaculars, barrejada amb la presència de flors i insectes d'una grandíssima varietat ens faciliten que en poc espai disposem d'una quantitat impressionant d'arguments fotogràfics.

© Araceli Merino, El mar des del Jardí Botànic Marimurtra (Blanes, La Selva) 2012.
Olympus E-5, Zuiko 9-18


Així doncs, el darrer diumenge de juny (dia 29) de 10.00h a 13.00h donarem la benviguda a l'estiu tot fent una passejada fotogràfica relaxant pels jardins Marimurtra de Blanes. Anirem a trobar la intensa llum mediterrània i la impactant proximitat del mar, per jugar amb la llum en un magnífic escenari on podrem combinar fotografia de paisatge, alhora que utilitzar els macros amb flors i insectes i experimentar amb els jocs de colors. 
Per a més informació podeu visitar la Web de l'Associació Alguema Cultural i contactar-hi a través del seu correu electrònic.

© Araceli Merino, Gotes de rosada al Jardí Botànic Marimurtra (Blanes, La Selva) 2012.
Olympus E-5, Zuiko 50-200

diumenge, 27 abril de 2014

Sau, sis anys després

© Araceli Merino, Capvespre al Pantà de Sau, abril 2014 
Nikon D800, Nikkor 24-70 

Com cada any, el mes d'abril em fa recordar la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. Visitar l'antic poble de Sau (Osona), aleshores emergit entre les aigües de l'embassament que el cobreix des de 1969 arran d'una profunda sequera, va ser el detonant d'aquest blog. Com ja sabeu en tot aquest temps he seguit pujant cada any convertint aquesta imatge de Sau en un símbol estrictament personal, una referència en el temps que permet fer una reflexió de passat i fer volar desitjos de futur. 

En tot aquest temps una profunda crisi de proporcions inhumanes ha estat paral·lela a una sensible evolució de la tecnologia (també la fotogràfica), a la tendència d'anar substituint els blogs per les xarxes social com el Facebook i tantes altres coses... Sau és també l'excusa per a la celebració d'aniversari que he anat repetint el 2009, el 2010, el 2011el 2012 el 2013 i aquest any no ha estat cap excepció. El nivell d'aigua de l'embassament estava en el 80% i la llum del capvespre va esdevenir un veritable poema per a la mirada. A la meva agenda del 2015 ja està anotada una nova cita amb Sau el dia 9 d'abril.

dissabte, 8 març de 2014

Capvespre a les Bardenas Reales


© Araceli Merino, Bardenas Reales (Navarra) 2011.
Olympus E-5, Zuiko 12-60

Poques coses puc dir al davant d'un moment així. Una solitària tarda de finals d'estiu, les llums baixes del capvespre, un punt de mira elevat, una lleugera brisa reparadora després de moltes hores de sessió fotogràfica sota el sol intens, un voltor solitari en la llunyania i, més enllà de tot això, una profunda sensació de serenor, quasi indolència. Tantes hores passades pels diferents racons de les Bardenas Reales, tants moments de llum especial, d'ombres amb relleu, sempre inspirador...
Tots els fotògrafs tenim els nostres racons, el petits paradisos on volem tornar de tant en tant, els espais on les oportunitats fotogràfiques, els moments, el pas de les estones i, vaja, tot allò que hi contemplem sempre ens omple l'esperit.

P. D.
Us recordo que l'Associació Alguema Cultural ha organitzat una Sortida-taller fotogràfic el cap de setmana del 2 al 4 de maig pel parc de Les Bardenas Reales. Cliqueu aquí per a més informació.  PLACES EXHAURIDES !!!


diumenge, 23 febrer de 2014

Estel Circumpolar a les Bardenas Reales


©Araceli Merino, Estel Circumpolar sobre el Castildetierra. Bardenas Reales, Navarra, 2013. 
Nikon D-800, Nikkor 14-24 

 Tots sabeu que per aconseguir determinades fotos, més enllà dels coneixements tècnics i de portar un equip adequat, cal tenir paciència, trobar un lloc interessant i funcionar sovint en uns horaris poc convencionals per aprofitar la potència de les llums especials. Si el resultat és més o menys l'esperat, de seguida oblidarem el fet d'haver estat passejant per llocs apartats a estranyes hores de la matinada. Aquestes son les coses que ens enganxen de la fotografia!

PLACES EXHAURIDES!!!
El proper cap de setmana del 2 al 4 de maig amb l'Associació "Alguema Cultural" estem organitzant un taller a les Bardenas Reales de Navarra, un veritable paradís per a fotògrafs. Situat al sud-est de Navarra, a la Ribera, molt a prop de Tudela i en la meitat de la gran depressió de la Vall de l'Ebre, el desert de "Las Bardenas Reales" ens ofereix uns paisatges certament Singulars, forjats per l'erosió ocasionada per les pluges torrencials i pel "Cierzo" el vent intents i sec del nord que hi bufa sovint. Tot plegat fa d'aquest indret un escenari tan estrany com atractiu, un veritable paradís per als fotògrafs que crea addicció. En aquests dies recorrerem els seus racons més atractius així com alguns dels preciosos llocs de la comarca que els envolta. Per anar escalfant motors, no us perdeu aquest article sobre les Bardenas Reales.

