© Araceli Merino, panoràmica de Jerusalem 2012.
Olympus E-5, Zuiko 12-60
Aquesta és la mítica ciutat de Jerusalem vista des de la muntanya de les oliveres, amb la gran mesquita al centre de la imatge ocupant avui l'antic emplaçament del temple dels temps de Jesucrist. Custodiant la ciutat hi veureu la muralla on encara s'hi aprecia tapiada la més antiga de les 8 portes de la ciutat antiga de Jerusalem... la Porta Daurada per la que va entrar Jesucrist.
A Jerusalem tot es viu amb intensitat. La fe de molts dels seus visitants, les sorolloses mescles d'oracions musulmanes amplificades per megafonia, les silencioses pregàries jueves al mur de les lamentacions, el pes de la història que es percep a cada racó, la calma tensa de la convivència de les diferents faccions sovint extremistes de les tres grans religions monoteistes, el clima xafogós de l'estiu, la llum i en definitiva les sensacions de qualsevol persona que es passegi per una ciutat com aquesta. Els mateixos israelians no es cansaven de dir que "Mentre Jerusalem resa, Haifa treballa i Tel-Aviv es diverteix...". Son tantes les coses a explicar, des de la bronca d'una àvia integrista per portar una samarreta amb tirants pel carrer, al fervor social en la nit de sàbat o els helicòpters que patrullaven, particularment a la zona de costa, amb els torpedes carregats. Però també un col·lectiu important de gent a qui no sembla preocupar-los gaire saber si Deu dorm o no per vetllar el poble d'Israel, s'estimen més ser curosos en renovar cada dos anys les seves màscares antigàs per mantenir-ne intacta l'eficàcia en cas de necessitat.