©Araceli Merino. Mota del Cuervo (Cuenca, La Mancha), 2010.
Olympus E-3 + Zuiko 9-18
"...Mire vuestra merced —respondió Sancho— que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que, volteadas del viento, hacen andar la piedra del molino....".
(Don Quijote, Llibre 1, Capítol VIII. Miguel de Cervantes)
Ja fa més d'un any que vaig tenir l'oportunitat de fer un reportatge a l'entorn de la terra del Quixot. Tot contemplant l'estampa fascinadora de la silueta d'aquells vells molins retallada sobre l'horitzó vaig entendre la bogeria meravellosa del Quixot lluitant contra uns gegants particulars... si, si... com si fos una mena de fotògraf del nostre temps intentant obrir-se pas entre les aspes del món professional, lluitant a cop de flaix i trípode...! Clar que, els temps son els que son i, en qualsevol moment, aquell cel de plom pot caure (com deia Astèrix) sobre els nostres caps!
"...¡Válame Dios! —dijo Sancho—. ¿No le dije yo a vuestra merced que mirase bien lo que hacía, que no eran sino molinos de viento, y no lo podía ignorar sino quien llevase otros tales en la cabeza?
—Calla, amigo Sancho —respondió don Quijote—, que las cosas de la guerra más que otras están sujetas a continua mudanza...".
(Don Quijote, Llibre 1, Capítol VIII. Miguel de Cervantes)