Solstici d'hivern

© Araceli Merino, Arbúcies 2010

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

Guarits pel caliu del foc alcem la nostra mirada cap al cel sabent que, quan surti el sol després d'aquesta llarga i freda nit de solstici d'hivern, haurem encetat novament el camí cap al temps clar.

Endavant!

©Araceli Merino, Port del Fòrum, Barcelona 2010.

Olympus E-3, Zuiko 70-300

Endavant! Aquesta és la nostra fita. Com el ciclista que vaig retratar fa uns mesos tot passejant per la zona del fòrum de BCN... un lloc molt estimulant per a qualsevol fotògraf, particularment als amants de la fotografia d'arquitectura.  Darrerament, els projectes nous, les classes, etc... m’estan absorbint el temps. Amb la mirada (i la càmera) posada sempre endavant vull trobar temps també per retrobar aquest espai cibernètic que comparteixo amb vosaltres i també poder visitar els vostres, cosa que faig darrerament de manera silenciosa. Temps maleït. Temps que fuig. Això si... endavant, sempre endavant!

Albada de tardor

© Araceli Merino, panoràmica del llac de Santa Fe (Montseny, Catalunya) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Les primeres llums del nou dia es començaven a estirar entre els darrers fils de boira de l'albada, sobre un dels racons més bells del Montseny. Les llums de serena languidesa de finals de setembre insinuaven ja l'arribada del temps de tardor... temps de recolliment, de silencis, d'olor de molsa i fusta cremada.

Camí del far

©Araceli Merino, Camps propers a List (illa de Sylt, Norfriesland, Nord d'Alemanya) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Camps de Dunes i Erms, situats a la més septentrional de les illes Frisones al Mar del Nord: l'illa de Sylt. Terrenys afortunadament protegits per la seva idiosincràsia natural típica del Nord d'Europa. Un paratge de bellesa sòbria, amb la constant banda sonora del vent que s'estavella contra el nostre rostre. Com a argument, un camí solitari que ens porta a un far ben especial... ja que marca el punt geogràfic més septentrional de la República Federal d'Alemanya.

P. D.
Degut a algun petit incident amb l'ús inadequat de les meves fotos, a partir d'ara serà força habitual que les veieu amb marques d'aigua.

Bardenas Reales

© Araceli Merino, Castildetierra a les Bardenas Reales (Navarra) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Ja fa alguns anys que vaig descobrir el profund encant de Las Bardenas Reales de Navarra a través del fotoblog de l'apreciat Felix Vaquerizo, particularment de la seva gran sensibilitat fotogràfica i dels comentaris que sempre feia d'aquest semidesert situat al sud de Navarra (a prop de Tudela i de Buñuel, el seu poble). El paisatge parla per si sol. És un veritable paradís pels fotògrafs. La possibilitat de fer-ne un reportatge per a la publicació privada d'uns amics del món excursionista va ser l'excusa perfecte per passar-hi uns dies a finals d'agost. Aquí teniu el resultat.

Orgue des del cel

© Araceli Merino, Vista aèria del gran orgue de la Basílica de Santa Maria (Mataró) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Una foto amb paradoxa: veure un orgue des de dalt, quan ens passem la vida veient-los des de baix.
Sempre havia pensat que els organistes havien de ser persones posseïdores d'una percepció musical especial degut a la seva posició elevada a l'hora de tocar, sempre per damunt de tota la resta de músics, més aprop de l'harmonia celesta. Potser per això Johann Sebastian Bach (1685-1750), va esdevenir el més gran músic de tots els temps. En aquesta única vegada a la vida que esteu veient vaig poder començar a intuir el perquè...

Hamburg a l'hora blava

© Araceli Merino, panoràmica d'Hamburg (nord d'Alemanya) 2010.
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquesta vegada una vista ben clàssica d'Hamburg des del Pont Kennedy, al damunt del llac Binnenalster en l'hora blava. La doble reconstrucció, després d'un terrible incendi que l'any 1842 va devastar dos terços de la ciutat i dels bombardejos de finals de la Segona Guerra Mundial, li han configurat una forta personalitat de ciutat moderna però mantenint un elegant aire històric. Entre molts altres arguments Hamburg està totalment recomanada als interessats en fotografia d'arquitectura.
La panoràmica està construïda a partir de 4 fotos.

