© Araceli Merino, Pantà de Sau 9-4-2012
Olympus E-3, Zuiko 14-54
Com estant canviant les coses des d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, en que arran d'una sequera extraordinària, que tots recordem, vaig decidir visitar l'antic poble de Sau. Lluny de mostrar (com en la foto d'enguany) només la característica punta del campanar de la seva església romànica de Sant Romà, la sequera havia fet reaparèxer entre les aigües les restes de les cases que algun dia havien esdevingut un petit nucli rural. Aquelles imatges es van convertir en la lletra capitular que iniciava la ruta d'aquest bloc.
Com cada any hi vaig retornar, per tradició, el mateix 9 d'abril coincidint amb el dilluns de Pasqua. Però també desitjant que, de la mateixa manera que el dijous 10 d'abril de 2008 varen començar les pluges que van posar fi a una llarga i angoixant sequera, aquesta petita tradició esdevinguda quasi un ritual repetit el 2009, el 2010, el 2011, serveixi com una mena d'auguri per a que algun dia ben aviat retornin la calma i l'esperança per a tots plegats, tan necessària com l'aigua de fa quatre anys.
Després de la sequera venen les pluges i després de la tempesta sempre surt el sol. Vet aquí aquest arbre solitari que, tot contemplant la punta del campanar emergent sobre les aigües, sembla ballar la seva dansa ritual d'invocació als deus de la vida com el sol, l'aigua, el vent... Amb la càmera ens varem sumar al ritual tot sabent que, més enllà de la pluja o la sequera, l'any que ve continuarà sonant aquesta hieràtica dansa ritual i el dimarts 9 d'abril de 2013 procurarem ser allà per deixar-ne constància una vegada més.
Gràcies de tot cor per la vostra companyia d'aquests quatre anys.