Darreres llums de l'any a la "Costa Quebrada"

 ©Araceli Merino. Costa Quebrada (Cantàbria). Desembre 2022.

Olympus E-M1 Mark III, MZuiko 12-40

A punt d'acomiadar l'any 2022, aquelles darreres llums van ser tot un regal acompanyat per la banda sonora de les onades que s'estavellaven contra les roques a la Costa Quebrada, un dels racons més retratats de Cantàbria. 

Daines sota la pluja

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà. Setembre 2022.

Olympus e-m1 Mark III, MZuiko 100-400

Era una tarda de principis de tardor. Als Aiguamolls ja no hi quedava ningú, quan va començar a caure una pluja intensa. Res feia pensar aleshores que apareixerien les Daines. A vegades el destí és generós amb els fotògrafs.

Volant en globus

©Araceli Merino. Volant sobre els camps d'Osona. Setembre 2022.

Olympus E-M1 Mark III MZuiko 12-40

No se m'acut una millor manera de celebrar el meu aniversari. El dia va començar emboirat, però finalment va sortir el sol. Ja només era qüestió d'esperar... Una immensa sensació de pau va embolcallar aquella experiència contemplativa des del cel. Inoblidable!

Camí de la Torre de Sant Joan

©Araceli Merino. Torre de Sant Joan (Delta de l'Ebre). febrer 2022. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

La veiem des de molts indrets de la costa oest del Delta de l'Ebre, però certament no és fàcil arribar a la "Torre de Sant Joan", una antiga torre de defensa construïda l'any 1576 per ordre de Felip II per a la defensa dels atacs de la pirateria sarraïna. Ja veieu que l'estat de conservació és força deficient, amb les parets de mur mig derruïdes. A més, degut als moviments de terres en el delta, actualment és a uns 50 metres mar endins, que son els que me'n separen.

Encara que no ho sembli, és una foto nocturna. Una llarga exposició i la contaminació lumínica dels pobles propers reflectida pels núvols son els responsables de la lluminositat de la imatge.

Posta a les Bardenas Reales

 ©Araceli Merino. Castildetierra (Las Bardenas Reales, Navarra). agost 2021. 

Nikon D810, Nikkor 24-120

Poques coses a dir. Un moment molt especial en un lloc molt especial. Les Bardenas reales s'han convertit en un racó de la natura que m'agrada retrobar sempre que puc.

Taller de fotografia nocturna "Fotografiant estels" a Puigcerdà (15 i 16 juliol)

©Araceli Merino. Prop de Puigcerdà (La Cerdanya). Juny 2021. 

Nikon D810, Nikkor 14-24

 

Us agradaria fer una foto com aquesta? 

(O com d'altres que trobareu en aquest mateix blog).

Els propers dijous 15 de juliol i divendres 16 de juliol, dins de la "Universitat d'Estiu de Puigcerdà Ramon Llull 2021", i organitzada per l'Aucer, faré un nou "Taller de fotografia Nocturna" sota el títol "Fotografiant estels".

La fotografia nocturna és una de les branques més apassionants del món de la fotografia. Vaja, que ens enganxa! i molt!

En aquest taller aprendrem a fotografiar estels fixes i la Via Làctia, estels en moviment formant una Circumpolar o “Star trail”. També, com ens influeix la llum de la lluna o la contaminació lumínica, així com el material mes adient que necessitarem. Acabarem aprenent el processat i acoblament de les imatges.

Si voleu més informació la trobareu clicant en aquest enllaç: "Taller de fotografia nocturna a la Universitat d'estiu de Puigcerdà".

Si us ve de gust, aquí estarem!

Castell de Timor

©Araceli Merino. Castell de Timor (La Segarra). Octubre 2020. 

Nikon D810, Nikkor 14-24

Amb l'arribada del bon temps els aimants de la fotografia nocturna tornem a estar pendents del calendari lunar. Mentre arriben les Via Làcties, etc... d'enguany, aquí us deixo la darrera de l'any passat.

La fotografia nocturna enganxa!