El silenci punyent d'Oradour-sur-Glane

©Araceli Merino, Oradur-sur-Glane (Limousin, França) 2010
Olympus E-3, Zuiko 9-18

En mig d'un silenci només trencat pel so de l'obturador de la càmera, el visitant hi passeja deixant que el profund dolor del record que evoquen les parets caigudes i els ferros retorçats d'aquella ciutat fantasma vagin glaçant l'ànima. Res al món val la pèrdua d'una sola vida humana. Els 642 ciutadans innocents (190 homes, 245 dones i 207 nens) assassinats per un escamot de la divisió SS Das Reich el migdia del dissabte 10 de juny de 1944 i després cremats en el tranquil poble d'Orador de Glana, al cor de la regió francesa del Llemosí, segueixen allà, presents en el silenci, ferms com el cable de l'antic tramvia o els cotxes incinerats al mig del carrer, fent que el record d'aquella atrocitat es conservi a la memòria.

Que no es repeteixi mai més!

Cayo Largo

©Araceli Merino, Cayo Largo (Cuba) 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

"Un paradís amb ressonàncies cinematogràfiques..." Ui! quina frase tant particular per definir les vacances estivals, no?. O, si més no, el que ens agradaria que fossin. I això que només pretenia presentar la més popular de les illes cubanes del Carib... llarga, estreta i amb tots els tòpics que acompanyen una estada idíl·lica. Clar que en última instància, la felicitat no depèn del lloc sinó de nosaltres mateixos. Per tant, no perdeu més el temps.
Passeu unes bones vacances!!!

Camps de Lavanda

©Araceli Merino. Camps de Lavanda de Valensole (Alta Provença, França), 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Passejar per l'Alta Provença a principis de juliol, en el bellmig del seu silenci només trencat pel so de les excitades abelles en dansa, és percebre amb intensitat el perfum més agradable que sóc capaç de recordar. Per una vegada, els jocs de rectes i diagonals dels camps d'espígol dialogant amb els elements casuals del seu entorn com els arbres o el cel... , si be temptadors al fotògraf, queden en segon terme. El més irresistible d'aquesta foto és la bona olor que fa (sobretot quan s’aixeca la brisa de la tarda).

Papallona

©Araceli Merino. Castelló d'Empúries, 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

És un pètal, desprès d'una rosa,
que s'encela flotant sobre el vent;
tremolosa, s'atura i reposa
al miratge d'un calze lluent.

Climent Peix
Poesia completa (1995)

Cotorra en silenci...

©Araceli Merino. Passeig marítim de Mataró, 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Si, efectivament. Callava perquè estava esmorzant. I això que les cotorres xerren molt. Encara que no sempre és fàcil, moltes vegades és millor callar abans que dir segons què. El silenci també forma part de la música. La fotografia és silenciosa!

Aquesta primavera...

© Araceli Merino, Camp de roselles de la Roca del Vallès 2010
Olympus E-3, Zuiko 12-60

No hi ha primavera en que les roselles no siguin una temptació per a qualsevol fotògraf. Aquestes precioses flors, de color vermell intens, sobre els seus habituals fons verds, son d'una fotogènia extraordinària. Una primavera com aquesta del 2010 no és cap excepció. Bé! potser l'únic matis seria la delicada situació socioeconòmica per la que passa el país, dins de la qual tothom intenta muntar el seu puzle particular de la millor manera possible. És evident, però, que cal anar en compte de no perdre cap de les seves peces. La recomposició aleshores és molt més difícil...

P. D.

Cliqueu aquí per veure la foto original

Sau, dos anys després!

