©Araceli Merino. Camps de Vicfred, La Segarra, 2011
Olympus E-5 + Zuiko 9-18
Ja em perdonareu la paràfrasi, però crec que estareu d'acord en que l'escena feia pensar en el mític film de Kubrick, encara que l'odissea en aquests temps no la tenim a l'espai sinó a la terra, està clar. De totes formes no vull parlar de la crisi, prefereixo fer-ho d'una comarca lleidatana amb molta força fotogràfica... La Segarra. Ja fa alguns anys que l'amic Joan Porredon, genial fotògraf i excel·lent persona, m'havia fet agafar el cuquet. Les converses i les fotos d'en "Porre", sovint inspirades en la seva terra, han esdevingut la millor ambaixada de La Segarra. Vaja, tota una temptació a visitar-la, sobretot al començament de l'estiu quan una varietat de grocs i ocres mostren la personalitat més crua d'aquesta terra d'aparença esquerpa i silenciosa on antics castells i torres de guaita s'albiren a l'horitzó, en un mar de camps de blat crescuts entre pedregars.