© Araceli Merino, Pantà de Sau 9-4-2011
Olympus E-3, Zuiko 9-18
Han passat ja tres anys d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. Un moment que va marcar la fi d'una sequera molt preocupant i que ara ja sembla quasi oblidada. L'endemà (10 d'abril) va començar a ploure i a dia d'avui ni tant sols es veu el bonic campanar romànic de l'antiga església de sant Romà, que tradicionalment sempre ensenya la punta. Gràcies a la impressió causada pel fet de poder passejar pels carrers d'aquell petit poblet, habitualment amagats sota l'aigua, vaig decidir començar aquest blog. Com una mena de ritual de celebració, cada any retorno a Sau, que ha esdevingut un leit-motiv fotogràfic del que en vaig deixant constància puntualment: el 2009, el 2010... fins avui.
Com ja vaig dir l'any passat, Sau per mi és símbol evocador d'aquesta singladura fotogràfica a la xarxa, que tantes coses m'ha permès aprendre i que tanta gent extraordinària m'ha fet conèixer.
Les circumstàncies han anat canviant. Segurament les de tots plegats. Els temps que ens toca viure son emboirats i camaleònics. Demà és futur i és incert. Però la serena llum rogenca de Sau emmarcada per un profund silenci que li feia de banda sonora us prometo que convidava a la serena contemplació i al gaudi de les petites coses que fan gran la vida.
L'any que ve, el 9 d'abril coincideix amb dilluns de Pasqua. No sé si el campanar de Sant Romà haurà tornat a emergir de sota les aigües, però en qualsevol cas jo seré allà una vegada més per comprovar-ho.
Gràcies a tots vosaltres, de tot cor, per ser-hi!