Com si fos la bella Coppèlia dansant, la nena* del llac atansa la seva ma a l'aigua per jugar-hi. Cap de les dues no és real. La primera és una bella nina mecànica capaç de ballar i alhora d'enamorar al jove Franz que la creu real. La segona, preciosa imatge de bronze, evoca el temps en que amb il·lusió i curiositat descobríem tot allò que ens envoltava, el temps que de tant en tant ens sorprèn, posseint de nou el reialme del record i fent-nos creure que ha tornat. El temps que continuarà revivint cada vegada que l'invoquem amb aquelles paraules màgiques que tots nosaltres, amb zel, amaguem dins l'ànima.
* "nena tocant l'aigua" és una escultura de Marta Solsona que podreu trobar al costat de l'oficina de turisme del llac de Banyoles.