Primavera als Aiguamolls

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà. Març 2021.

Nikon D810, Tamron 150-600

Una escletxa de desconfinament per Setmana Santa m'ha permès retrobar un espai estimat, aquests joves  flamencs que ben aviat canviaran el seu juvenil color blanc pel tradicional rosat i també aquests cavalls blancs tot passejant de forma indolent mentre queia la tarda.

La primavera ja era aquí!

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà. Març 2021.

Nikon D810, Tamron 150-600

Sau, aquest any tampoc!

 

© Araceli Merino, mar de núvols sobre el pantà de Sau. Tavertet, novembre 2011. 
Olympus E-5, Zuiko 12-60

Aquest 9 d'abril de 2021... Sau, tampoc va poder ser!

El confinament comarcal ha estat aquesta vegada el responsable de no poder assistir puntualment a la cita amb Sau de cada any, tot recordant aquell 2008 en que, el que ens preocupava era la manca d'aigua. La sequera va fer aleshores que, fins i tot, l'antic poble de Sau emergís de les aigües del pantà. 

Segueixo volen retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i la darrera vegada presencial el 2019, en mig d'una pluja intensa.

Enguany, com l'any passat, la foto que us mostro és del meu arxiu. Un mar de núvols, com el confinament, ens impedeixen veure el pantà de Sau que és a sota.

Novament, només em queda desitjar que el proper 9 d'abril, que el 2022 caurà en dissabte, ens sigui més propici. Toquem ferro!

Arc d'Adar sota la Via làctia

©Araceli Merino. Poblat d'Adar (Segrià). Octubre 2020. 

Nikon D810, Nikkor 14-24

En el cor del poblat abandonat d'Adar s'hi aixeca aquest Arc de diafragma que fa 3,60 m d'alçada i 6,30 de llum. És l'única resta que ha sobreviscut d'un antic edifici de finals del segle XV i que de mica en mica va esdevenint un lloc més de culte per a tots els aimants de la fotografia. Aquella nit ventosa d'octubre el cel es va obrir una estona... la suficient per fer la foto.

Bon Nadal i Feliç 2021

 ©Araceli Merino. Estudi. Desembre 2020. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Pot sonar retòric i repetitiu, però poques vegades el desig d'un feliç 2021 ha estat tant sincer i compartit! Tant de bo, el proper Nadal torni a ser retòric i repetitiu... seria signe de "normalitat". 

Sigueu feliços i cuideu-vos molt! 

Tenim per davant moltes fotos per fer i compartir.

Vic làctia sobre el Pont de Llierca

©Araceli Merino. Pont de Llierca, La Garrotxa, Catalunya. juliol 2020. 

Nikon D810, Nikkor 12-24 

Una mirada noctàmbula i corprenedora del Pont medieval de Llierca, documentat ja al segle XIV. La resta... una nit plàcida d'estiu i unes hores esperant la posició òptima de la Via Làctia, però em sembla que va valer la pena. 

Via làctia sobre el Far de s'Arnella

©Araceli Merino. Far de s'Arnella (o s'Arenella), Port de la Selva, Catalunya. juny 2020.

Nikon D810, Nikkor 12-24

La nit, un espectacle imponent i monumental, sobretot quan la Via Làctia emmarca un paisatge de gran bellesa serena, com aquest far inaugurat l'any 1913 i que encara segueix emetent el seu senyal lluminós per a vaixells... i fotògrafs noctàmbuls.

Sau, aquesta any no ha estat possible!

© Araceli Merino, Pantà de Sau 2010 

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquest 9 d'abril de 2020... Sau, no va poder ser!
El confinament general decretat per les autoritats, prou que ho sabeu, fa que des de meitats de març no puguem sortir de casa.

Aquell 2008 el que ens preocupava era la manca d'aigua. Fins i tot, l'antic poble de Sau va emergir de les aigües del pantà gràcies a la sequera. 12 anys després l'aigua torna a omplir el pantà, clar que aquesta vegada no ho he pogut veure. Ha passat un cicle complet de 12 anys i la roda sembla tornar a començar. Després de la sequera del 2008 va venir una crisi econòmica important... i ara?

