Cotorra en silenci...

©Araceli Merino. Passeig marítim de Mataró, 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Si, efectivament. Callava perquè estava esmorzant. I això que les cotorres xerren molt. Encara que no sempre és fàcil, moltes vegades és millor callar abans que dir segons què. El silenci també forma part de la música. La fotografia és silenciosa!

Aquesta primavera...

© Araceli Merino, Camp de roselles de la Roca del Vallès 2010
Olympus E-3, Zuiko 12-60

No hi ha primavera en que les roselles no siguin una temptació per a qualsevol fotògraf. Aquestes precioses flors, de color vermell intens, sobre els seus habituals fons verds, son d'una fotogènia extraordinària. Una primavera com aquesta del 2010 no és cap excepció. Bé! potser l'únic matis seria la delicada situació socioeconòmica per la que passa el país, dins de la qual tothom intenta muntar el seu puzle particular de la millor manera possible. És evident, però, que cal anar en compte de no perdre cap de les seves peces. La recomposició aleshores és molt més difícil...

P. D.

Cliqueu aquí per veure la foto original

Sau, dos anys després!

© Araceli Merino, Pantà de Sau, tarda del 9 d'abril de 2010
Olympus E-3, Zuiko 9-18

Ja fa dos anys d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. Per tant, dos anys de la fi d'una sequera angoixant que feia preveure l'arribada de temps molt difícils marcats per les restriccions d'aigua. L'atzar va voler que l'endemà (10 d'abril) comencessin les pluges i avui, com fa un any, els nivells d'aigua es mostrin en la seva màxima expressió. L'impacte d'aquella sequera va ser el detonant d'aquest fotoblog. Potser per això, cada any, la tarda del 9 d'abril he volgut tornar-hi... per percebre l'estat de la qüestió i per deixar-ne constància gràfica, símbol evocador d'aquesta singladura fotogràfica a la xarxa, que tantes coses m'ha permès aprendre i que tanta gent extraordinària m'ha fet conèixer. Encara que és molt aviat, ja m'he reservat a l'agenda del 2011 la tarda del dissabate 9 abril per tornar a Sau i captar una vegada més aquestes corprenedores llums del capvespre malenconiosament reflectides sobre el pantà ple d'aigua. De debò que no se m'acut un millor pastís d'aniversari per compartir amb tots vosaltres i així donar-vos les gràcies per tots els comentaris que no per immerescuts menys agraïts. Gràcies, un any més, de tot cor.

Man in black (o quasi...)

© Araceli Merino, Mataró 2010

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquest quasi Man in black no és cap agent camuflat, ni cap espia infiltrat. Tampoc un mal imitador del Will Smith, ni tant sols un pres fugat de l'illa d'Alcatraz. El personatge amagat darrera les ulleres fosques i sobre una càmera fotogràfica és el bon amic i gran fotògraf Martín Gallego. Efectivament va ser buscant localitzacions per a una pràctica d'un curs de fotografia de viatges quant en el lloc menys pensat, un pas soterrani al passeig marítim de Mataró, ens va aparèixer un fons molt maco amb una llum especial. Amb en Martin i l'Alfons vam estar fent proves i... voilà! Fa pocs dies en Martin va penjar una foto de l'Alfons. Oh! Quina temptació!

Com que sé que no és fàcil passar del darrera al davant de la càmera... gràcies Martin!!!

P. D.

Per cert Martín, espero que després d'això no m'esborris de la teva llista d'amics :-) )

Torna la primavera!

©Araceli Merino. Parc Nacional d'Aigüestortes, 2009

Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Un Picasoques (sitta europaea), Trepador azul, Sitelle torchepot, Eurasian nuthatatch, Picchio muratore, Kleiber, Trepadeira azul... quants noms tant diferents per a un ocell de bosc tant petit i encantador.

La conversa

© Araceli Merino, Marapurà (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Cau la tarda.

Una conversa lleu, de paraules serenes.

La pressa és un mal occidental: No calen rellotges perquè la natura és sàvia i el sol és present. La intensa calor humida de l'estiu monsònic es barreja amb pluges esporàdiques, però tant li fa. En aquesta conversa les paraules noves n'evoquen de velles tal vegada com si una antiga conversa revisqués de tant en tant, de forma cíclica.

I què?.

No hi ha pressa, no es mesura el temps... simplement es defuig.

Els dos monjos birmans saben perfectament quin és el final del camí. El mateix per a tothom. Però, és igual.

Aquella conversa es tornarà a repetir d'aquí a no sé quan de temps, tal vegada amb les mateixes paraules.

Ja no sé quina hora és. No importa.

Lleu i serena cau la tarda.