divendres, 17 gener de 2014

Passejant pel fòrum


©Araceli Merino, Parc del Fòrum, Barcelona 2010.
Olympus E-3, Zuiko 9-18

El Fòrum de Barcelona, allà on les línies geomètriques convergeixen cap al mar i on la seducció de l’arquitectura més imaginativa arriba a ser tan poderosa que fa veritablement irresistible l’ús de la càmera. Passejar pel Parc del Fòrum és tota una invitació a la fotografia en el sentit més ampli. Cadascun dels seus espais arquitectònics esdevé alhora l'escenari òptim per a la fotografia social, urbana, de paisatge.... una mena de tot en un que convida a passar-hi llargues estones tot buscant la millor perspectiva, la mirada més original, la més constructiva i arquitectònica, emmarcat per un cel ample i un mar infinit

El proper diumenge dia 26 de gener 2014, de 10h a 13h l'Associació Alguema Cultural m'ha demanat que condueixi una Passejada fotogràfica per alguns dels seus racons més atractius i suggerents, aportant consells tècnics, de composició, etc... tot aprofitant la singular llum hivernal.
Trobareu més informació sobre la passejada (inscripcions, etc...) clicant al WEB de l'Associació Alguema Cultural o bé escrivint al seu Correu Electrònic.

divendres, 3 gener de 2014

Paradisos per a la mirada (exposició)

La Caminant 
©Araceli Merino. Muntanyes de la regió de Lori, Armènia, 2011 
Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Les sensacions es forgen sovint de mirades i de silencis, com la fotografia.
El proper dijous 16 de gener a les 19.30h inauguro l'exposició fotogràfica "Paradisos per a la mirada" a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears (Carrer Major de Can Caralleu, 1-7. 08017 Barcelona), al costat de la Ronda de dalt (Sortida Can Caralleu)
Aquesta exposició és un recorregut de mirades per diferents indrets d'arreu del món que, més enllà de la seva bellesa, comparteixen una sensual capacitat per corprendre la nostra ànima. És també una mostra antològica retrospectiva de part del meu treball fotogràfic dels darrers 5 anys.

L'exposició estarà oberta del 16 de gener al 15 de juny de 2014
L'Entrada és totalment gratuïta.

divendres, 20 desembre de 2013

Feliç 2014!


©Araceli Merino, Via Làctia sobre les Bardenas Reales, Navarra, 2013. 
Nikon D-800, Nikkor 14-24 

Un any més a les portes de les festes de Nadal i davant de l'arribada del nou any vull desitjar-vos amb tot el cor que el 2014 ens faci mantenir a tots l’esperança i la il·lusió necessàries per superar totes les dificultats del present. Mentrestant, gaudiu d'unes bones festes!

diumenge, 1 desembre de 2013

"Cementiri de Sinera, dues mirades" Exposició al Col·legi Aparelladors de Mataró


© Araceli Merino, Cementiri de Sinera (Arenys de Mar, Maresme) 2012. 
Escultura de Josep llimona (1922) 
Nikon D-800, Nikkor 24-70 

La serena i reflexiva bellesa de les escultures d'artistes de principis de segle XX com Llimona, Vallmitjana, Carcassó, Barrera o Ventura... son el testimoni silenciós dels sovintejats passejos que a principis dels anys 40 Salvador Espriu va fer pel Cementiri d'Arenys de Mar. La contemplació d'aquella llum i aquell silenci en temps de postguerra evoca en el poeta l'essència del paradís perdut. Ha estat resseguint el camí del silenci i la serena claror de Sinera d'on han sortit les "mirades" que us hi proposem. 

Juntament amb la pintora Carme Riera, el proper Divendres 13 de desembre de 2013 a les 19.30 h. inaugurem l' Exposició "Cementiri de Sinera: Damunt la mar en calma, dues mirades" de fotografies i pintures, al Col·legi d'aparelladors de Mataró (carrer Xammar, 63, de Mataró, Maresme), dins del actes de l'Any Espriu, amb motiu del Centenari del naixement de l'escriptor català Salvador Espriu (1913-1985). 

Estarem molt contentes si ens hi acompanyeu. No hi faltarà una copa de cava per celebrar-ho! L'exposició estarà oberta fins el dissabte 4 de gener 2014. La podreu visitar els dijous, divendres i dissabtes de 18.30h a 20.30h L'entrada és sempre gratuita.

diumenge, 17 novembre de 2013

Els colors del Montseny


© Araceli Merino, Montseny (Catalunya), 12 de Novembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

En tots aquests anys he conegut molts fotògrafs, tant aficionats com professionals, que sempre reservem alguns dies de finals d'octubre i/o novembre per retrobar-nos amb la tardor en espais de privilegi com la Vall d'Aran, molts indrets del Pirineu, La Garrotxa o El Montseny, per citar-ne alguns, i després omplir de tardor blocs, Facebooks... Senzillament és un plaer irresistible!

Un grup de gent dels darrers cursos que varem fer de fotografia i Photoshop van proposar de fer una sortida pràctica per aprofitar aquest moment de l'any. Per tant, si us ve de gust captar amb la vostra càmera aquests intensos i efímers colors de la tardor, el proper dissabte, dia 23 de novembre de 10.00 a 13.00 h. farem una Passejada fotogràfica pel Montseny organitzada per Alguema Cultural.