Sé que tinc ganes de retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i el darrer 2019, en mig d'una pluja intensa.

Desitjo de tot cor que el proper 9 d'abril, que serà un divendres, el destí ens somrigui a tots, que puguem tornar a Sau i que, a més, ens regali unes llums tant maques com les del 2010, que és quan vaig fer la foto que avui he recuperat del meu arxiu. Va ser amb l'entranyable Olympus E-3, en aquell moment, companya de grans aventures fotogràfiques.

Tornarem a sortir i tornarem a fer fotos envoltats de natura!

Mare i filla al llac Titicaca

©Araceli Merino, Comunitat indígena del llac Titicaca, Perú. Agost 2019.

Nikon D810, Nikkor 24-120

A part de ser el llac navegable mes alt del món, el Titicaca també es fronterer entre Bolívia i Perú i està habitat per diferents comunitats indígenes majoritàriament de les ètnies Urus. A quasi 4000 metres d'alçada es respira diferent i tot es fa més a poc a poc, particularment els que venim de fora. Però les mares fan de mares, com a tot arreu. Això si, amb els seus vestits acolorits característics, reminiscència dels temps precolombins.

La llum del desert

©Araceli Merino, Desert d'Ouzina, Marroc. Maig 2019.

Nikon D810, Nikkor 24-120

En aquests dies de confinament general, a causa del corona-virus Covid-19, és quan el record d'aquella llum i aquell silenci, que preludiaven una tempesta de sorra al mig del desert, retornen amb intensitat, per parlar-nos de natura, de bellesa, de llibertat. Records irrepetibles com els que ens porten la majoria de fotos. Quan les retrobem, ens fan oblidar la resta...

Lluna plena amb estornells

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà (Catalunya). Febrer 2020.

Nikon D810, Tamron 150-600

Segueixo amb la meva passió pels diferents vessants de la fotografia nocturna. Ja em coneixeu! Però aquesta vegada us he de confessar que havia anat als Aiguamolls de l'Empordà a captar Daines, flamencs, etc... . Al final, se'm va fer de nit. La dansa dels Estornells al voltant de la lluna plena va ser un espectacle irresistible. Segur que, a més d'un el farà pensar en alguna pel·lícula de Hitchcock.

Nits de lluna plena!

©Araceli Merino. Cala Boadella (Lloret de Mar), Catalunya. Juliol 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

No fa gaire, parlant amb alguns amics fotògrafs, varem coincidir que a tots els que ens agrada la fotografia nocturna som amants dels extrems... les nits de lluna plena i les de lluna nova. Les dues ens permeten captar imatges fantàstisques, sobretot a l'estiu! Ja falta menys!

Feliç 2020

©Araceli Merino. Tornos (Aragó). Desembre 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

Els millors desitjos pel nou any que neix. Que sigui ple de llum i de felicitat per a tots!
Feliç 2020 de tot cor!

Grues en la boira

©Araceli Merino, "Grues en la boira", Laguna de Gallocanta (Aragó) desembre 2019 

Nikon D810, Tamron 150-600

En el temps fred, és tot un espectacle veure les migracions de les grues, sobretot entre el desembre i el febrer. Precisament la "Laguna de Gallocanta", propera a Daroca (Aragó), és un punt de guaita màgic i privilegiat. Fa poc, hi vam passar uns dies fantàstics, plens de fotos meravelloses, amb la gent d'Alguema Cultural. Hi tornarem!

La tardor arriba al Montseny!

©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

Poca cosa a dir quan arriba la tardor. És un dels moments més bonics per a la fotografia de natura. En els darrers anys, però, tinc la impressió que els tons ocres tant característics son menys intensos i més efímers, com si la tardor s'anés esvaint cada vegada més donant pas a una mena d'hivern prematur.  Pot ser un efecte del canvi climàtic? No em vull posar pessimista i menys davant paisatges tant preciosos com aquests de Santa Fe del Montseny.

