Amb el bon temps...

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm 2.0

Amb el bon temps, si ens dediquem a fer un passeig pels diferents Fotoblogs de la xarxa, a gairebé tots hi trobarem un repertori extraordinari de bitxos de tota mena. Malgrat que l'invent tant del microscopi com del telescopi a principis del segle XVII ja ens van permetre conèixer mons inaccessibles a la mirada dels éssers humans fins aleshores, el cert és que 400 anys després no hem perdut ni un bri de la fascinació que genera la contemplació de mons petits com el dels insectes. En definitiva és la fascinació que genera la contemplació de l'espectacle de la natura.

Vietnam

© Araceli Merino, Riu perfum (Hue, Viernam) 2006
Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

Aquesta vegada la imatge triada pot evocar per a molts la mateixa essència del paradís. La realitat, però, sempre és més fascinadora. Som davant del riu Perfum, situat al nord del Vietnam. En plena època de monsons les pluges donen poca treva per a fer fotos com aquesta. En mig d'una natura intensa, quasi en estat pur, malgrat la pluja, la intensa xafogor, la microfauna d'aspecte exòtic i sorprenent... aquella terra ens cala l'ànima deixant un record inesborrable.

Arriben les vacances... per fi!

© Araceli Merino, Hoian (Vietnam) 2006

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

No ha estat fàcil. Han calgut onze mesos, però finalment ja son quasi aquí, a tocar... Temps per llegir, per disfrutar dels viatges, de les converses, de la gastronomia, també pel "dolce far niente" clar que si... El temps passa a ser nostre quasi del tot i aleshores disposem també del moment i l'espai per a les fotos irrepetibles. Tenia molt clar que per aquest moment penjaria aquesta foto. Si, ja sé... típica foto d'agència de viatges que podria ser de qualsevol lloc del món (Carib, mediterrani, etc...)

La vaig fer a principis d'agost de 2006 a la platja de Hoian, molt a prop d'on a finals del anys 60 arribaven els vaixells plens de soldats americans per lluitar a la guerra del Vietnam. Qui ho diria? Afortunadament avui és terra de pau, de bellesa, de bona acollida als encara pocs turistes que la visiten (com s'aprecia a la imatge solitària. Semblava que no podia ser). La càmera, aleshores una compacta decent, treia fum a qualsevol racó. Més enllà de la sensació impersonal d'aquesta foto, Vietnam és país que deixa petjada i que he volgut evocar ara que tornen les vacances.

El jardí de la Carme

El jardí de la Carme és un lloc molt especial. Una mena de petit paradís sota el sol de Sinera, on tot el que hi neix ho fa amb el somriure de qui se sap estimat de debò. La Carme va néixer estimant la terra, la natura, les persones... És per això que les seves flors, com els seus amics, li corresponen amb un somriure que s’allarga de primavera a primavera.

© Araceli Merino, Arenys de Munt 2008
Olympus E-3 + Zuiko 12-60