© Araceli Merino, Pantà de Sau, tarda del 9 d'abril de 2010
Olympus E-3, Zuiko 9-18

Ja fa dos anys d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. Per tant, dos anys de la fi d'una sequera angoixant que feia preveure l'arribada de temps molt difícils marcats per les restriccions d'aigua. L'atzar va voler que l'endemà (10 d'abril) comencessin les pluges i avui, com fa un any, els nivells d'aigua es mostrin en la seva màxima expressió. L'impacte d'aquella sequera va ser el detonant d'aquest fotoblog. Potser per això, cada any, la tarda del 9 d'abril he volgut tornar-hi... per percebre l'estat de la qüestió i per deixar-ne constància gràfica, símbol evocador d'aquesta singladura fotogràfica a la xarxa, que tantes coses m'ha permès aprendre i que tanta gent extraordinària m'ha fet conèixer. Encara que és molt aviat, ja m'he reservat a l'agenda del 2011 la tarda del dissabate 9 abril per tornar a Sau i captar una vegada més aquestes corprenedores llums del capvespre malenconiosament reflectides sobre el pantà ple d'aigua. De debò que no se m'acut un millor pastís d'aniversari per compartir amb tots vosaltres i així donar-vos les gràcies per tots els comentaris que no per immerescuts menys agraïts. Gràcies, un any més, de tot cor.

Man in black (o quasi...)

© Araceli Merino, Mataró 2010

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquest quasi Man in black no és cap agent camuflat, ni cap espia infiltrat. Tampoc un mal imitador del Will Smith, ni tant sols un pres fugat de l'illa d'Alcatraz. El personatge amagat darrera les ulleres fosques i sobre una càmera fotogràfica és el bon amic i gran fotògraf Martín Gallego. Efectivament va ser buscant localitzacions per a una pràctica d'un curs de fotografia de viatges quant en el lloc menys pensat, un pas soterrani al passeig marítim de Mataró, ens va aparèixer un fons molt maco amb una llum especial. Amb en Martin i l'Alfons vam estar fent proves i... voilà! Fa pocs dies en Martin va penjar una foto de l'Alfons. Oh! Quina temptació!

Com que sé que no és fàcil passar del darrera al davant de la càmera... gràcies Martin!!!

P. D.

Per cert Martín, espero que després d'això no m'esborris de la teva llista d'amics :-) )

Torna la primavera!

©Araceli Merino. Parc Nacional d'Aigüestortes, 2009

Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Un Picasoques (sitta europaea), Trepador azul, Sitelle torchepot, Eurasian nuthatatch, Picchio muratore, Kleiber, Trepadeira azul... quants noms tant diferents per a un ocell de bosc tant petit i encantador.

La conversa

© Araceli Merino, Marapurà (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Cau la tarda.

Una conversa lleu, de paraules serenes.

La pressa és un mal occidental: No calen rellotges perquè la natura és sàvia i el sol és present. La intensa calor humida de l'estiu monsònic es barreja amb pluges esporàdiques, però tant li fa. En aquesta conversa les paraules noves n'evoquen de velles tal vegada com si una antiga conversa revisqués de tant en tant, de forma cíclica.

I què?.

No hi ha pressa, no es mesura el temps... simplement es defuig.

Els dos monjos birmans saben perfectament quin és el final del camí. El mateix per a tothom. Però, és igual.

Aquella conversa es tornarà a repetir d'aquí a no sé quan de temps, tal vegada amb les mateixes paraules.

Ja no sé quina hora és. No importa.

Lleu i serena cau la tarda.

P. D.

El fòrum Barcelona Photobloggers ha considerat aquesta foto la "imatge de la Setmana"!!! (dijous, 18 de març 2010). Moltes gràcies de tot cor a Jordi Casanovas i a la gent de BCN Photobloggers per aquesta nominació. No sabeu els ànims que dóna!