©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

Perú

©Araceli Merino. Machu Pichu, Perú. Agost 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-120 

Parlar de les meravelles de Perú no és cap novetat. Fa molts anys que aquest país andí és un dels tops del turisme de llatinoamèrica. Però una de les sensacions més intenses que vaig percebre en visitar-lo és la constant presència de la natura, en les seves diverses dimensions. Així també ho testimonia la seva cultura i fins i tot la seva manera d'entendre la religió cristiana, amarada del llegat espiritual de l'antiga cultura quítxua.

Quan surts de Lima, situada al davant de l'oceà Pacífic, no triga gaire a començar l'espectacle: ascens a poblacions i monuments que, degut a la seva ubicació andina, sovint acostumen a estar per sobre dels 2000 metres. Aquest és el cas per exemple de la cèlebre ciutadella inca, ara ja considerada ciutat sagrada, del Machu Pichu situada a 2430 metres sobre el mar. La seva ubicació, camuflada entre muntanyes, va ser un secret mai descobert durant els temps colonials, no redescobert fins el 1909. 

També la omnipresència arreu de la llama (en veiem dues de molt jovenetes a la foto, tot mirant el Machu Pichu. La mare era molt a prop) i la resta de les quatre espècies d'animals autòctons  productors de llana com l'alpaca, el guanac o la vicunya. 

©Araceli Merino. Altiplà andí, Perú. Agost 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-120 

Però, aquests aspectes de la presència de la natura no son els únics. A la llista cal afegir-hi l'observació de volcans en erupció, la percepció en alguns indrets de petits sismes majoritàriament inofensius, encara que no sempre... i sobretot l'anomenat "mal d'alçada". La manca d'oxigen ens acaba afectant, d'una manera o altra, a partir de de 3000/3500 metres sobre el mar. Aquesta és l'alçada mínima de l'ampla zona de l'altiplà andí que teniu a la imatge, on també hi podem veure una Alpaca mare amb les seves dues cries. 

©Araceli Merino. Conversa en quítxua a l'Illa de Taquile, llac Titicaca. Perú. Agost 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-120 

Però el "mal d'alçada" es converteix en un potencial leit-motiv de tot el viatge, ja que la majoria de zones turístiques estan situades en punts elevats, com ara la ciutat de Cusco (del quítxua "Quscu") situada a 3400 metres d'alçada o el cèlebre llac Titicaca (a 3812 metres) considerat el llac navegable de forma comercial més alt del món. En la part peruana d'aquest llac hi trobem la tranquil·la i encantadora illa de Taquile.

Arlet

©Araceli Merino. Arlet. Juliol 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

És l'Arlet i té 10 mesos. Poca cosa més us puc dir. La seva mirada és prou eloqüent.

Nit al Palmerar del Draa (Marroc)

©Araceli Merino, Palmeral del Draa, Marroc. Maig 2019.

Nikon D810, Nikkor 14-24

La ruta per la vall del riu Draa és segurament el camí més maco del Marroc, un cop passada la serralada de l'Atles i ja a les portes del desert... del Sahara.

De dia predominen els paisatges secs, àrids. De cop, però, el riu permet el miracle d'aquest palmerar.  Ja de nit, els estels i la via làctia es mostren amb tota la seva opulència. La manca de contaminació lumínica és un veritable regal per a tots els que estimem la fotografia nocturna.

Les llums del desert segueixen vives a cadascuna de les imatges que vam captar i a la nostra ànima.

Sau, onze anys després!

©Araceli Merino, Dia de pluja al Pantà de Sau. Abril 2019 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Els anys van passant, les circumstàncies canvien, però ja sabeu que no deixo de recordar aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. L'atzar de visitar en plena sequera extrema l'antic poble de Sau (Osona) que  aleshores havia emergit totalment d'entre les aigües, va ser el detonant d'aquest blog. Ha plogut força des d'aleshores i, com veieu, també va ploure aquesta melangiosa tarda d'abril en que, per 12a. vegada, vaig repetir el meu ritual. La cita amb Sau manté intacta l'excusa personal de celebració d'aniversari que de forma ininterrompuda he seguit el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, 2017, 2018 i aquest 2019, fins i tot sota l'intens aiguat que queia. És bon senyal, naturalment. El nivell de l'aigua era generós. Fins i tot es feia inimaginable el retorn d'una sequera com l'esmentada.

