Feliç 2014!

©Araceli Merino, Via Làctia sobre les Bardenas Reales, Navarra, 2013. 

Nikon D-800, Nikkor 14-24 

Un any més a les portes de les festes de Nadal i davant de l'arribada del nou any vull desitjar-vos amb tot el cor que el 2014 ens faci mantenir a tots l’esperança i la il·lusió necessàries per superar totes les dificultats del present. Mentrestant, gaudiu d'unes bones festes!

"Cementiri de Sinera, dues mirades" Exposició al Col·legi Aparelladors de Mataró

© Araceli Merino, Cementiri de Sinera (Arenys de Mar, Maresme) 2012. 

Escultura de Josep llimona (1922) 

Nikon D-800, Nikkor 24-70 

La serena i reflexiva bellesa de les escultures d'artistes de principis de segle XX com Llimona, Vallmitjana, Carcassó, Barrera o Ventura... son el testimoni silenciós dels sovintejats passejos que a principis dels anys 40 Salvador Espriu va fer pel Cementiri d'Arenys de Mar. La contemplació d'aquella llum i aquell silenci en temps de postguerra evoca en el poeta l'essència del paradís perdut. Ha estat resseguint el camí del silenci i la serena claror de Sinera d'on han sortit les "mirades" que us hi proposem. 

Juntament amb la pintora Carme Riera, el proper Divendres 13 de desembre de 2013 a les 19.30 h. inaugurem l' Exposició "Cementiri de Sinera: Damunt la mar en calma, dues mirades" de fotografies i pintures, al Col·legi d'aparelladors de Mataró (carrer Xammar, 63, de Mataró, Maresme), dins del actes de l'Any Espriu, amb motiu del Centenari del naixement de l'escriptor català Salvador Espriu (1913-1985). 

Estarem molt contentes si ens hi acompanyeu. No hi faltarà una copa de cava per celebrar-ho! L'exposició estarà oberta fins el dissabte 4 de gener 2014. La podreu visitar els dijous, divendres i dissabtes de 18.30h a 20.30h L'entrada és sempre gratuita.

Els colors del Montseny

© Araceli Merino, Montseny (Catalunya), 12 de Novembre 2013

Nikon D800, Nikkor 24-70

En tots aquests anys he conegut molts fotògrafs, tant aficionats com professionals, que sempre reservem alguns dies de finals d'octubre i/o novembre per retrobar-nos amb la tardor en espais de privilegi com la Vall d'Aran, molts indrets del Pirineu, La Garrotxa o El Montseny, per citar-ne alguns, i després omplir de tardor blocs, Facebooks... Senzillament és un plaer irresistible!

Un grup de gent dels darrers cursos que varem fer de fotografia i Photoshop van proposar de fer una sortida pràctica per aprofitar aquest moment de l'any. Per tant, si us ve de gust captar amb la vostra càmera aquests intensos i efímers colors de la tardor, el proper dissabte, dia 23 de novembre de 10.00 a 13.00 h. farem una Passejada fotogràfica pel Montseny organitzada per Alguema Cultural.

Anirem a la recerca d'espais i racons òptims per captar veritables postals de tardor d'aquests entorn privilegiat, tot aprofundint en tècniques i recursos fotogràfics que ens permetin aprofitar en cada moment la llum i els espais d'aquest moment tant singular de l'any, amb aigües de seda i el seus característics tons ocres inspiradors i evocadors de paisatges melangiosos que justament en aquestes dates es manifesten en tot el seu esplendor pels camins, rierols i fagedes del Montseny.

Per a més informació i inscripcions podeu anar al web... d'Alguema Cultural.