Panoràmica de l'Alguer (Sardenya)

© Araceli Merino, Port i ciutat vella de l'Alguer (Illa de Sardenya) 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquesta vegada em venia de gust deixar que la vista es perdés a l'horitzó. És per això que he triat aquesta panoràmica aèria de la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, feta a partir de 8 fotos verticals. L'any 1850 encara es va haver d'imprimir un llibre de catecisme en català perquè els seus habitants no parlaven l'italià. La corona catalano-aragonesa va fer del seu port un enclavament estratègic i comercial en els temps medievals i la quasi totalitat dels seus primers habitants eren mariners catalans amb les seves famílies. Malgrat que avui la situació ha canviat sensiblement, encara és possible trobar algú amb qui poder mantenir una conversa en un català peculiar de cantarella italiana. Un passeig pel seu casc antic és una evocació directa a la història.

"Tan a prop, tan lluny!" en el Calisay d'Arenys de mar

©Araceli Merino, Amsterdam 2008
Olympus E-510, Zuiko 12-60

Una instantània urbana holandesa (amb càrrega semiòtica) per il·lustrar l'exposició col·lectiva "Tan aprop, tan lluny" que han organitzat conjuntament BCN Photobloggers i l'Associació Fotogràfica d'Arenys de Mar al Centre cultural "Calisay" en la que hi participo. Una peculiar mostra d'imatges on es mostren paral.lelismes socials entre paisos aparentment distants. Oberta del 5 al 28 de febrer. Entrada lliure.

Al·legoria de la música

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-510 + Zuiko 50-200 mm

Aquesta vegada un clàssic. Com que el fred de l'hivern ens convida al recolliment de la llar, he volgut fer una clicada d'ull a la gran tradició pictòrica (també fotogràfica) del bodegó i a la gran quantitat de bodegons evocadors dels sentits, dels instruments, de l'únic art que no necessita la imatge... la música. Tant les flautes de bec, com la partitura, com el porta espelmes que apareixen a la foto son reproduccions a partir d'originals d'època.

Papa Noel fotògraf

©Araceli Merino, L'Havana (Cuba) 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Des de petita que m'havia preguntat que feia el Papa Noel després de les festes nadalenques particularment durant el mesos d'estiu. Potser es quedava descansant a la seva casa del nord de Finlàndia? Per atzar, recentment vaig descobrir la veritat. El Papa Noel passa els estius a Cuba. El més sorprenent és que treballa de fotògraf i amb la seva càmera màgica segueix portant felicitat als nens de totes les edats que es creuen al seu pas... o, potser va ser només un somni?
En qualsevol cas.. que l'any 2010 us arribi ple de somnis!

Audite silete

©Araceli Merino, Concert de la Setmana de Música Antiga.

Església de Santa Maria (Mataró)
Olympus E-3, Zuiko 35-100

Audite silete divina musica
dulci sona susurrat in aure cantica
iam varia voce concentum ducite
dulcique iubilantes amore psalite

(text anònim d'un madrigal de Michael Praetorius 1571-1621)

Traducció
Escolteu en silenci la música divina
que sona dolça xiuxiuejant cants a l’orella

ara que varies veus juntes ens porten

amb dolça alegria cants d'amor.

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!!!!

La ciutat del silenci...

©Araceli Merino, Mdina (Illa de Malta) 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

... on passejar pels carrerons estrets d'aquesta vila emmurallada de Mdina, al costat de Rabat, ja no és només descobrir l'essència mateixa del cor de l'illa de Malta... és trepitjar els mateixos racons pels que van passar els fenicis, l'imperi romà, Sant Pau, els musulmans, els cavallers hospitalaris de l'ordre de Sant Joan (o de l'ordre de Malta), les tropes de Napoleó i finalment les britàniques, que varen traslladar la capitalitat a la ciutat de La Valletta. Els romans la van anomenar Melita (d'on ve el nom de l'illa), però el més corprenedor és el seu silenci, només trencat per les converses dels turistes, el pas de carruatges o el vent que a vegades bufa intens. Des d'aquesta solitària cantonada perduda en el temps podeu provar d'escoltar com sona la ciutat del silenci.

P. D.

Disculpeu si aquestes setmanes no us deixo comentaris pels vostres blogs. Una etapa de canvis d'horaris professionals m'està deixant sense temps. Espero poder tornar aviat a la normalitat.

Cau la nit...

©Araceli Merino, Llac Inle (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

...sobre el llac de flors de lotus.