El dia era francament rúfol i per a mi poc inspirador. Però la indolència d'aquella tarda solitària, amarada de la serena contemplació de l'aigua caient sobre el llac, em van deixar el record intens del so seré i rítmic de les gotes caient sobre el vidre del cotxe, que va culminar amb un bonic arc de Sant Martí que em va acomiadar just quan sortia de la vall.

Us deixo la foto que millor reflecteix aquell record. Entre les gotes del vidre s'albira molt subtilment la punta del campanar de la submergida església de Sant Romà. Però no busqueu en aquesta foto un reflex de l'estat d'ànim, ja que segueixo molt engrescada en projectes diversos que, com ja he dit en altres ocasions, segueixen sent molt engrescadors. 

Gràcies una vegada més a tots els que em seguiu acompanyant, d'una manera o altra. És genial que seguim caminant plegats... que seguim fotografiant!

Coipú als Aiguamolls de l'Empordà

©Araceli Merino, "Coipú als Aiguamolls de l'Empordà", març 2019 

Nikon D810, Tamron 150-600

Efectivament, no és una espècie autòctona. El Coipú és un mamífer rosegador originari de Sud-Amèrica. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa. Però aquest llengot que em va dedicar, mentre me l'estava mirant, va ser tota una temptació a prémer l'obturador de la càmera... i aquí el teniu!

Capvespre entre els presseguers d'Aitona

©Araceli Merino. Aitona (Segrià), Març 2019.

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

No fa gaires anys que vaig visitar per primera vegada, i quasi per atzar, els camps al voltant d'Aitona, en el temps de l'esplendorosa floració dels presseguers. Aleshores només s'hi veien uns quants excursionistes, algun fotògraf i poc més. L'esclat de colors, intents però efímer, és un espectacle enlluernador en aquesta plana. Una preciosa oportunitat per a jugar amb angles, colors i llums que no m'he volgut perdre des d'aquella primera vegada.
Enguany hi he tornat conduint una sortida fotogràfica promoguda per "Alguema Cultural". Un grup humà fantàstic que, a més, varem coincidir amb un dia esplèndid i el moment de màxima floració.
En resum, és una cita totalment parangonable a la de les Lavandes de Provença (França) o el cirerers de la Vall del Jerte (Extremadura) que val la pena anotar a les nostres agendes futures.

Esperant la nit a Cala Canyet

©Araceli Merino. Cala Canyet, Costa Brava. Febrer 2019.

Nikon D810, Nikkor 14-24

Va ser un fred capvespre d'hivern, amb una preciosa llum de posta. Esperàvem que es fes de nit per fer una sessió de fotografia nocturna. El temps va passa volant.

Mirades etíops

©Araceli Merino. Nen de la tribu Dassanech, Vall del riu Omo, Etiòpia. Agost 2018. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Àfrica atrapa! 

Si, ja se que s'ha dit molt, però és veritat. Racionalitzar el perquè no és fàcil, però una vegada més s'ha acomplert. 

Aquest cop ha estat a Etiòpia!. 

La intensitat dels moments viscuts, els seus monuments mil·lenaris, les singularitats diverses de la seva cultura, les tradicions ancestrals, la natura, la llum, els colors i, en mig de la precarietat, el seu extraordinari somriure. Novament vaig tornar amb uns quants Gigabytes de fotos i amb molts records que no s'esborren, però no m'estendré més en descripcions. Com sempre son les seves mirades les que ens ho diuen tot.

©Araceli Merino. Nenes de la tribu Dassanech, Vall del riu Omo, Etiòpia. Agost 2018. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Bon Nadal i feliç 2019

©Araceli Merino, Kvaløya, Cercle Polar de Noruega 2015.