Ancorat a la sorra

© Araceli Merino, Port de Fuglafjordur, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

En les darreres setmanes, arran del curs fet sobre Photoshop, he sovintejat moltes converses a l'entorn de les tècniques de revelat, el rang dinàmic dels HDR, les modes i les inevitables opinions a favor i en contra de les diferents tendències. En els tractats d'interpretació de la música dels segles XVII i XVIII, quan es parla dels criteris d'ornamentació i improvisació aplicables, la recomanació final de molts teòrics acaba sent "el bon gust". Clar que ningú especifica que és això exactament. 
Parlant de fotografia, penso que en un moment com l'actual en que la tecnologia ens permet tantes opcions diverses en l'ús de la càmera així com en el revelat amb l'ordinador, seria molt interessant recuperar aquella vella premissa dels tractats musicals del barroc i aplicar el bon gust que ens permetés emprar de la manera més adequada totes les eines que tenim a l'hora de fer i revelar fotografia. Però com que al segle XXI seguim sense saber que és exactament el bon gust, aleshores el criteri final acaba sent, com en el segle XVIII, el que aplica cadascú. Davant de la fotografia d'alt rang dinàmic (HDR) no se si mai arribarà a existir un consens més o menys general. Potser tampoc fa falta. N'hi ha prou amb si us agrada o no.

Retocar o Revelar? (Curs de Photoshop)

© Araceli Merino, Bardenas Reales, Navarra 2012.

Olympus E-5, Zuiko 50-200

Per molta gent la paraula revelar s'associa a la imatge d'una cambra fosca, una ampliadora, tres cubetes amb líquids i un lloc on posar a assecar les imatges ja revelades. Ja en els temps digitals també ha calgut re-inventar (com tantes altres coses) la paraula revelat, que ara fa referència a la utilització d'alguna aplicació informàtica, com ara Photoshop, per agafar els fitxers que surten de la tarja de la nostra càmera i treure'n el màxim profit de la llum, de l'enquadrament, de l'enfocament, la correcció de colors, els nivells, el contrast, les capes, etc... Una de les discussions que tenen més atrafegada a molta gent d'aquest món és establir on està la frontera entre revelar i retocar, i d'aquí a reflexionar sobre que és fotografia i que no ho és.

Però a nivell d'usuaris crec que el que acabem desitjant tots és poder millorar la qualitat d'aquelles fotografies que hem fet en els moments més inoblidables de la nostra vida com ara celebracions, viatges, etc... Aquesta és la filosofia del CURS de PHOTOSHOP que oferiré els divendres dies 27 de setembre, 4, 18 i 25 d'octubre a l'Institut Europeu de Barcelona (Passeig de Sant Joan, 110) de les 18.00h a 21.00h. L'organitzen els amics de l'associació "Alguema cultural" i trobareu tota la informació (Matriculació, preu, etc...) clicant aquí a la seva web. Si veniu, garantit que aprendrem i alhora passarem unes bones estones amb la fotografia.

Perpinyà, un any més...

© Araceli Merino, entrada a l'església des Dominicains, 

Visa pour l'image de Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

... i ja son 25 edicions d'una de les cites de referència en el món del Fotoperiodisme internacional:“Visa pour l’image”. En aquests anys, des del 1989, tots els noms propis d'aquesta especialitat gràfica han anat passant per aquest punt de trobada durant les primeres setmanes de setembre. Enguany fins i tot el cèlebre Don McCullin, un dels que faltava, amb una colpidora selecció d'imatges d'enfrontaments diversos (Vietnam, Irlanda del Nord, Líban, etc...) sota el títol genèric de “La pau impossible”.

 © Araceli Merino, Fotos al Convent des Minimes, 

Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Si, ja se... els que em coneixeu no m'associeu gaire al fotoperiodisme. És cert, en general em trobo més còmoda amb el que m'agrada anomenar fotografia lenta: imaginar una imatge al cap i anar-la elaborant “in situ”. Angle, llum, proporció, etc. El fotoperiodisme tendeix a la fotografia ràpida, a captar el moment, si, però infinitament més efímer que les llums extremes de l'albada o l'hora blava. 

És com la cuina. Cada recepta demana temps i atencions diferents. El que no canvia tant és el temps que li dediquem a la taula. Tot un matí de feina pot desaparèixer en menys de 5 minuts. Aquesta és també la sensació que segur més d'un tenim passejant pels diferents espais del “Visa pour l’image”. Tanta lluita, tant de sofriment, tanta impunitat, tanta injustícia i els fotoperiodistes allà, jugant-se la vida (com Joao Silva, del New York Times, que va patir l'amputació de les dues cames). Tanta feina feta, alguna força recent com les fotos de Síria de Goran Tomasevic de Reuters o Jerome Sessini de Magnum, i que nosaltres devorem en les poques hores d'una plàcida tarda de finals d'estiu.