Temps de silencis, de blau màgic!

Un moment de calma en el camí.

Descanseu a la caseta de les llums,

que jo tornaré ben aviat al vostre esguard.

Segon Premi de fotografia dels "Premis d'Arts d'Andorra 2009"

CUBANA DEL CHEVROLET

©Araceli Merino, Trinidad (1, 2, 3) i La Habana (4) (Cuba) 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Potser retratar Chrevrolets (i altres marques...) dels anys 50 a Cuba no és una idea original, però si una temptació. Quan trepitges per primera vegada l'Havana penses que has fet un viatge al passat. És, en bona mesura, amb aquests cotxes vintage que comença l'espectacle que sorgeix d'un país aïllat geogràficament, políticament, econòmicament i, clar, també en el temps...

Als records i les imatges que m'en vaig endur, quan vaig sortir de Cuba, ara s'hi suma la sorpresa, totalment inesperada, d'obtenir el Segon Premi en l'especialitat de fotografia dels "Premis d'Arts d'Andorra 2009" que organitza el Cercle de les Arts i les Lletres d'Andorra, premis que patrocinen empreses andorranes dels diferents sectors. El de fotografia el patrocina la coneguda empresa Foto Cine Color d'Andorra la Vella.

Totes les fotografies quedaran exposades al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany fins el dia 26 de novembre.

En resum, una gran alegria que no he pogut deixar de compartir amb vosaltres.

Bolets?

© Araceli Merino, Parc natural del Montnegre-Corredor, 2009
Olympus E-3 + Sigma 105mm Macro

Si, si! Bolets! Està clar que hi ha altres maneres de caçar-los a part de la tradicional. Per exemple fent fotos. En aquest cas ja no hi ha risc d'intoxicacions... només d'haver de rentar la roba després d'unes quantes hores arrossegats pel terra dels boscos cercant la bona llum, l'angle adequat... les estones passen ràpides amb aquesta variant de fotografia Macro que ens fa descobrir un nou univers als nostres peus...

P. D. Pels que m'ho heu preguntat, aquest volet en català s'anomena Anel.lària i menjat prodeueix efectes al·lucinogens.

En llatí s'anomena Panaeolus (Gràcies Sofia).

Habana vieja

©Araceli Merino. La Habana (Cuba), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Quasi com l’esquelet del pas de la història que sosté el record d’un passat colonial, restes de l’esplendor ja ranci del que havia estat una ciutat de promissió amarada per la humitat del Carib, cegada per la llum quasi equatorial, castigada per l’aïllament, desemparada per una revolució marcida... l’Havana vella es mostra decadent però alegre, resolent el seu dia a dia sobre la petjada de l’ahir, amb l’esperança del demà, sempre però, amb l’altivesa de saber-se malgrat tot atractiva i seductora a la mirada del visitant.

Alea jacta est...

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

En creuar amb les seves legions el riu Rubicó, frontera entre Itàlia i la Gàl·lia, es diu que Juli Cèsar va exclamar "...Alea jacta est!" (la sort ja està llençada!). Publico aquesta foto un dimarts 13, a les 13.00 h. Si no sou supersticiosos és molt probable que en un dia com aquest penseu igual que Cèsar. Però, i si sou supersticiosos...?

Espontani!

©Araceli Merino. Jardins de Schönbrun (Viena), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Tombada sobre la gespa, intentant trobar un enquadrament del conegut palau vienès de Schönbrunn i... aquest corb* es va posar davant de l'objectiu com esperant que li fes una foto. Doncs no en parlem més... voilà!
I el Palau de Schönbrun...? doncs, per a una altra ocasió.

P. D.
*Gràcies a en JordiPM sabem que l'ocell de la foto no és un corb sinó una cornella emmantellada (corvus cornix). En castellano... Corneja gris

In fraganti?

©Araceli Merino. La Habana (Cuba), 2009

Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Una tarda tòrrida de finals de juliol a la imponent plaça de la Catedral de l'Havana vella. L'aspecte d'aquesta parella era un veritable iman per a la càmera. Aprofitant que portava el tele muntat, els vaig intentar agafar "in fraganti"... està clar que al final la sorpresa me la vaig emportar jo.

