dissabte, 28 de desembre del 2019

Feliç 2020

©Araceli Merino. Tornos (Aragó). Desembre 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 


Els millors desitjos pel nou any que neix. Que sigui ple de llum i de felicitat per a tots!
Feliç 2020 de tot cor!

divendres, 20 de desembre del 2019

Grues en la boira

©Araceli Merino, "Grues en la boira", Laguna de Gallocanta (Aragó) desembre 2019 
Nikon D810, Tamron 150-600


En el temps fred, és tot un espectacle veure les migracions de les grues, sobretot entre el desembre i el febrer. Precisament la "Laguna de Gallocanta", propera a Daroca (Aragó), és un punt de guaita màgic i privilegiat. Fa poc, hi vam passar uns dies fantàstics, plens de fotos meravelloses, amb la gent d'Alguema Cultural. Hi tornarem!

dissabte, 16 de novembre del 2019

La tardor arriba al Montseny!

©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 

Poca cosa a dir quan arriba la tardor. És un dels moments més bonics per a la fotografia de natura. En els darrers anys, però, tinc la impressió que els tons ocres tant característics son menys intensos i més efímers, com si la tardor s'anés esvaint cada vegada més donant pas a una mena d'hivern prematur.  Pot ser un efecte del canvi climàtic? No em vull posar pessimista i menys davant paisatges tant preciosos com aquests de Santa Fe del Montseny.


©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 



©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 



diumenge, 6 d’octubre del 2019

Perú


©Araceli Merino. Machu Pichu, Perú. Agost 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-120 

Parlar de les meravelles de Perú no és cap novetat. Fa molts anys que aquest país andí és un dels tops del turisme de llatinoamèrica. Però una de les sensacions més intenses que vaig percebre en visitar-lo és la constant presència de la natura, en les seves diverses dimensions. Així també ho testimonia la seva cultura i fins i tot la seva manera d'entendre la religió cristiana, amarada del llegat espiritual de l'antiga cultura quítxua.

Quan surts de Lima, situada al davant de l'oceà Pacífic, no triga gaire a començar l'espectacle: ascens a poblacions i monuments que, degut a la seva ubicació andina, sovint acostumen a estar per sobre dels 2000 metres. Aquest és el cas per exemple de la cèlebre ciutadella inca, ara ja considerada ciutat sagrada, del Machu Pichu situada a 2430 metres sobre el mar. La seva ubicació, camuflada entre muntanyes, va ser un secret mai descobert durant els temps colonials, no redescobert fins el 1909. 
També la omnipresència arreu de la llama (en veiem dues de molt jovenetes a la foto, tot mirant el Machu Pichu. La mare era molt a prop) i la resta de les quatre espècies d'animals autòctons  productors de llana com l'alpaca, el guanac o la vicunya. 


©Araceli Merino. Altiplà andí, Perú. Agost 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-120 

Però, aquests aspectes de la presència de la natura no son els únics. A la llista cal afegir-hi l'observació de volcans en erupció, la percepció en alguns indrets de petits sismes majoritàriament inofensius, encara que no sempre... i sobretot l'anomenat "mal d'alçada". La manca d'oxigen ens acaba afectant, d'una manera o altra, a partir de de 3000/3500 metres sobre el mar. Aquesta és l'alçada mínima de l'ampla zona de l'altiplà andí que teniu a la imatge, on també hi podem veure una Alpaca mare amb les seves dues cries. 

©Araceli Merino. Conversa en quítxua a l'Illa de Taquile, llac Titicaca. Perú. Agost 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-120 

Però el "mal d'alçada" es converteix en un potencial leit-motiv de tot el viatge, ja que la majoria de zones turístiques estan situades en punts elevats, com ara la ciutat de Cusco (del quítxua "Quscu") situada a 3400 metres d'alçada o el cèlebre llac Titicaca (a 3812 metres) considerat el llac navegable de forma comercial més alt del món. En la part peruana d'aquest llac hi trobem la tranquil·la i encantadora illa de Taquile.

diumenge, 28 de juliol del 2019

Arlet


©Araceli Merino. Arlet. Juliol 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 



És l'Arlet i té 10 mesos. Poca cosa més us puc dir. La seva mirada és prou eloqüent.

diumenge, 12 de maig del 2019

Nit al Palmerar del Draa (Marroc)

©Araceli Merino, Palmeral del Draa, Marroc. Maig 2019.
Nikon D810, Nikkor 14-24

La ruta per la vall del riu Draa és segurament el camí més maco del Marroc, un cop passada la serralada de l'Atles i ja a les portes del desert... del Sahara.

De dia predominen els paisatges secs, àrids. De cop, però, el riu permet el miracle d'aquest palmerar.  Ja de nit, els estels i la via làctia es mostren amb tota la seva opulència. La manca de contaminació lumínica és un veritable regal per a tots els que estimem la fotografia nocturna.