Nikon D-800, Nikkor 24-70

Les precioses llums nòrdiques d'or i argent d'aquest paisatge evoquen els grans moments que la fotografia sempre ens regala. Aprofitant l'arribada de les festes nadalenques i del nou any, jo vull desitjar-vos que aquest 2019 us porti molts grans moments plens de bona llum.
Bones Festes!

Arlet

©Araceli Merino. Arlet. octubre 2018.

Nikon D810, Nikkor 24-70

En tots aquests anys m'he fet un tip de fer retrats, però cap vegada ha sigut tant especial com aquest.
Us presento l'Arlet, a les mans dels seus pares.
És la meva neta!

Nit d'estiu a la Cala dels Frares

©Araceli Merino. Via Làctia a la Cala dels Frares, Lloret de Mar. juliol 2018.

Nikon D810, Nikkor 14-24

Totes les estacions tenen el seu argument fotogràfic. L'estiu, a més, ens dóna una temperatura més agradable, noves oportunitats i més de temps. A part, els aimants de la fotografia nocturna sabem que també és quan la Via Làctia es pot veure en plenitud. Cal aprofitar-ho!

Per cert, el planeta que es veu a l'esquerra és Mart.

Gaudiu d'unes bones vacances!

Curs FOTOGRAFIA NOCTURNA a La Seu d'Urgell, 18 i 19 juliol UdL

©Araceli Merino. Circumpolar al sud del llac Issyk Kul. Kirguistan. Agost 2017 
 Nikon D810, Nikkor 24-70 

Qui no ha aixecat la mirada per contemplar la immensitat de la nit?
Qui no s’ha quedat fascinat mirant un cel estrellat? 

Dins dels seus cursos d'estiu, la UdL (Universitat de Lleida) m'ha proposat de fer un curs aquest juliol a la Seu d'Urgell que ens animi a agafar l'equip fotogràfic i perdre la por a fer-lo servir de nit i aconseguir unes fotografies sorprenents. Aprendrem a fotografiar les estrelles, el seu moviment (Circumpolar o Star Trail) i la Via làctia.

També veurem com hi influeixen la llum de la lluna o la contaminació lumínica, així com quin és el material més adequat que necessitarem. Acabarem el curs amb el processament i la post-producció de les imatges. 

 El Curs s'adreça a aficionats a la fotografia que vulguin aprendre a fer fotografia nocturna. 

Curs "Fotografiant Estels" 
Dies: Dimecres 18 i dijous 19 de juliol de 2018 
Durada: 10 hores lectives (incloent sortida pràctica nocturna) 
Espai (Sessions teòriques): Centre Cultural les Monges. Avinguda Joan Garriga i Massó, 7. La Seu d’Urgell. 

Més informació i inscripcions: Pàgina dels cursos d'estiu de la UdL

Sau, 10 aniversari!!

©Araceli Merino, Dia de pluja al Pantà de Sau. Abril 2018 

Nikon D810, Nikkor 24-70

He tornat a Sau i ja son 10 anys d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. La resta de la història segur que molts ja la coneixeu: després de visitar l'antic poble de Sau (Osona), aleshores emergit entre les aigües arran d'una profunda sequera, vaig decidir començar la singladura d'aquest blog, que segueixo mantenint perquè m'agrada, encara que sóc sóc més activa al Facebook. El Bloc, però, segueix actiu per a tots aquells que, com jo, encara ens hi ve de gust aturar-nos de tant en tant.  
Clar que Sau segueix essent l'excusa personal per a la celebració d'aniversari que fidelment he anat repetint el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, 2017 i aquest, com podeu veure. 

Aquesta vegada, a diferència de fa 10 anys, la pluja ha estat molt generosa. Una primavera que no ha parat d'obsequiar-nos dies rúfols, amb núvols plens d'aigua i no ha estat fins el dia en que he penjat aquesta foto que el sol ha tornat a lluir generosament. Però la premissa segueix sent la mateixa... L'aigua és vida!

