Quasi com l’esquelet del pas de la història que sosté el record d’un passat colonial, restes de l’esplendor ja ranci del que havia estat una ciutat de promissió amarada per la humitat del Carib, cegada per la llum quasi equatorial, castigada per l’aïllament, desemparada per una revolució marcida... l’Havana vella es mostra decadent però alegre, resolent el seu dia a dia sobre la petjada de l’ahir, amb l’esperança del demà, sempre però, amb l’altivesa de saber-se malgrat tot atractiva i seductora a la mirada del visitant.
dijous, 22 d’octubre del 2009
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Alea jacta est...
En creuar amb les seves legions el riu Rubicó, frontera entre Itàlia i la Gàl·lia, es diu que Juli Cèsar va exclamar "...Alea jacta est!" (la sort ja està llençada!). Publico aquesta foto un dimarts 13, a les 13.00 h. Si no sou supersticiosos és molt probable que en un dia com aquest penseu igual que Cèsar. Però, i si sou supersticiosos...?
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Espontani!
Tombada sobre la gespa, intentant trobar un enquadrament del conegut palau vienès de Schönbrunn i... aquest corb* es va posar davant de l'objectiu com esperant que li fes una foto. Doncs no en parlem més... voilà!
I el Palau de Schönbrun...? doncs, per a una altra ocasió.
I el Palau de Schönbrun...? doncs, per a una altra ocasió.
P. D.
*Gràcies a en JordiPM sabem que l'ocell de la foto no és un corb sinó una cornella emmantellada (corvus cornix). En castellano... Corneja gris
Subscriure's a:
Missatges (Atom)