© Araceli Merino, entrada a l'església des Dominicains,
Visa pour l'image de Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
Nikon D800, Nikkor 24-70
... i ja son 25 edicions d'una de les cites de referència en el món del Fotoperiodisme internacional:“Visa pour l’image”. En aquests anys, des del 1989, tots els noms propis d'aquesta especialitat gràfica han anat passant per aquest punt de trobada durant les primeres setmanes de setembre. Enguany fins i tot el cèlebre Don McCullin, un dels que faltava, amb una colpidora selecció d'imatges d'enfrontaments diversos (Vietnam, Irlanda del Nord, Líban, etc...) sota el títol genèric de “La pau impossible”.
© Araceli Merino, Fotos al Convent des Minimes,
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
Nikon D800, Nikkor 24-70
Si, ja se... els que em coneixeu no m'associeu gaire al
fotoperiodisme. És cert, en general em trobo més còmoda amb el que m'agrada
anomenar fotografia lenta: imaginar una imatge al cap i anar-la elaborant “in
situ”. Angle, llum, proporció, etc. El fotoperiodisme tendeix a la fotografia
ràpida, a captar el moment, si, però infinitament més efímer que les llums
extremes de l'albada o l'hora blava.
És com la cuina. Cada recepta demana temps i atencions
diferents. El que no canvia tant és el temps que li dediquem a la taula. Tot un
matí de feina pot desaparèixer en menys de 5 minuts. Aquesta és també la
sensació que segur més d'un tenim passejant pels diferents espais del “Visa pour l’image”. Tanta lluita, tant de sofriment, tanta impunitat, tanta injustícia
i els fotoperiodistes allà, jugant-se la vida (com Joao Silva, del New York
Times, que va patir l'amputació de les dues cames). Tanta feina feta, alguna
força recent com les fotos de Síria de Goran Tomasevic de Reuters o Jerome Sessini de Magnum, i que nosaltres devorem en les poques hores d'una plàcida
tarda de finals d'estiu.
© Araceli Merino, Finestra entre 2 fotos (Joc visual),
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
En el cap també la deformació inevitable de la mirada del
fotògraf, buscant textures contrastades, enquadraments auris, elements en definitiva que també
formen part del segell de cada fotògraf. És fàcil observar com cadascun resol l'eterna dialèctica forma/contingut, buscant el patiment humà en estat pur o
jugant amb línies i espais en el context de ciutats destruïdes per combats.
© Araceli Merino, Convent des Minimes,
Visa pour l'image, Perpinya, Setembre 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
La suau brisa que
bufava mentre anàvem pel carrer a buscar el cotxe per tornar a casa acompanyava el nostre silenci amarat d'una gran sensació d'impotència. Veritablement la pau sembla impossible.
P. D.
Altres entrades sobre edicions anteriors en aquest bloc:
· Visa pour l'image 2009
· Visa pour l'image 2012
P. D.
Altres entrades sobre edicions anteriors en aquest bloc:
· Visa pour l'image 2009
· Visa pour l'image 2012
10 comentaris:
A wonderful post.....your work is always very nice to see.
Greetings from Holland, Joop
http://joopzandfotografie.blogspot.nl
Quines fotos més boniques que tens! m'agraden molt! salutacions!!!
Magnífiques images, sobretot la primera.
Salut Francesc
Muy buen reportaje, mas que instructivo.
Profa, te molt bona pinta tot el que dius d'aquesta expo de Perpinyà. Llàstima que no hi he pogut anar. La primera foto és molt potent. Després m'ha semblat que relaciones les fotos que penges amb el text. Parles de forma/contingut i proposes un joc visual. Parles de jugar amb línies i espais i tot seguit proposes la darrera foto que és exactament això. Eh que si?
Gracias a todos por vuestros comentarios. Moltes gràcies a tots.
Si Jan, m’has llegit la intenció. La primera de les quatre també és la meva preferida. Ja que treus el tema, t'explico. Cada foto reflecteix una intenció diferent. Per ordre la idea és:
1.- Foto més artística tipus “moment decisiu”... contrast (per mi fascinador) de dos espais/dues llums agafant la noia just en el moment en que entrava a una de les sales. Narrativament seria “Entrem a l'exposició”.
2.- Fotos de tipus més periodístic intentant reflectir l'ambient que hi havia a les sales del “Visa pour l'image”.
3.- Joc visual en que una finestra entres dues fotos del pis superior ens mostra la gents mirant les fotos de la sala del pis inferior d'aquest Monestir reconvertit. El públic contemplant sembla convertir-se en una fotografia més.
4.- Clàssica foto de perfil arquitectònic que juga amb línies i espais.
Em quedo amb la del joc visual i amb l'últim comentari amb una lleu modificació:la pau no sembla,sino que és impossible. És el que el posat del públic que has fotografiat sembla transmetre, encara que, certament, la idea no ens agradi.
Estupendo e interesante el reportaje que nos expones.
La primera toma es muy buena.
Que tengas buena semana.
Un abrazo.
Ramón
great post. love especially the first picture: great the contrast of the light inside with that from outside!
greetings, Hilde
http://stapjesonderweg.blogspot.be/
Complimenti per la prima foto davvero eccezionale.
Maurizio
Publica un comentari a l'entrada