© Araceli Merino, Finestra entre 2 fotos (Joc visual), 

Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013

Nikon D800, Nikkor 24-70

En el cap també la deformació inevitable de la mirada del fotògraf, buscant textures contrastades, enquadraments auris, elements en definitiva que també formen part del segell de cada fotògraf. És fàcil observar com cadascun resol l'eterna dialèctica forma/contingut, buscant el patiment humà en estat pur o jugant amb línies i espais en el context de ciutats destruïdes per combats.

 © Araceli Merino, Convent des Minimes, 

Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013

Nikon D800, Nikkor 24-70

La suau brisa que bufava mentre anàvem pel carrer a buscar el cotxe per tornar a casa acompanyava el nostre silenci amarat d'una gran sensació d'impotència. Veritablement la pau sembla impossible.

P. D.
Altres entrades sobre edicions anteriors en aquest bloc:
· Visa pour l'image 2009
· Visa pour l'image 2012

Les Illes Fèroe

© Araceli Merino, Panoràmica a l'illa de Mykines, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Va ser baixar de l’avió, agafar el cotxe que havíem llogat, sortir del petit aeroport de Vagar i sentir com es desencaixava la mandíbula inferior... efectivament, com Stendahl descobrint Florència. Aquesta vegada era la bellesa de la natura en estat pur. Bellesa perduda en mig de l’Atlàntic. Bellesa sense parar que es perd ens els profunds horitzons sobre el mar, enmig dels fiords, al cim de les muntanyes sovint coronades per mars de boira. El color de les Fèroe és el verd, sobretot a la primavera i l’estiu. Però us he de confessar que si fer una fotografia és captar allò que posem davant la nostra càmera, en aquest paradís és molt fàcil fer fotos impressionants. Simplement cal posar la càmera en qualsevol lloc... i voilà!

© Araceli Merino, Creix la boira a l'Illa d'Eysturoy, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Els pocs més de 55.000 habitants de les illes Fèroe es reparteixen per tots els seus petits poblets, sempre al costat del mar, creant una densitat mínima de població. Una profunda sensació de tranquil•litat i serenor es barreja amb el vent, l’humitat del mar, una temperatura de poques oscil•lacions (entre 7 i 12 graus quasi tot l’any) i la seva llum genuïnament septentrional, esbiaixada, que convida al silenci, al gaudi de l’ànima, a oblidar les cabòries i a deixar que el pensament es perdi a través de la mirada.

© Araceli Merino, Fiord de Saksun, illa de Streymoy, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Quan es parla de les Fèroe sempre surten tres arguments: “illes què...?”, “No és aquí on cacen balenes?” i “...em sembla que tenen un equip de futbol que...”. Cert! Però per ara deixeu-me que em quedi com Stendahl després de descobrir Florència davant d'aquest espectacle de la natura.

Focs de festa

© Araceli Merino, Focs de la Festa Major de Mataró (Maresme), Juliol 2013

Nikon D800, Nikkor 70-200

Un angle de luxe per a un esdeveniment molt arrelat a la Festa Major de Mataró... els focs de "Les Santes"! La platja s'omple de gent a vessar cada nit del 27 de juliol a les 23.00h (Preneu nota si hi voleu venir el proper estiu). Davant d'aquesta foto us podria parlar dels petits parèntesis de festa enmig de temps no gaire fàcils. Fins i tot entrar a reflexionar sobre aspectes més tècnics dels que quasi mai no parlo en aquest espai com ara la nitidesa potencial dels 36 Mp de la D800, la seva resposta increïble en isos alts o bé el seu pes horrible (per mi), tant físic com d'espai al disc dur. També us podria parlar d'alguns projectes, com ara un curs de Photoshop que faré al setembre o unes exposicions pel desembre i pel gener, però això ja ho podreu llegir a la Secció de cursos d'aquest web. L'agost no és temps per pensar gaire. Això ho deixem per a... l' "examen de recuperació de setembre". 

Per ara, és ben senzill... gaudiu intensament de l'estiu i de la fotografia!