Anirem a la recerca d'espais i racons òptims per captar veritables postals de tardor d'aquests entorn privilegiat, tot aprofundint en tècniques i recursos fotogràfics que ens permetin aprofitar en cada moment la llum i els espais d'aquest moment tant singular de l'any, amb aigües de seda i el seus característics tons ocres inspiradors i evocadors de paisatges melangiosos que justament en aquestes dates es manifesten en tot el seu esplendor pels camins, rierols i fagedes del Montseny.

Per a més informació i inscripcions podeu anar al web... d'Alguema Cultural.

dissabte, 26 octubre de 2013

Ancorat a la sorra

© Araceli Merino, Port de Fuglafjordur, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

En les darreres setmanes, arran del curs fet sobre Photoshop, he sovintejat moltes converses a l'entorn de les tècniques de revelat, el rang dinàmic dels HDR, les modes i les inevitables opinions a favor i en contra de les diferents tendències. En els tractats d'interpretació de la música dels segles XVII i XVIII, quan es parla dels criteris d'ornamentació i improvisació aplicables, la recomanació final de molts teòrics acaba sent "el bon gust". Clar que ningú especifica que és això exactament. 
Parlant de fotografia, penso que en un moment com l'actual en que la tecnologia ens permet tantes opcions diverses en l'ús de la càmera així com en el revelat amb l'ordinador, seria molt interessant recuperar aquella vella premissa dels tractats musicals del barroc i aplicar el bon gust que ens permetés emprar de la manera més adequada totes les eines que tenim a l'hora de fer i revelar fotografia. Però com que al segle XXI seguim sense saber que és exactament el bon gust, aleshores el criteri final acaba sent, com en el segle XVIII, el que aplica cadascú. Davant de la fotografia d'alt rang dinàmic (HDR) no se si mai arribarà a existir un consens més o menys general. Potser tampoc fa falta. N'hi ha prou amb si us agrada o no.

diumenge, 22 setembre de 2013

Retocar o Revelar? (Curs de Photoshop)

© Araceli Merino, Bardenas Reales, Navarra 2012.
Olympus E-5, Zuiko 50-200

Per molta gent la paraula revelar s'associa a la imatge d'una cambra fosca, una ampliadora, tres cubetes amb líquids i un lloc on posar a assecar les imatges ja revelades. Ja en els temps digitals també ha calgut re-inventar (com tantes altres coses) la paraula revelat, que ara fa referència a la utilització d'alguna aplicació informàtica, com ara Photoshop, per agafar els fitxers que surten de la tarja de la nostra càmera i treure'n el màxim profit de la llum, de l'enquadrament, de l'enfocament, la correcció de colors, els nivells, el contrast, les capes, etc... Una de les discussions que tenen més atrafegada a molta gent d'aquest món és establir on està la frontera entre revelar i retocar, i d'aquí a reflexionar sobre que és fotografia i que no ho és.

Però a nivell d'usuaris crec que el que acabem desitjant tots és poder millorar la qualitat d'aquelles fotografies que hem fet en els moments més inoblidables de la nostra vida com ara celebracions, viatges, etc... Aquesta és la filosofia del CURS de PHOTOSHOP que oferiré els divendres dies 27 de setembre, 4, 18 i 25 d'octubre a l'Institut Europeu de Barcelona (Passeig de Sant Joan, 110) de les 18.00h a 21.00h. L'organitzen els amics de l'associació "Alguema cultural" i trobareu tota la informació (Matriculació, preu, etc...) clicant aquí a la seva web. Si veniu, garantit que aprendrem i alhora passarem unes bones estones amb la fotografia.

dissabte, 14 setembre de 2013

Perpinyà, un any més...


© Araceli Merino, entrada a l'església des Dominicains
Visa pour l'image de Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70


... i ja son 25 edicions d'una de les cites de referència en el món del Fotoperiodisme internacional:Visa pour l’image. En aquests anys, des del 1989, tots els noms propis d'aquesta especialitat gràfica han anat passant per aquest punt de trobada durant les primeres setmanes de setembre. Enguany fins i tot el cèlebre Don McCullin, un dels que faltava, amb una colpidora selecció d'imatges d'enfrontaments diversos (Vietnam, Irlanda del Nord, Líban, etc...) sota el títol genèric de “La pau impossible”.

 © Araceli Merino, Fotos al Convent des Minimes
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70


Si, ja se... els que em coneixeu no m'associeu gaire al fotoperiodisme. És cert, en general em trobo més còmoda amb el que m'agrada anomenar fotografia lenta: imaginar una imatge al cap i anar-la elaborant “in situ”. Angle, llum, proporció, etc. El fotoperiodisme tendeix a la fotografia ràpida, a captar el moment, si, però infinitament més efímer que les llums extremes de l'albada o l'hora blava. 

És com la cuina. Cada recepta demana temps i atencions diferents. El que no canvia tant és el temps que li dediquem a la taula. Tot un matí de feina pot desaparèixer en menys de 5 minuts. Aquesta és també la sensació que segur més d'un tenim passejant pels diferents espais del “Visa pour l’image”. Tanta lluita, tant de sofriment, tanta impunitat, tanta injustícia i els fotoperiodistes allà, jugant-se la vida (com Joao Silva, del New York Times, que va patir l'amputació de les dues cames). Tanta feina feta, alguna força recent com les fotos de Síria de Goran Tomasevic de Reuters o Jerome Sessini de Magnum, i que nosaltres devorem en les poques hores d'una plàcida tarda de finals d'estiu.

