diumenge, 22 de setembre del 2013

Retocar o Revelar? (Curs de Photoshop)

© Araceli Merino, Bardenas Reales, Navarra 2012.
Olympus E-5, Zuiko 50-200

Per molta gent la paraula revelar s'associa a la imatge d'una cambra fosca, una ampliadora, tres cubetes amb líquids i un lloc on posar a assecar les imatges ja revelades. Ja en els temps digitals també ha calgut re-inventar (com tantes altres coses) la paraula revelat, que ara fa referència a la utilització d'alguna aplicació informàtica, com ara Photoshop, per agafar els fitxers que surten de la tarja de la nostra càmera i treure'n el màxim profit de la llum, de l'enquadrament, de l'enfocament, la correcció de colors, els nivells, el contrast, les capes, etc... Una de les discussions que tenen més atrafegada a molta gent d'aquest món és establir on està la frontera entre revelar i retocar, i d'aquí a reflexionar sobre que és fotografia i que no ho és.

Però a nivell d'usuaris crec que el que acabem desitjant tots és poder millorar la qualitat d'aquelles fotografies que hem fet en els moments més inoblidables de la nostra vida com ara celebracions, viatges, etc... Aquesta és la filosofia del CURS de PHOTOSHOP que oferiré els divendres dies 27 de setembre, 4, 18 i 25 d'octubre a l'Institut Europeu de Barcelona (Passeig de Sant Joan, 110) de les 18.00h a 21.00h. L'organitzen els amics de l'associació "Alguema cultural" i trobareu tota la informació (Matriculació, preu, etc...) clicant aquí a la seva web. Si veniu, garantit que aprendrem i alhora passarem unes bones estones amb la fotografia.

dissabte, 14 de setembre del 2013

Perpinyà, un any més...


© Araceli Merino, entrada a l'església des Dominicains
Visa pour l'image de Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70


... i ja son 25 edicions d'una de les cites de referència en el món del Fotoperiodisme internacional:Visa pour l’image. En aquests anys, des del 1989, tots els noms propis d'aquesta especialitat gràfica han anat passant per aquest punt de trobada durant les primeres setmanes de setembre. Enguany fins i tot el cèlebre Don McCullin, un dels que faltava, amb una colpidora selecció d'imatges d'enfrontaments diversos (Vietnam, Irlanda del Nord, Líban, etc...) sota el títol genèric de “La pau impossible”.

 © Araceli Merino, Fotos al Convent des Minimes
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70


Si, ja se... els que em coneixeu no m'associeu gaire al fotoperiodisme. És cert, en general em trobo més còmoda amb el que m'agrada anomenar fotografia lenta: imaginar una imatge al cap i anar-la elaborant “in situ”. Angle, llum, proporció, etc. El fotoperiodisme tendeix a la fotografia ràpida, a captar el moment, si, però infinitament més efímer que les llums extremes de l'albada o l'hora blava. 

És com la cuina. Cada recepta demana temps i atencions diferents. El que no canvia tant és el temps que li dediquem a la taula. Tot un matí de feina pot desaparèixer en menys de 5 minuts. Aquesta és també la sensació que segur més d'un tenim passejant pels diferents espais del “Visa pour l’image”. Tanta lluita, tant de sofriment, tanta impunitat, tanta injustícia i els fotoperiodistes allà, jugant-se la vida (com Joao Silva, del New York Times, que va patir l'amputació de les dues cames). Tanta feina feta, alguna força recent com les fotos de Síria de Goran Tomasevic de Reuters o Jerome Sessini de Magnum, i que nosaltres devorem en les poques hores d'una plàcida tarda de finals d'estiu.

© Araceli Merino, Finestra entre 2 fotos (Joc visual), 
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

En el cap també la deformació inevitable de la mirada del fotògraf, buscant textures contrastades, enquadraments auris, elements en definitiva que també formen part del segell de cada fotògraf. És fàcil observar com cadascun resol l'eterna dialèctica forma/contingut, buscant el patiment humà en estat pur o jugant amb línies i espais en el context de ciutats destruïdes per combats.

 © Araceli Merino, Convent des Minimes
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

La suau brisa que bufava mentre anàvem pel carrer a buscar el cotxe per tornar a casa acompanyava el nostre silenci amarat d'una gran sensació d'impotència. Veritablement la pau sembla impossible.

P. D.
Altres entrades sobre edicions anteriors en aquest bloc:
· Visa pour l'image 2009
· Visa pour l'image 2012

diumenge, 1 de setembre del 2013

Les Illes Fèroe

© Araceli Merino, Panoràmica a l'illa de Mykines, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Va ser baixar de l’avió, agafar el cotxe que havíem llogat, sortir del petit aeroport de Vagar i sentir com es desencaixava la mandíbula inferior... efectivament, com Stendahl descobrint Florència. Aquesta vegada era la bellesa de la natura en estat pur. Bellesa perduda en mig de l’Atlàntic. Bellesa sense parar que es perd ens els profunds horitzons sobre el mar, enmig dels fiords, al cim de les muntanyes sovint coronades per mars de boira. El color de les Fèroe és el verd, sobretot a la primavera i l’estiu. Però us he de confessar que si fer una fotografia és captar allò que posem davant la nostra càmera, en aquest paradís és molt fàcil fer fotos impressionants. Simplement cal posar la càmera en qualsevol lloc... i voilà!

© Araceli Merino, Creix la boira a l'Illa d'Eysturoy, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Els pocs més de 55.000 habitants de les illes Fèroe es reparteixen per tots els seus petits poblets, sempre al costat del mar, creant una densitat mínima de població. Una profunda sensació de tranquil•litat i serenor es barreja amb el vent, l’humitat del mar, una temperatura de poques oscil•lacions (entre 7 i 12 graus quasi tot l’any) i la seva llum genuïnament septentrional, esbiaixada, que convida al silenci, al gaudi de l’ànima, a oblidar les cabòries i a deixar que el pensament es perdi a través de la mirada.

© Araceli Merino, Fiord de Saksun, illa de Streymoy, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Quan es parla de les Fèroe sempre surten tres arguments: “illes què...?”, “No és aquí on cacen balenes?” i ...em sembla que tenen un equip de futbol que...”. Cert! Però per ara deixeu-me que em quedi com Stendahl després de descobrir Florència davant d'aquest espectacle de la natura.

Traducción · Translation · Traduction