UN ANY DESPRÉS... a Darnius (Alt Empordà)

Crec que és impossible oblidar el dia 22 de juliol de 2012. Un d'aquells dies en que tots plegats ens vàrem enganxar als mitjans de comunicació per primer saber i després entendre que és el que havia passat. Recordo aquella tarda de diumenge escoltant el seguiment que en va fer Catalunya Ràdio des del cotxe. Algunes setmanes després hi vaig anar a veure'n les seqüeles i a preparar un futura sortida fotogràfica suggerida per la gent de l'Associació Artística Cabanelles. L'espectacle era colpidor i les emocions creuades. La destrucció demolidora de les flames i la intensa olor de cendra començava a barrejar-se amb els nous brots verds que naixien de les branques socarrades.

© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.

Olympus E-5, Zuiko 9-18

Ja fa uns mesos que els responsables de l'organització d'aquesta exposició "Un any després" promoguda per l'Ajuntament de Darnius (Alt Empordà) a la seva Sala Museu, es varen posar en contacte amb mi per demanar-me la foto que esteu veient per posar-la al cartell anunciador. L'exposició està formada per més de 300 fotos fetes per gent de la població amb les que s'evoca el record de la transcendència natural i humana d'aquells focs. També s'hi han organitzat activitats paral·leles.

Us deixo un parell més d'escenes d'aquell moment. Les paraules sobren!

 

© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.

Olympus E-5, Zuiko 9-18

 

 

© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.

Olympus E-5, Zuiko 50-200

Mont Saint Michel

© Araceli Merino, Mont Saint Michel, Normandia (França), Maig 2013

Nikon D800, Nikkor 24-70

Una de les siluetes més fascinadores i inquietants que sóc capaç de recordar és la d’aquesta abadia del Mont Saint Michel (s. XIV), situada a un kilòmetre de la costa nord de França en el punt que separa la Bretanya de la Normandia. Gran part de la seva popularitat es deu també al fet que l’accés tradicionalment s’ha fet aprofitant les hores de marea baixa ja que en algunes ocasions la marea alta cobreix l’única franja de terra que fa de camí.

En el moment de fer aquesta foto, a primera hora d'un matí boirós de maig (2013), ja havien començat unes obres mastodòntiques d’ampliació i millora d’aquest accés que duraran fins el 2015 i que fan que ara calgui aparcar abans d’accedir al darrer nucli comercial i hoteler que hi ha just al davant. La resta de l’accés fins arribar a l'illa s’ha de fer a peu o amb llançadores.

© Araceli Merino, Mont Saint Michel, Normandia (França), Maig 2013

Un dels establiments que també va fer popular aquest indret va ser la taberna de l’Annette Boutiaut (1851-1931) situada a l’entrada de l’abadia. Les seves truites eren fa un segle el menjar obligat de tots els visitants de totes les categories socials, d'aquí que l'Anette fos popularment coneguda com la Mère Poulard (la mare pollastrera). Avui, l’antiga taberna ha esdevingut un turístic restaurant, centre d’una cadena d’expansió creixent, situat en un dels accessos més concorreguts de l’illa.  Aquest solitari moment abans del capvespre és quasi un miratge ja que per aquesta porta habitualment la densitat de turistes fa que no hi càpiga una agulla.

© Araceli Merino, Mont Saint Michel, Normandia (França), Maig 2013

Nikon D800, Nikkor 24-70

Serena contemplació de les ombres de tarda de les inconfusibles puntes de l’abadia del Mont Saint Michel reflectides sobre la marea baixa.

Jueu al mur de les lamentacions

© Araceli Merino, Jueu amb Tefilin al Mur de les lamentacions, Jerusalem 2012.

Olympus E-5, Zuiko 12-60

En el moment de la pregària, al davant del mur de les lamentacions, el jueu va interrompre el seu prec girant de cop la seva mirada cap a l'objectiu de la càmera. No sempre hi ha temps per configurar la càmera amb els paràmetres òptims quant el "moment" és el que mana, pero està clar que uns paràmetres òptims son un gran aliat de qualsevol fotògraf, tant professional com aficionat.

Parlant de configuració, el diumenge dia 2 de juny a Premià de Dalt, de 10h a 14h, vàrem fer un taller sobre l'exposició en fotografia, organitzat per Merce-AR. En aquest taller vam parlar d'enfocament, desenfocament, llum, nitidesa, soroll fotogràfic... en definitiva de quins sons els paràmetres que cal tenir en compte per aconseguir una exposició perfecte.