© Araceli Merino, Finestra entre 2 fotos (Joc visual), 
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

En el cap també la deformació inevitable de la mirada del fotògraf, buscant textures contrastades, enquadraments auris, elements en definitiva que també formen part del segell de cada fotògraf. És fàcil observar com cadascun resol l'eterna dialèctica forma/contingut, buscant el patiment humà en estat pur o jugant amb línies i espais en el context de ciutats destruïdes per combats.

 © Araceli Merino, Convent des Minimes
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

La suau brisa que bufava mentre anàvem pel carrer a buscar el cotxe per tornar a casa acompanyava el nostre silenci amarat d'una gran sensació d'impotència. Veritablement la pau sembla impossible.

P. D.
Altres entrades sobre edicions anteriors en aquest bloc:
· Visa pour l'image 2009
· Visa pour l'image 2012

diumenge, 1 setembre de 2013

Les Illes Fèroe

© Araceli Merino, Panoràmica a l'illa de Mykines, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Va ser baixar de l’avió, agafar el cotxe que havíem llogat, sortir del petit aeroport de Vagar i sentir com es desencaixava la mandíbula inferior... efectivament, com Stendahl descobrint Florència. Aquesta vegada era la bellesa de la natura en estat pur. Bellesa perduda en mig de l’Atlàntic. Bellesa sense parar que es perd ens els profunds horitzons sobre el mar, enmig dels fiords, al cim de les muntanyes sovint coronades per mars de boira. El color de les Fèroe és el verd, sobretot a la primavera i l’estiu. Però us he de confessar que si fer una fotografia és captar allò que posem davant la nostra càmera, en aquest paradís és molt fàcil fer fotos impressionants. Simplement cal posar la càmera en qualsevol lloc... i voilà!

© Araceli Merino, Creix la boira a l'Illa d'Eysturoy, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Els pocs més de 55.000 habitants de les illes Fèroe es reparteixen per tots els seus petits poblets, sempre al costat del mar, creant una densitat mínima de població. Una profunda sensació de tranquil•litat i serenor es barreja amb el vent, l’humitat del mar, una temperatura de poques oscil•lacions (entre 7 i 12 graus quasi tot l’any) i la seva llum genuïnament septentrional, esbiaixada, que convida al silenci, al gaudi de l’ànima, a oblidar les cabòries i a deixar que el pensament es perdi a través de la mirada.

© Araceli Merino, Fiord de Saksun, illa de Streymoy, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Quan es parla de les Fèroe sempre surten tres arguments: “illes què...?”, “No és aquí on cacen balenes?” i ...em sembla que tenen un equip de futbol que...”. Cert! Però per ara deixeu-me que em quedi com Stendahl després de descobrir Florència davant d'aquest espectacle de la natura.

dilluns, 12 agost de 2013

Focs de festa

© Araceli Merino, Focs de la Festa Major de Mataró (Maresme), Juliol 2013
Nikon D800, Nikkor 70-200

Un angle de luxe per a un esdeveniment molt arrelat a la Festa Major de Mataró... els focs de "Les Santes"! La platja s'omple de gent a vessar cada nit del 27 de juliol a les 23.00h (Preneu nota si hi voleu venir el proper estiu). Davant d'aquesta foto us podria parlar dels petits parèntesis de festa enmig de temps no gaire fàcils. Fins i tot entrar a reflexionar sobre aspectes més tècnics dels que quasi mai no parlo en aquest espai com ara la nitidesa potencial dels 36 Mp de la D800, la seva resposta increïble en isos alts o bé el seu pes horrible (per mi), tant físic com d'espai al disc dur. També us podria parlar d'alguns projectes, com ara un curs de Photoshop que faré al setembre o unes exposicions pel desembre i pel gener, però això ja ho podreu llegir a la Secció de cursos d'aquest web. L'agost no és temps per pensar gaire. Això ho deixem per a... l' "examen de recuperació de setembre"

Per ara, és ben senzill... gaudiu intensament de l'estiu i de la fotografia!

diumenge, 28 juliol de 2013

UN ANY DESPRÉS... a Darnius (Alt Empordà)

Crec que és impossible oblidar el dia 22 de juliol de 2012. Un d'aquells dies en que tots plegats ens vàrem enganxar als mitjans de comunicació per primer saber i després entendre que és el que havia passat. Recordo aquella tarda de diumenge escoltant el seguiment que en va fer Catalunya Ràdio des del cotxe. Algunes setmanes després hi vaig anar a veure'n les seqüeles i a preparar un futura sortida fotogràfica suggerida per la gent de l'Associació Artística Cabanelles. L'espectacle era colpidor i les emocions creuades. La destrucció demolidora de les flames i la intensa olor de cendra començava a barrejar-se amb els nous brots verds que naixien de les branques socarrades.

© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 9-18
Ja fa uns mesos que els responsables de l'organització d'aquesta exposició "Un any després" promoguda per l'Ajuntament de Darnius (Alt Empordà) a la seva Sala Museu, es varen posar en contacte amb mi per demanar-me la foto que esteu veient per posar-la al cartell anunciador. L'exposició està formada per més de 300 fotos fetes per gent de la població amb les que s'evoca el record de la transcendència natural i humana d'aquells focs. També s'hi han organitzat activitats paral·leles.