Els bons desitjos de futur s'amunteguen, tant personals com per a tots plegats. També els projectes professionals que, com ja vaig dir el darrer any, segueixen sent molt engrescadors. 

Gràcies a tots els que d'una manera o d'una altra m'heu acompanyat i em seguiu acompanyant en aquesta sigladura. Seguim caminant i fotografiant!

Llums del nord

©Araceli Merino. Aurora Boreal i Via Làctia, Islàndia. Març 2018

Nikon D810, Nikkor 14-24

Els atzars son moltes vegades la salsa de la fotografia. 

Aquella nit de març l'aurora boreal va voler dialogar amb la Via làctia i allà érem, a punt, per aprofitar l'ocasió. Fins i tot, per uns instants, ens varem oblidar del fred islandès. Vuit graus sota zero de temperatura que feia en aquell moment. Res com tenir l'oportunitat de gaudir dels grans moments fotogràfics.

El bosc de les creus

©Araceli Merino. El bosc de les creus (Sant Salvador de Guardiola, Bages, Catalunya). 

Febrer 2018 Nikon D810, Nikkor 14-24

Encara que durant aquestes darreres setmanes he anant mantenint un cert silenci en aquest blog, el cert és que l'activitat fotogràfica ha seguit entre tallers, cursos, localitzacions, treballs diversos i, com no, fent fotos. Una de les meves passions ja sabeu que és la fotografia nocturna. 

A tocar de la muntanya de Montserrat, aquesta foto ens mostra un lloc estimulant, formidable, dramàtic, on la tragèdia del foc va donar pas a un clam silenciós, a la reflexió i la defensa de la natura, de la ma del bomber Marc Sellarès que va convertir els arbres cremats en un bosc de creus. Un lloc frapant com podeu veure, al que sens dubte tornaré.

Feliç 2018

©Araceli Merino. Aurora Boreal, Tromso (Noruega). 

Novembre 2014 Nikon D800, Nikkor 14-24 

Al fons hi ha llum. Una llum molt especial. Màgica!
Al fons sempre hi ha la llum de la il·lusió i de l'esperança.

Bones festes i sobretot un Feliç 2018, ple de llum per a tothom!!!

ISLÀNDIA - Sortida Fotogràfica 10 al 13 de Març 2018

©Araceli Merino. Aurora Boreal, Tromso (Noruega). Novembre 2014 

 Nikon D800, Nikkor 14-24

Feia temps que a l'Associació Alguema Cultural els estaven demanant d'organitzar un anada fotogràfica a ISLÀNDIA, veritable paradís per a la fotografia, a un preu el més raonable possible. Doncs aquí arriba la proposta. 

Hi anirem del dissabte 10 al dimarts 13 de Març 2018
Volem fer moltes fotos i molt xules, però sobretot ho hem pensat de cara a la cerca de les Aurores Boreals.

De cara a mantenir el bon preu, la data límit de les inscripcions és molt immediata: el divendres 8 de desembre.

Tota la informació i inscripcions clicant aquí.
o escrivint aquí: acabanelles@gmail.com

Us animeu...?

San Juan de Gaztelugatxe

©Araceli Merino. San Juan de Gaztelugatxe, Bermeo, Euskadi. Novembre 2017 

 Nikon D810, Nikkor 14-24

Gaztelugatxe és el nom d'aquest illot proper a la població de Bermeo. Qui no recorda aquest topònim basc sovint també l'anomena San Juan de Bermeo. Ja veieu que està unit al continent per un pont de dos arcs així com també la petita ermita que hi ha sobre l'illa, dedicada a Sant Joan i que data del segle X, encara que alguns descobriments recents ja en parlen al segle IX. La paraula Gaztelugatxe (segons la Viquipèdia) prové del basc gaztelu , que vol dir "castell", i gaitz, que vol dir "difícil", "perillós", "terrible"... Es podria traduir com a "Castell perillós".