Foto analògica i Don Quixot. Tornen els clàssics!

©Araceli Merino, Campo de Criptana, La Mancha, 2010. 

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Ja fa uns quants mesos que la gent de l'Espaifotografic.cat em varen comentar que organitzaven un gran Festival de fotografia analògica, química i argèntica... el Festival REVELA-T els dies 24, 25 i 26 de maig de 2013. Una oportunitat daurada per a molts de retrobar el que havia estat la quotidianitat de tots els fotògrafs fins fa no gaire. També una ocasió fantàstica per a les noves generacions de reviure l'esperit i alhora d'aprendre de les antigues tècniques. Arran d'això, els records de la fotografia analògica han sortit en moltes converses amb els col·legues del gremi, tots evocant les llargues estones seguint el ritual de la cambra fosca, l'ampliadora, les tres cubetes, l'olor característica dels líquids i la indubtable fascinació de veure com la imatge apareixia del no res en aquella estampa fotogràfica, en el meu cas sempre en blanc i negre. Encara conservo el meu modest equip que ja fa molts anys però que no faig servir.

L'altra dia una ex-alumna, la Dolors, tot parlant de com es descolorien les fotos antigues en paper, em deia que amb això de la fotografia analògica semblàvem tots plegats una mica Quixots... em va deixar pensativa. L'evolució de la fotografia des dels temps de Monsieur Niepce és la que és i les tècniques químiques, potser no tan còmodes avui, continuen sent una veritable referència per a tothom: quantes grans fotos analògiques son reproduïdes de forma constant en el nostre paisatge quotidià?
A més, darrerament els molins s'estan tornant gegants i ara, més que mai, cal que torni el Quixot i ens il·lumini,  i molt, amb la seva rauxa meravellosament lúcida.

P. D.

NB - 1 Foto amb tractament de color imitant el sistema analògic.
NB - 2 El actor en el papel de Quijote se llama Miguel Angel. Muchas Gracias al amigo Chenfy por la información. Por cierto, en su blog encontrareis maravillosas fotos de los molinos de Campo de Criptana y de otros bellos rincones de La Mancha.

Jerusalem

© Araceli Merino, panoràmica de Jerusalem 2012.

Olympus E-5, Zuiko 12-60

Aquesta és la mítica ciutat de Jerusalem vista des de la muntanya de les oliveres, amb la gran mesquita al centre de la imatge ocupant avui l'antic emplaçament del temple dels temps de Jesucrist. Custodiant la ciutat hi veureu la muralla on encara s'hi aprecia tapiada la més antiga de les 8 portes de la ciutat antiga de Jerusalem... la Porta Daurada per la que va entrar Jesucrist.

A Jerusalem tot es viu amb intensitat. La fe de molts dels seus visitants, les sorolloses mescles d'oracions musulmanes amplificades per megafonia, les silencioses pregàries jueves al mur de les lamentacions, el pes de la història que es percep a cada racó, la calma tensa de la convivència de les diferents faccions sovint extremistes de  les tres grans religions monoteistes, el clima xafogós de l'estiu, la llum i en definitiva les sensacions de qualsevol persona que es passegi per una ciutat com aquesta. Els mateixos israelians no es cansaven de dir que "Mentre Jerusalem resa, Haifa treballa i Tel-Aviv es diverteix...". Son tantes les coses a explicar, des de la bronca d'una àvia integrista per portar una samarreta amb tirants pel carrer, al fervor social en la nit de sàbat o els helicòpters que patrullaven, particularment a la zona de costa, amb els torpedes carregats. Però també un col·lectiu important de gent a qui no sembla preocupar-los gaire saber si Deu dorm o no per vetllar el poble d'Israel, s'estimen més ser curosos en renovar cada dos anys les seves màscares antigàs per mantenir-ne intacta l'eficàcia en cas de necessitat.

Sau, cinc anys després

© Araceli Merino, llum extremes al Pantà de Sau, abril 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Cada any, quan comença el mes d'abril, recordo l'extrema sequera que la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, em va portar a visitar l'antic poble de Sau (Osona) que aleshores havia emergit d'entre les aigües de l'embassament que el cobreix des de 1969. Retornar a Sau és com una mena de ritual de celebració d'aniversari que he anat repetint el 2009, el 2010, el 2011, i el 2012. Un ritual que comença cada any anotant el dia 9 d'abril de l'any següent a l'agenda i que quan arriba el dia, durant el camí d'anada i tornada no puc deixar de fer balanç de passat i alhora pensar en projectes de futur.