Us deixo un parell més d'escenes d'aquell moment. Les paraules sobren!
 

© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 9-18
 
 
© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 50-200

dissabte, 8 juny de 2013

Mont Saint Michel


© Araceli Merino, Mont Saint Michel, Normandia (França), Maig 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Una de les siluetes més fascinadores i inquietants que sóc capaç de recordar és la d’aquesta abadia del Mont Saint Michel (s. XIV), situada a un kilòmetre de la costa nord de França en el punt que separa la Bretanya de la Normandia. Gran part de la seva popularitat es deu també al fet que l’accés tradicionalment s’ha fet aprofitant les hores de marea baixa ja que en algunes ocasions la marea alta cobreix l’única franja de terra que fa de camí.

En el moment de fer aquesta foto, a primera hora d'un matí boirós de maig (2013), ja havien començat unes obres mastodòntiques d’ampliació i millora d’aquest accés que duraran fins el 2015 i que fan que ara calgui aparcar abans d’accedir al darrer nucli comercial i hoteler que hi ha just al davant. La resta de l’accés fins arribar a l'illa s’ha de fer a peu o amb llançadores.


© Araceli Merino, Mont Saint Michel, Normandia (França), Maig 2013

Un dels establiments que també va fer popular aquest indret va ser la taberna de l’Annette Boutiaut (1851-1931) situada a l’entrada de l’abadia. Les seves truites eren fa un segle el menjar obligat de tots els visitants de totes les categories socials, d'aquí que l'Anette fos popularment coneguda com la Mère Poulard (la mare pollastrera). Avui, l’antiga taberna ha esdevingut un turístic restaurant, centre d’una cadena d’expansió creixent, situat en un dels accessos més concorreguts de l’illa.  Aquest solitari moment abans del capvespre és quasi un miratge ja que per aquesta porta habitualment la densitat de turistes fa que no hi càpiga una agulla.



© Araceli Merino, Mont Saint Michel, Normandia (França), Maig 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
Serena contemplació de les ombres de tarda de les inconfusibles puntes de l’abadia del Mont Saint Michel reflectides sobre la marea baixa.

dissabte, 25 maig de 2013

Jueu al mur de les lamentacions


© Araceli Merino, Jueu amb Tefilin al Mur de les lamentacions, Jerusalem 2012.
Olympus E-5, Zuiko 12-60

En el moment de la pregària, al davant del mur de les lamentacions, el jueu va interrompre el seu prec girant de cop la seva mirada cap a l'objectiu de la càmera. No sempre hi ha temps per configurar la càmera amb els paràmetres òptims quant el "moment" és el que mana, pero està clar que uns paràmetres òptims son un gran aliat de qualsevol fotògraf, tant professional com aficionat.

Parlant de configuració, el diumenge dia 2 de juny a Premià de Dalt, de 10h a 14h, vàrem fer un taller sobre l'exposició en fotografia, organitzat per Merce-AR. En aquest taller vam parlar d'enfocament, desenfocament, llum, nitidesa, soroll fotogràfic... en definitiva de quins sons els paràmetres que cal tenir en compte per aconseguir una exposició perfecte.

dissabte, 11 maig de 2013

Foto analògica i Don Quixot. Tornen els clàssics!


©Araceli Merino, Campo de Criptana, La Mancha, 2010. 
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Ja fa uns quants mesos que la gent de l'Espaifotografic.cat em varen comentar que organitzaven un gran Festival de fotografia analògica, química i argèntica... el Festival REVELA-T els dies 24, 25 i 26 de maig de 2013. Una oportunitat daurada per a molts de retrobar el que havia estat la quotidianitat de tots els fotògrafs fins fa no gaire. També una ocasió fantàstica per a les noves generacions de reviure l'esperit i alhora d'aprendre de les antigues tècniques. Arran d'això, els records de la fotografia analògica han sortit en moltes converses amb els col·legues del gremi, tots evocant les llargues estones seguint el ritual de la cambra fosca, l'ampliadora, les tres cubetes, l'olor característica dels líquids i la indubtable fascinació de veure com la imatge apareixia del no res en aquella estampa fotogràfica, en el meu cas sempre en blanc i negre. Encara conservo el meu modest equip que ja fa molts anys però que no faig servir.

L'altra dia una ex-alumna, la Dolors, tot parlant de com es descolorien les fotos antigues en paper, em deia que amb això de la fotografia analògica semblàvem tots plegats una mica Quixots... em va deixar pensativa. L'evolució de la fotografia des dels temps de Monsieur Niepce és la que és i les tècniques químiques, potser no tan còmodes avui, continuen sent una veritable referència per a tothom: quantes grans fotos analògiques son reproduïdes de forma constant en el nostre paisatge quotidià?
A més, darrerament els molins s'estan tornant gegants i ara, més que mai, cal que torni el Quixot i ens il·lumini,  i molt, amb la seva rauxa meravellosament lúcida.