Boires de tardor

©Araceli Merino. Llac Pavin (Mont Doré, Auvergne, França), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Fa molt pocs dies... una albada freda i boirosa a quasi 1200 metres d'alçada, un llac sobre terra volcànica... un silenci profund, dues barques solitàries... se'ns atansen hores de tardor.

Nocturnal de Cadaqués

© Araceli Merino, Cadaqués 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Aquesta vegada m'he decantat per tot un clàssic... les barquetes a la platja de Cadaqués. Però, lluny de la intensa llum estival, del brogit i l'alegria dels matins d'agost, m'he decantat per la silenciosa calma d'una freda i solitària nit de febrer. Pel carrer no hi corria ni una ànima i, com diu Petrarca, ...il mar senz'onda giace....

La foto nocturna em sembla simplement irresistible.

P. D. Novament uns versos de l'Hugo García Saritzu

vora la grava

de la riba,

la nit

desossa

la llum

al mar

(segueix...)

Visa pour l'image 2009

©Araceli Merino. Perpinyà, 2009

Olympus E-3 + Zuiko 12-60 & Zuiko 50-200

UN PARÈNTESI D'ESPERIT FOTOPERIODÍSTIC

Dissabte passat vaig estar passejant per la prestigiosa i exitosa exposició internacional de fotoperiodisme "Visa pour l'image" que es fa cada any, a principis de setembre, a Perpinyà (a la Catalunya francesa). M'ho havien dit, però confirmo que la experiència s'ho val. El fotoperiodisme és un dels terrenys més difícils de la fotografia i, certament, ho és en tots els sentits: difícil ja al començament a l’hora de poder trobar el teu espai professional... difícil tècnicament perquè poques vegades disposes de temps i comoditat a l'hora de treballar... difícil perquè moltes vegades les condicions i el context fins i tot poden arribar a comportar risc personal pel fotògraf, etc... Potser per tot plegat, veure els treballs tan extraordinaris que allà s'exposen, repartits en diferents espais històrics de la ciutat, és una veritable lliçó que val la pena no perdre's. A part, sempre es pot aprofitar algun dels espais no ocupats per fer-hi la pròpia aportació (espontània i efímera) en forma, per exemple, de modest autoretrat (part inferior de la foto). En el moment de penjar aquest collage encara us queden alguns dies (fins el diumenge 13 de setembre 2009) per si voleu visitar-la.

El final de les vacances

©Araceli Merino, volant sobre l'Atlàntic, 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

En el moment de tornar a la nostra quotidianitat, ens passen pel cap tantes imatges precioses, tants moments que el destí ens ha regalat durant el temps estival... No sabria dir-vos en quina mesura, l'esperit de tots plegats segueix allà dalt, sobre l'ala, perdut entre núvols de cotó.
Si torna... ja us avisaré.

Sahara

© Araceli Merino, Sahara (Tunísia) 2005
Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

La mirada se'ns perd en l'horitzó mentre el vent pentina les ones de sorra i empeny les dunes que, impassibles, segueixen el seu camí silenciós, com les nostres passes. Sota un Sol dèspota, inquietament fascinats per la profunda bellesa del desert... l'horitzó ja no ens torna la mirada. S’hi ha perdut del tot.

Afegeixo aquests preciosos versos... de l' Hugo García Saritzu

El temps,

que potser

mai no ha estat

d’or,

lliura al desert

la sorra

buida

dels seus descomptes.

(segueix...)

Mataró nocturn (i exposició col·lectiva)

© Araceli Merino, Mataró 2009
Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

Era una nit freda de l'hivern passat durant una trobada nocturna amb un grup d'amics per fer fotos de racons típics de Mataró. De tot el material que va sortir al final, em va agradar especialment aquest "ull de peix", potser perquè reflecteix molt bé l'ambient que es va crear... un grup ben avingut de fotògrafs amb l'inexcusable trípode, observats per vianants encuriosits.