Les llums del desert segueixen vives a cadascuna de les imatges que vam captar i a la nostra ànima.

diumenge, 21 d’abril del 2019

Sau, onze anys després!

©Araceli Merino, Dia de pluja al Pantà de Sau. Abril 2019 
Nikon D810, Nikkor 24-70

Els anys van passant, les circumstàncies canvien, però ja sabeu que no deixo de recordar aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. L'atzar de visitar en plena sequera extrema l'antic poble de Sau (Osona) que  aleshores havia emergit totalment d'entre les aigües, va ser el detonant d'aquest blog. Ha plogut força des d'aleshores i, com veieu, també va ploure aquesta melangiosa tarda d'abril en que, per 12a. vegada, vaig repetir el meu ritual. La cita amb Sau manté intacta l'excusa personal de celebració d'aniversari que de forma ininterrompuda he seguit el 2009, el 2010, el 2011el 2012el 2013, el 2014, el 2015, el 20162017, 2018 i aquest 2019, fins i tot sota l'intens aiguat que queia. És bon senyal, naturalment. El nivell de l'aigua era generós. Fins i tot es feia inimaginable el retorn d'una sequera com l'esmentada.

El dia era francament rúfol i per a mi poc inspirador. Però la indolència d'aquella tarda solitària, amarada de la serena contemplació de l'aigua caient sobre el llac, em van deixar el record intens del so seré i rítmic de les gotes caient sobre el vidre del cotxe, que va culminar amb un bonic arc de Sant Martí que em va acomiadar just quan sortia de la vall.

Us deixo la foto que millor reflecteix aquell record. Entre les gotes del vidre s'albira molt subtilment la punta del campanar de la submergida església de Sant Romà. Però no busqueu en aquesta foto un reflex de l'estat d'ànim, ja que segueixo molt engrescada en projectes diversos que, com ja he dit en altres ocasions, segueixen sent molt engrescadors. 

Gràcies una vegada més a tots els que em seguiu acompanyant, d'una manera o altra. És genial que seguim caminant plegats... que seguim fotografiant!

diumenge, 31 de març del 2019

Coipú als Aiguamolls de l'Empordà


©Araceli Merino, "Coipú als Aiguamolls de l'Empordà", març 2019 
Nikon D810, Tamron 150-600

Efectivament, no és una espècie autòctona. El Coipú és un mamífer rosegador originari de Sud-Amèrica. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa. Però aquest llengot que em va dedicar, mentre me l'estava mirant, va ser tota una temptació a prémer l'obturador de la càmera... i aquí el teniu!

dissabte, 16 de març del 2019

Capvespre entre els presseguers d'Aitona


©Araceli Merino. Aitona (Segrià), Març 2019.
Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

No fa gaires anys que vaig visitar per primera vegada, i quasi per atzar, els camps al voltant d'Aitona, en el temps de l'esplendorosa floració dels presseguers. Aleshores només s'hi veien uns quants excursionistes, algun fotògraf i poc més. L'esclat de colors, intents però efímer, és un espectacle enlluernador en aquesta plana. Una preciosa oportunitat per a jugar amb angles, colors i llums que no m'he volgut perdre des d'aquella primera vegada.
Enguany hi he tornat conduint una sortida fotogràfica promoguda per "Alguema Cultural". Un grup humà fantàstic que, a més, varem coincidir amb un dia esplèndid i el moment de màxima floració.
En resum, és una cita totalment parangonable a la de les Lavandes de Provença (França) o el cirerers de la Vall del Jerte (Extremadura) que val la pena anotar a les nostres agendes futures.


dissabte, 16 de febrer del 2019

Esperant la nit a Cala Canyet

©Araceli Merino. Cala Canyet, Costa Brava. Febrer 2019.
Nikon D810, Nikkor 14-24

Va ser un fred capvespre d'hivern, amb una preciosa llum de posta. Esperàvem que es fes de nit per fer una sessió de fotografia nocturna. El temps va passa volant.

dijous, 3 de gener del 2019

Mirades etíops


©Araceli Merino. Nen de la tribu Dassanech, Vall del riu Omo, Etiòpia. Agost 2018. 
Nikon D810, Nikkor 24-70


Àfrica atrapa! 

Si, ja se que s'ha dit molt, però és veritat. Racionalitzar el perquè no és fàcil, però una vegada més s'ha acomplert. 

Aquest cop ha estat a Etiòpia!. 

La intensitat dels moments viscuts, els seus monuments mil·lenaris, les singularitats diverses de la seva cultura, les tradicions ancestrals, la natura, la llum, els colors i, en mig de la precarietat, el seu extraordinari somriure. Novament vaig tornar amb uns quants Gigabytes de fotos i amb molts records que no s'esborren, però no m'estendré més en descripcions. Com sempre son les seves mirades les que ens ho diuen tot.


©Araceli Merino. Nenes de la tribu Dassanech, Vall del riu Omo, Etiòpia. Agost 2018. 
Nikon D810, Nikkor 24-70

Traducción · Translation · Traduction