P. D.

NB - 1 Foto amb tractament de color imitant el sistema analògic.
NB - 2 El actor en el papel de Quijote se llama Miguel Angel. Muchas Gracias al amigo Chenfy por la información. Por cierto, en su blog encontrareis maravillosas fotos de los molinos de Campo de Criptana y de otros bellos rincones de La Mancha.

dilluns, 29 abril de 2013

Jerusalem


© Araceli Merino, panoràmica de Jerusalem 2012.
Olympus E-5, Zuiko 12-60


Aquesta és la mítica ciutat de Jerusalem vista des de la muntanya de les oliveres, amb la gran mesquita al centre de la imatge ocupant avui l'antic emplaçament del temple dels temps de Jesucrist. Custodiant la ciutat hi veureu la muralla on encara s'hi aprecia tapiada la més antiga de les 8 portes de la ciutat antiga de Jerusalem... la Porta Daurada per la que va entrar Jesucrist.

A Jerusalem tot es viu amb intensitat. La fe de molts dels seus visitants, les sorolloses mescles d'oracions musulmanes amplificades per megafonia, les silencioses pregàries jueves al mur de les lamentacions, el pes de la història que es percep a cada racó, la calma tensa de la convivència de les diferents faccions sovint extremistes de  les tres grans religions monoteistes, el clima xafogós de l'estiu, la llum i en definitiva les sensacions de qualsevol persona que es passegi per una ciutat com aquesta. Els mateixos israelians no es cansaven de dir que "Mentre Jerusalem resa, Haifa treballa i Tel-Aviv es diverteix...". Son tantes les coses a explicar, des de la bronca d'una àvia integrista per portar una samarreta amb tirants pel carrer, al fervor social en la nit de sàbat o els helicòpters que patrullaven, particularment a la zona de costa, amb els torpedes carregats. Però també un col·lectiu important de gent a qui no sembla preocupar-los gaire saber si Deu dorm o no per vetllar el poble d'Israel, s'estimen més ser curosos en renovar cada dos anys les seves màscares antigàs per mantenir-ne intacta l'eficàcia en cas de necessitat.

dilluns, 15 abril de 2013

Sau, cinc anys després


© Araceli Merino, llum extremes al Pantà de Sau, abril 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Cada any, quan comença el mes d'abril, recordo l'extrema sequera que la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, em va portar a visitar l'antic poble de Sau (Osona) que aleshores havia emergit d'entre les aigües de l'embassament que el cobreix des de 1969. Retornar a Sau és com una mena de ritual de celebració d'aniversari que he anat repetint el 2009, el 2010, el 2011, i el 2012. Un ritual que comença cada any anotant el dia 9 d'abril de l'any següent a l'agenda i que quan arriba el dia, durant el camí d'anada i tornada no puc deixar de fer balanç de passat i alhora pensar en projectes de futur.

Els temps son els que son. Enguany he estat molt poc activa al blog i no he pogut seguir l'activitat d'alguns fotògrafs que m'agraden i de qui aprecio molt el seu treball. Tots els trobareu barrejats entre els enllaços diversos d'aquesta web. Ha estat un any dur en determinats aspectes però interessant en d'altres. Sovint m'han vingut ganes d'explicar-vos algunes experiències fotogràfiques d'aquelles que agrada llegir i compartir, donant així un petit gir al blog amb cròniques, treball pedagògic, experiments, fins i tot incidir en un vessant més social.

El que si que us he de confessar és que cada any em costa més imaginar cap a on va tot plegat. Em costa per que no vull ser pessimista. Per tant, amb la serena tranquil·litat que em va deixar la contemplació de les llums extremes de l'escena que esteu veient, vaig pensar que seguiria fidel al camí que m'ha portat fins aquí. Si no passa res, el 9 d'abril del 2014 tornaré a Sau, tornaré a fer balanç de passat, projectes de futur i us tornaré a donar les gràcies de tot cor, a tots el que us passeu per aquí, ni que sigui de tant en tant.

Moltes gràcies pel luxe de les vostres visites!

dimarts, 26 març de 2013

Autoretrat


©Araceli Merino, Bardenas Reales, Navarra, 2012.
Nikon D-800, Nikkor 14-24

Després d'un mes d'activitat entre classes, exposicions (meves i d'amics), sessions d'estudi, algun reportatge, reunions, projectes... arriba el moment de desconnectar encara que només sigui per uns dies i desaparèixer amb la família. Clar que segur que molts penseu que darrerament ja estic "desapareguda" al blog i teniu raó. Per si algú em troba a faltar, aquí us deixo un autoretrat. Encara recordo aquella meravellosa llum esbiaixada d'una inoblidable i solitària albada d'hivern perduda per les Bardenas. 
Per cert, espero que no em confongueu! :-)

dissabte, 9 febrer de 2013

Exposició "Cementiri de Sinera, dues mirades" Arenys de Mar · Any Espriu


© Araceli Merino, Cementiri de Sinera (Arenys de Mar, Maresme) 2012.
Escultura de Josep llimona (c. 1922) 
Olympus E-5, Zuiko 50-200

Juntament amb la pintora Carme Riera, el proper divendres dia 1 de març, a les 20 h, inaugurem l' Exposició "Cementiri de Sinera: Damunt la mar en calma, dues mirades" de fotografies i pintures sobre el Cementiri de Sinera, al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar, dins del actes de l'Any Espriu, amb motiu del Centenari del naixement de l'escriptor català Salvador Espriu 1913-1985.