Aconseguir-hi bones llums no és fàcil, per la climatologia habitual del lloc. A més, el camí per arribar-hi inclou el darrers 1300 metres d'incòmodes pujades i baixades a peu. Però ja veieu que el lloc s'ho val. Avís a fotògrafs: des que aquest llogaret ha aparegut en alguna sèrie televisiva i s'hi ha casat alguna celebritat, s'ha tornat molt concorregut, especialment a l'estiu. Probablement gaudireu més d'una sessió fotogràfica si la feu per la tardor o la primavera.

Delta del Llobregat (Passejada fotogràfica)

©Araceli Merino, "Mirador del semàfor al Delta del Llobregat", Octubre 2017

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

Ara que ja ha tornat la tardor, des d'Alguema Cultural em tornen a proposar de fer una passejada fotogràfica. Per molts segur que diferent i original, en un lloc ben pròxim, molt atractiu i alhora sorprenent: el Delta del Llobregat. 

Com tots els deltes, el del Llobregat amaga una gran biodiversitat. Sense gaire esforç i més enllà de la singularitat del seu paisatge, s'hi poden retratar tortugues i aus aquàtiques camuflades entre la vegetació pròpia dels aiguamolls. També descobrir-hi antigues edificacions funcionals en desús, de gran atractiu fotogràfic i poder evocador. És impossible atansar-s'hi i no quedar motivats per aquells escenaris testimoni del passat, ara perfectament restaurats però alhora amarats d’aïllament. I per arrodonir tenim les impressionants vistes dels avions fent les seves maniobres d’aproximació a l’Aeroport del Prat. 

La combinació de tots aquests elements és una veritable temptació a agafar la càmera per capturar totes aquelles imatges. 

"Passejada Matinal pel Delta del Llobregat" 

Data: Diumenge 12 de novembre 2017, de 10.00h a 13.00h 
PLACES ESGOTADES!!! 

Nova Data: Diumenge 14 de gener 2018, de 10.00h a 13.00h 
DARRERES PLACES!!! 

Més informació i Inscripcions: 
e-mail: acabanelles@gmail.com 
web: Alguema Cultural

Kirguistan, la natura més a prop del cel

 ©Araceli Merino. Via làctia sobre el campament del Canyó Yeti-Oguz. Kirguistan. Agost 2017 

Nikon D810, Nikkor 24-70

La natura és un dels encants més grans del Kirguistan. La seva estepa infinita, encerclada per altes muntanyes, que en algun cas arriben als 7 mil metres, bressolant alguns llacs com el preciós Song-Kul a 3 mil metres d'alçada. Aquest és l'escenari pel que s'ha desenvolupat la vida nòmada del Kirguisos durant molts segles, sovint a redós de la Ruta de la seda, mentre va existir. De fet, poca cosa més es pot dir. Amb una natura com aquesta n'hi ha prou amb amb treure la càmera i....

©Araceli Merino. Doble Arc de Sant Martí al Canyó Yeti-Oguz. Kirguistan. Agost 2017

Nikon D810, Nikkor 24-70 

©Araceli Merino. Capvespre al Llac Song-Kul. Kirguistan. Agost 2017 

Nikon D800, Nikkor 70-200

Focs de Festa 2017

© Araceli Merino, Focs de la Festa Major de Cabrera (Maresme), Agost 2017

Nikon D810, Nikkor 70-200.

Com molts ja sabeu, la fotografia nocturna s'ha convertit en la meva passió des de fa ja alguns anys. Quan arriba l'estiu, els focs artificials son una temptació i tot un repte. Enguany, he volgut compartir una instantània captada a la festa major de Cabrera de Mar, al Maresme. Això si, un any més em serveixen d'excusa per desitjar-vos a tots un bon estiu. 

Més lluny o més a prop, a tots els fotògrafs, professionals o no, se'ns fa inevitable aprofitar les sortides de l'estiu com una oportunitat fantàstica. 

Aquesta vegada marxo amb les mateixes ganes de sempre de descobrir nous espais, noves terres, però deixant els deures fets: hem preparat una magnifica sortida a l'Illa de Lanzarote per el pont del Pilar (Octubre 2017). Trobareu més informació a la web d'Alguema Cultural

Bones vacances!!