Els temps son els que son. Enguany he estat molt poc activa al blog i no he pogut seguir l'activitat d'alguns fotògrafs que m'agraden i de qui aprecio molt el seu treball. Tots els trobareu barrejats entre els enllaços diversos d'aquesta web. Ha estat un any dur en determinats aspectes però interessant en d'altres. Sovint m'han vingut ganes d'explicar-vos algunes experiències fotogràfiques d'aquelles que agrada llegir i compartir, donant així un petit gir al blog amb cròniques, treball pedagògic, experiments, fins i tot incidir en un vessant més social.

El que si que us he de confessar és que cada any em costa més imaginar cap a on va tot plegat. Em costa per que no vull ser pessimista. Per tant, amb la serena tranquil·litat que em va deixar la contemplació de les llums extremes de l'escena que esteu veient, vaig pensar que seguiria fidel al camí que m'ha portat fins aquí. Si no passa res, el 9 d'abril del 2014 tornaré a Sau, tornaré a fer balanç de passat, projectes de futur i us tornaré a donar les gràcies de tot cor, a tots el que us passeu per aquí, ni que sigui de tant en tant.

Moltes gràcies pel luxe de les vostres visites!

Autoretrat

©Araceli Merino, Bardenas Reales, Navarra, 2012.

Nikon D-800, Nikkor 14-24

Després d'un mes d'activitat entre classes, exposicions (meves i d'amics), sessions d'estudi, algun reportatge, reunions, projectes... arriba el moment de desconnectar encara que només sigui per uns dies i desaparèixer amb la família. Clar que segur que molts penseu que darrerament ja estic "desapareguda" al blog i teniu raó. Per si algú em troba a faltar, aquí us deixo un autoretrat. Encara recordo aquella meravellosa llum esbiaixada d'una inoblidable i solitària albada d'hivern perduda per les Bardenas. 
Per cert, espero que no em confongueu! :-)

Exposició "Cementiri de Sinera, dues mirades" Arenys de Mar · Any Espriu

© Araceli Merino, Cementiri de Sinera (Arenys de Mar, Maresme) 2012.

Escultura de Josep llimona (c. 1922) 

Olympus E-5, Zuiko 50-200

Juntament amb la pintora Carme Riera, el proper divendres dia 1 de març, a les 20 h, inaugurem l' Exposició "Cementiri de Sinera: Damunt la mar en calma, dues mirades" de fotografies i pintures sobre el Cementiri de Sinera, al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar, dins del actes de l'Any Espriu, amb motiu del Centenari del naixement de l'escriptor català Salvador Espriu 1913-1985.

El maig de 1945 Espriu va publicar el seu primer gran llibre de poemes titulat "Cementiri de Sinera" on a partir de la contemplació de la llum i el silenci d'aquella "petita pàtria que encercla el cementiri..." reflexiona sobre el temps, els paradisos perduts i la mort, en mig d'un moment de penúria tant personal com del país. Ha estat resseguint el camí del silenci i la serena claror de Sinera d'on han sortit les "mirades" que us hi proposem.

L'entrada es lliure. Estarem molt contentes si ens hi acompanyeu. No hi faltarà una copa de cava per celebrar-ho! L'exposició estarà oberta del dia 1 al 31 de març i es podrà visitar els divendres (18h a 20.30h), dissabtes, diumenges i festius (de 11h a 13h i de 18h a 20.30h)

Splash!

©Araceli Merino, estudi, 2013.

Nikon D-800, Nikkor 24-70, Flaix

Com veieu, he començat l'any jugant amb llum i aigua.... clar que era mentre preparava material pensant en el nou Curs de fotografia que comença dissabte que ve (19 de gener) a Barcelona. El nou any comença amb alguns projectes engrescadors: més cursos i alguna exposició com la que estem preparant de cara al març, de la que ja us informaré. Moltes idees sobre la taula i encara més ganes que el nou any ens somrigui a tots.