Algunes de les meves fotos nocturnes de Mataró les podreu veure a l’Exposició Col·lectiva que organitza el fòrum EspaiFotogràfic.cat, sota el títol genèric... “El lloc on vivim”. L'exposició estarà oberta del divendres 21 d’agost (inauguració a les 20h) al diumenge 6 de setembre del 2009, a la Sala d’Exposicions Centre Cultural de Vilassar de Dalt (C/ Manuel Moreno, 30). Oberta els divendres de 7 a 9 del vespre, i els dissabtes i festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. Si veniu a la inauguració ja ens hi veurem!

La guerra de Vietnam

© Araceli Merino, palau imperial de Hué (Viernam) 2006

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

La guerra de Vietnam és una de les tristament més populars del segle XX, gràcies en gran mesura a l'extraordinària repercussió que ha tingut en el món del cinema. El turista que visita Vietnam en l'actualitat encara troba nombroses seqüeles de tot plegat, com les que es poden apreciar en algunes parts del palau de l'antiga ciutat imperial de Hué, on va viure la darrera dinastia d'emperadors vietnamites. Un palau construït en imitació a la ciutat prohibida de Pekín, en petit, i que durant la guerra (que va acabar el 1975) va veure combats cos a cos dins de les seves instal·lacions, com encara ho reflecteixen alguns racons com el de la foto. La Unesco l'ha considerat patrimoni de la humanitat. De mica en mica, la seva restauració va deixant enrere un passat que cal no oblidar per a que no es repeteixi mai més.

Cigonyes

© Araceli Merino, Rust (Burgenland, Austria) 2009
Olympus E-3, Zuiko 50-200

Cau la tarda sobre la pintoresca vila de Rust, situada a la plana del Burgenland (sud-est d’Austria), tocant el llac Neusiedler (frontera amb Hongria). Sovint immersa en un aire somnolent i pantanós a causa de la boira, durant el bon temps les cigonyes donen un aspecte particular a la majoria de les seves teulades. Però, després d’una tarda serena, indolent, contemplant-les... ara ja és hora d’anar a sopar a un típic heurigen i provar algun bon vi de la zona.

Belvedere

© Araceli Merino, Viena 2009

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Tot un any esperant! Però finalment han arribat!! Em refereixo a les VACANCES, clar!
Dies fantàstics que sovint aprofitem per descansar de la quotidianitat, però també per veure llocs preciosos, cultures diferents, tradicions interessants... vaja, que em penso separar ben poc de la càmera. Que millor, doncs, que celebrar-ho penjant una foto de Viena feta des de la façana del Palau Belvedere. El seu nom (que vol dir “bella vista”) fa honor a la realitat. Fins i tot el pintor Canaletto (1697-1768) ja en va deixar constància al quadre “Vista dels jardins de Belvedere” l’any 1758 . Quina manera millor de començar vacances que amb un “bel vedere”? També aprofito per desitjar-vos que les disfruteu.

P. D. Encara que en el Fotoblog seguiran apareixent fotos cada dilluns cap al vespre de forma automàtica, disculpeu si aquestes setmanes d’agost no entro en els vostres Fotoblogs. Quan torni ja em posaré al dia.

Nit blanca al Llac Onega

© Araceli Merino, Llac Onega (Rússia) 2007
Olympus E-400, Zuiko 14-45

Avui fa quaranta anys que l'home va trepitjar la lluna! Quin esdeveniment tant impressionant. Potser per això, moltes càmeres han apuntat avui cap al cel per captar el satèl·lit terrestre quaranta anys més vell. A mi se m'ha fet inevitable evocar també una nit molt especial. Una nit blanca que vaig passar sobre el Llac Onega, camí de Sant Petersburg. La foto la vaig fer a la 1.30 h de la matinada, enfocant la càmera cap al nord on presidia el sol i no pas cap a ponent com els llatins pensem de seguida. Va ser una nit diferent, d'aquelles que només es produeixen a la zona més septentrional d'Europa entre finals de juny i principis d'agost. Una nit diferent com aquella de fa quaranta anys en que els humans, com Pierrot, vam deixar de plorar per la lluna perquè finalment l'havíem aconseguit.

