© Araceli Merino, Perafita (Lluçanès, Osona) 2011.
Olympus E-3, Zuiko 12-60
Moltes vegades penso que el paradís només és un estadi de la felicitat, segurament més efímer del que tots voldríem. Però si existeix segur que hi conflueixen la bellesa, l'aire pur i la sensació de llibertat.
7 comentaris:
Thats a lovely landscape Araceli, and you have made a wonderful picture with nice colors...... good post again.
Un abrazo, Joop
Ohhhh estupenda fotografía. Me gusta esas montañas de fondo. Extraordinaria. Un abrazo.
Me gustan estos paisajes tan sencillos y a la vez que tanto dicen.
Un abrazo.
Com m'agraden aquests paisatges... M'encanta com els colors oposats divideixen la fotografia. Molt maca.
Qué tal Araceli?, hacía tiempo que no te visitaba, ¿como va la vida?
Este paisaje que subes es una delicia, relaja sólo con mirar, y esos tonos cálidos y cremosos ...
Un abrazo
el paradís del lluçanès no està gens malament..si jutgem la seva bellesa i la seva llibertat..
i de moment anem pel primer estadi cap a la felicitat, després jha veurem...:)
LINDO PAREJE.. UN BUEN RATO PASEANDO POR TU FOTOS. GRACIAS
Publica un comentari a l'entrada