El maig de 1945 Espriu va publicar el seu primer gran llibre de poemes titulat "Cementiri de Sinera" on a partir de la contemplació de la llum i el silenci d'aquella "petita pàtria que encercla el cementiri..." reflexiona sobre el temps, els paradisos perduts i la mort, en mig d'un moment de penúria tant personal com del país. Ha estat resseguint el camí del silenci i la serena claror de Sinera d'on han sortit les "mirades" que us hi proposem.

L'entrada es lliure. Estarem molt contentes si ens hi acompanyeu. No hi faltarà una copa de cava per celebrar-ho! L'exposició estarà oberta del dia 1 al 31 de març i es podrà visitar els divendres (18h a 20.30h), dissabtes, diumenges i festius (de 11h a 13h i de 18h a 20.30h)

dimarts, 15 gener de 2013

Splash!


©Araceli Merino, estudi, 2013.
Nikon D-800, Nikkor 24-70, Flaix

Com veieu, he començat l'any jugant amb llum i aigua.... clar que era mentre preparava material pensant en el nou Curs de fotografia que comença dissabte que ve (19 de gener) a Barcelona. El nou any comença amb alguns projectes engrescadors: més cursos i alguna exposició com la que estem preparant de cara al març, de la que ja us informaré. Moltes idees sobre la taula i encara més ganes que el nou any ens somrigui a tots.

dimecres, 19 desembre de 2012

Per una nova llum!


©Araceli Merino, Bardenas Reales, Navarra, 2012.
Nikon D-800, Nikkor 14-24

Com de costum en aquestes dates el meu missatge serà curt, previsible, però molt sincer...
...que el 2013 ens mostri en el seu horitzó una nova llum d’esperança i de felicitat per a tots.
Mentre el nou any arriba, gaudiu d'unes bones festes!

dimecres, 5 desembre de 2012

Freak & mad


© Araceli Merino, Berlin, Alemanya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 12-60

En mig del desori i la bogeria d'aquests temps que ens toca viure, encara ens queda l'oportunitat de poder propiciar espais en blanc on les persones intentem construir un missatge nou d'il·lusió i d'esperança.

diumenge, 25 novembre de 2012

El paradís


© Araceli Merino, Perafita (Lluçanès, Osona) 2011.
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Moltes vegades penso que el paradís només és un estadi de la felicitat, segurament més efímer del que tots voldríem. Però si existeix segur que hi conflueixen la bellesa, l'aire pur i la sensació de llibertat.

divendres, 16 novembre de 2012

Nuances pour l'image

©Araceli Merino. Perpinyà, 2012
Olympus E-5 + Zuiko 9-18
 
"Nuances (tons, matisos...) pour l'image". Si, un joc de paraules a partir del nom més que conegut d'una de les fires de fotoperiodisme de referència: Visa pour l'image, de Perpinyà. Un joc de paraules o un eufemisme? Perpinyà, es manté fidel cada setembre als seus principis. Tot un referent que intento no perdre'm. Els tons, els matisos... son per a un temps que de l'ofici de fotògraf, com de tantes altres coses, en fa un lànguid joc d'ombres.

dijous, 4 octubre de 2012

Vida després del foc


© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 9-18
 
 
La petjada que el foc ha deixat aquest estiu ha estat realment gran. Les escenes que varem veure i viure no van deixar a ningú indiferent. Confesso que alguns dies més tard se'm va fer inevitable resseguir aquell camí de cendres. D'aquella experiència em va frapar l'aspecte quasi fantasmagòric que presentaven totes aquelles arbredes carbonitzades amb una intensa olor a cendra i alhora com la vida ressorgia de forma incipient entre el brancam.
Una experiència que em va semblar prou atractiva com perquè la puguem compartir en una passejada fotogràfica per alguns dels indrets més impactants de l’àrea afectada de l'Alt Empordà, que hem organitzat de cara al proper dissabte 20 d'octubre pel matí (de 10h a 13h aproximadament).
Per a més informació podeu visitar la web de l'Associació organitzadora "Artistica Cabanelles"

dimecres, 5 setembre de 2012

El mur de Berlin


© Araceli Merino, Fragment conservat del mur, Berlin, Alemanya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 12-60

Qui no recorda la tardor del 1989. Tots estàvem pendents del que passava a l'altra banda del teló d'acer. El mur va caure. Tot? gairebé. Tothom tenia moltes ganes de fer-lo desaparèixer per sempre. Però en el darrer instant es va decidir deixar-ne una petita part. És evident que cal que aquesta mena de coses no s'oblidin. Potser per això, amb tants "murs" que ens poden amenaçar, jo també he volgut deixar aquest petit testimoni. La foto està feta en el que era la banda comunista. De fet, he estat temptada de deixar-la en blanc i negre, en el més pur estil fotoperiodístic, testimoni del que va ser una societat sense llibertat que somniava en veure el "món" (world) a l'altra costat.