Judit

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3, Zuiko 50-200

Aquesta vegada... una foto d'estudi. M'agrada retratar les persones de diferents cultures i les seves expressions. És un dels meus temes preferits encara que en el Fotoblog procuro anar variant. La sessió amb la Judit va ser genial. Encara que no ho sembli, ella no és model professional però... crec que la imatge parla per ella mateixa.

Siurana

© Araceli Merino, Siurana (Priorat) 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

En el cor del priorat, ubicada al cim d'una cinglera a l'extrem de les muntanyes de Prades en el terme de Cornudella de Montsant i regalant unes meravelloses vistes al visitant, com podeu veure, Siurana és molt més que el nom d'una prestigiosa denominació d'origen d'oli. Haver estat un enclavament musulmà fins al segle XII ha farcit la vila de llegendes, però el millor es fer la visita amb la càmera sota el braç. No us en penedireu. Cada racó, cada cantonada, cada pedra, cada angle és un regal per a un fotògraf. Siurana pot esdevenir gairebé una revelació, encara que sovint amb permís dels cada cop més nombrosos visitants que s'hi passegen... embadalits.

Gelat de maduixa

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

Avui diumenge 21 de juny, a les 7.46 h del matí, ha començat l'estiu... encara que fa dies que les temperatures semblaven donar-lo per inaugurat. Aquesta vegada tenia clar que li volia donar la benvinguda amb una imatge ben refrescant i al final m'he decantat per aquest particular gelat de maduixa, amb la intenció de que, encara que només sigui per un instant, el monitor i la vostra ànima s'omplin d'una profunda sensació refrescant.

P. D. Atenció! L'estiu s'acabarà el dimarts 22 de setembre a les 23.19 h Doncs, vinga! No desaprofiteu ni un minut.

Coca-Cola light (i exposició col·lectiva)

©Araceli Merino 2009

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Tenia ganes de jugar amb la llum (light) intentant que tingués fins i tot el color de la Coca-Cola. M'ho vaig passar bomba, encara que... per una vegada, la copa, el gel i la llimona la poseu vosaltres.

Aquesta foto també em serveix de pretext per comentar-vos que el proper divendres dia 9 de juny, a les 20.00 h, inaugurem una Exposició col·lectiva de fotografia al Centre Cívic "Pla d'en Boet" (carrer Juan Sebastián Elcano, 6) de Mataró. Estarà oberta al públic fins al dia 9 de juliol. Si veniu a la inauguració podrem compartir una copa de cava. Hi esteu convidats!

P. D. No cal que porteu ni copa, ni gel, ni llimona.

Cargol en una espiga

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

Quin equilibri tan fràgil! Com la vida, com les relacions humanes, com la societat.... penjats en una espiga a mercè del vent, de la feblesa, del destí...

Però, està clar que poder tenir accés a la llum, a veure les coses des d'una altra perspectiva justifica l'esforç amb escreix, com en la quotidianitat del nostre dia a dia. Aleshores, la sensació de sentir que el vent ens toca la cara esdevindrà un moment de felicitat sublim.

Tendresa

© Araceli Merino, Marapurà (Myanmar) 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Poc a dir en una foto on les mirades parlen soles! Els tradicionals dibuixos de fulles, maquillats amb la tanaka birmana a la cara del nen, son com una mena de cirereta d'una escena que en el moment de captar-la, a Marapurà (Myanmar), ja em va semblar molt especial. Aquesta vegada m'he decantat per l'expressivitat d'aquest tractament hiperrealista.

Paparazzi

© Araceli Merino, Barcelona 2009

Olympus E-510 + Zuiko 70-300

Quan hi ha glamour, hi ha paparazzi! Aquesta mirada múrria, de reüll, aquest somriure irresistible de seductor! Tots els fotògrafs anàvem de corcoll. Llàstima que demanar-li un autògraf... era una mica més difícil.