Berlin avui és una ciutat atractiva, inquieta, creativa, polièdrica, que cala fins el moll de l'os. En resum... una ciutat en colors.

diumenge, 5 agost de 2012

El pescador

© Araceli Merino, Llac Inle (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Fa pocs dies, en mig d'un matí d'intensa pluja a Berlin vaig tenir ocasió de veure la polèmica portada de la Revista "The Economist". Els pensaments, la preocupació, la reflexió ètica sobre el periodisme, l'especulació de futur... tot es va amuntegar per enèsima vegada al meu cap. La pluja seguia caient amb força aquell xafogós matí d'estiu fastiguejant tota possibilitat de fer fotos. L'única alternativa que hi havia era seure en una cafeteria d'estil bohemi, propera a l'Alexander Platz, al caliu d'una agradable conversa a la que varem posar comes i punts amb una gerra de cervesa de blat.
En un moment de silenci em va venir al cap aquesta foto que li vaig fer fa uns anys a pescador solitari del Llac Inle a Birmània. Crec que el que més vaig evocar en aquell instant va ser la sensació de solitud serena, d'aïllament, de manca d'informació que potser sense que ell ho sabés el feia ser més feliç. És evident que no te res a veure pescar fotos amb una reflex en una ciutat cosmopolita amb pescar peixos amb el peu en un llac de l'Orient llunyà. Però a vegades, els moments que perdem de feina els regalem als somnis, que ara per ara conserven l'IVA al 0%.
La pluja va seguir caient una bona estona sobre Berlin.

divendres, 29 juny de 2012

Exposició Bach a Toulouse

© Araceli Merino, bust de J. S. Bach a la Nikolaikirche, Leipzig, Alemanya 2011.
Olympus E-3, Zuiko 14-54

Els passats dies 9 i 10 de juny vaig tenir ocasió de projectar en diferents horaris un dels meus treballs fotogràfics titulat "La Route de Bach aujourd'hui" (La Ruta Bach avui) en el marc del Festival "Passe ton BACH d’abord!" de Toulouse (França). Un prestigiós festival de música centrat en l'obra del compositor Johann Sebastian Bach (1685-1750), que organitza l'Ensemble Baroque de Toulousse. La meva exposició, projectada en format de diaporama, es va poder veure en diferents passis durant els dos dies esmentats, al costat d'un vídeo protagonitzat pel violoncel·lista Yo Yo Ma a la Cave "Café Zimmermann" (FJT Espérance, 20 grande rue de Nazareth, Toulouse) un espai on els assistents al Festival podien seure a descansar, tot contemplant mostres d'arts plàstiques i les dues vídeo-projeccions simultànies. "La Ruta Bach avui" és una col·lecció de fotografies de l'aspecte actual dels diferents llocs on va viure i treballar el gran compositor del barroc alemany, ubicades entre la Turíngia, Saxònia i la zona hanseàtica a l'est i al nord d'Alemanya. Fotografies que vaig voler que ens mostressin un Bach més proper, imaginat en la seva dimensió humana i alhora veure i recrear aquella llum particular que el va influenciar i el va inspirar.

diumenge, 3 juny de 2012

Cala dels Frares

© Araceli Merino, Cala dels Frares, Lloret de Mar 2011
Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

La calor ha tornat, de forma contundent, i m'ha agafat immersa en diferents activitats com cursos d'iniciació, de fotografia de viatges i algun encàrrec (encara que menys dels que voldria). És per això que darrerament em prodigo menys per la galàxia bloguera. Però aquí em teniu de nou amb una foto refrescant. La Cala dels Frares és un lloc especial, amb màgia, però no gens fàcil. Després d'un parell de visites amb llums impossibles, a la tercera va sorgir la que esteu veient. De cop he recordat quan un bon amic fotògraf m'explicava que en més d'una ocasió s'emporta uns bocates enormes per matar el temps mentre espera que arribin les bones llums. La paciència acostuma a tenir premi.

diumenge, 6 maig de 2012

Sau, quatre anys després

© Araceli Merino, Pantà de Sau 9-4-2012
Olympus E-3, Zuiko 14-54

Com estant canviant les coses des d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, en que arran d'una sequera extraordinària, que tots recordem, vaig decidir visitar l'antic poble de Sau. Lluny de mostrar (com en la foto d'enguany) només la característica punta del campanar de la seva església romànica de Sant Romà, la sequera havia fet reaparèxer entre les aigües les restes de les cases que algun dia havien esdevingut un petit nucli rural. Aquelles imatges es van convertir en la lletra capitular que iniciava la ruta d'aquest bloc.

Com cada any hi vaig retornar, per tradició, el mateix 9 d'abril coincidint amb el dilluns de Pasqua. Però també desitjant que, de la mateixa manera que el dijous 10 d'abril de 2008 varen començar les pluges  que van posar fi a una llarga i angoixant sequera, aquesta petita tradició esdevinguda quasi un ritual repetit el 2009, el 2010, el 2011, serveixi com una mena d'auguri per a que algun dia ben aviat retornin la calma i l'esperança per a tots plegats, tan necessària com l'aigua de fa quatre anys.

Després de la sequera venen les pluges i després de la tempesta sempre surt el sol. Vet aquí aquest arbre solitari que, tot contemplant la punta del campanar emergent sobre les aigües, sembla ballar la seva dansa ritual d'invocació als deus de la vida com el sol, l'aigua, el vent... Amb la càmera ens varem sumar al ritual tot sabent que, més enllà de la pluja o la sequera, l'any que ve continuarà sonant aquesta hieràtica dansa ritual i el dimarts 9 d'abril de 2013 procurarem ser allà per deixar-ne constància una vegada més.

Gràcies de tot cor per la vostra companyia d'aquests quatre anys.



Traducción · Translation · Traduction