P. D.

El fòrum Barcelona Photobloggers ha considerat aquesta foto la "imatge de la Setmana"!!! (dijous, 18 de març 2010). Moltes gràcies de tot cor a Jordi Casanovas i a la gent de BCN Photobloggers per aquesta nominació. No sabeu els ànims que dóna!

Panoràmica de l'Alguer (Sardenya)

© Araceli Merino, Port i ciutat vella de l'Alguer (Illa de Sardenya) 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquesta vegada em venia de gust deixar que la vista es perdés a l'horitzó. És per això que he triat aquesta panoràmica aèria de la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, feta a partir de 8 fotos verticals. L'any 1850 encara es va haver d'imprimir un llibre de catecisme en català perquè els seus habitants no parlaven l'italià. La corona catalano-aragonesa va fer del seu port un enclavament estratègic i comercial en els temps medievals i la quasi totalitat dels seus primers habitants eren mariners catalans amb les seves famílies. Malgrat que avui la situació ha canviat sensiblement, encara és possible trobar algú amb qui poder mantenir una conversa en un català peculiar de cantarella italiana. Un passeig pel seu casc antic és una evocació directa a la història.

"Tan a prop, tan lluny!" en el Calisay d'Arenys de mar

©Araceli Merino, Amsterdam 2008
Olympus E-510, Zuiko 12-60

Una instantània urbana holandesa (amb càrrega semiòtica) per il·lustrar l'exposició col·lectiva "Tan aprop, tan lluny" que han organitzat conjuntament BCN Photobloggers i l'Associació Fotogràfica d'Arenys de Mar al Centre cultural "Calisay" en la que hi participo. Una peculiar mostra d'imatges on es mostren paral.lelismes socials entre paisos aparentment distants. Oberta del 5 al 28 de febrer. Entrada lliure.

Al·legoria de la música

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-510 + Zuiko 50-200 mm

Aquesta vegada un clàssic. Com que el fred de l'hivern ens convida al recolliment de la llar, he volgut fer una clicada d'ull a la gran tradició pictòrica (també fotogràfica) del bodegó i a la gran quantitat de bodegons evocadors dels sentits, dels instruments, de l'únic art que no necessita la imatge... la música. Tant les flautes de bec, com la partitura, com el porta espelmes que apareixen a la foto son reproduccions a partir d'originals d'època.

Papa Noel fotògraf

©Araceli Merino, L'Havana (Cuba) 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Des de petita que m'havia preguntat que feia el Papa Noel després de les festes nadalenques particularment durant el mesos d'estiu. Potser es quedava descansant a la seva casa del nord de Finlàndia? Per atzar, recentment vaig descobrir la veritat. El Papa Noel passa els estius a Cuba. El més sorprenent és que treballa de fotògraf i amb la seva càmera màgica segueix portant felicitat als nens de totes les edats que es creuen al seu pas... o, potser va ser només un somni?
En qualsevol cas.. que l'any 2010 us arribi ple de somnis!

Audite silete

©Araceli Merino, Concert de la Setmana de Música Antiga.

Església de Santa Maria (Mataró)
Olympus E-3, Zuiko 35-100

Audite silete divina musica
dulci sona susurrat in aure cantica
iam varia voce concentum ducite
dulcique iubilantes amore psalite

(text anònim d'un madrigal de Michael Praetorius 1571-1621)

Traducció
Escolteu en silenci la música divina
que sona dolça xiuxiuejant cants a l’orella

ara que varies veus juntes ens porten

amb dolça alegria cants d'amor.

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!!!!

La ciutat del silenci...

©Araceli Merino, Mdina (Illa de Malta) 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

... on passejar pels carrerons estrets d'aquesta vila emmurallada de Mdina, al costat de Rabat, ja no és només descobrir l'essència mateixa del cor de l'illa de Malta... és trepitjar els mateixos racons pels que van passar els fenicis, l'imperi romà, Sant Pau, els musulmans, els cavallers hospitalaris de l'ordre de Sant Joan (o de l'ordre de Malta), les tropes de Napoleó i finalment les britàniques, que varen traslladar la capitalitat a la ciutat de La Valletta. Els romans la van anomenar Melita (d'on ve el nom de l'illa), però el més corprenedor és el seu silenci, només trencat per les converses dels turistes, el pas de carruatges o el vent que a vegades bufa intens. Des d'aquesta solitària cantonada perduda en el temps podeu provar d'escoltar com sona la ciutat del silenci.

P. D.

Disculpeu si aquestes setmanes no us deixo comentaris pels vostres blogs. Una etapa de canvis d'horaris professionals m'està deixant sense temps. Espero poder tornar aviat a la normalitat.

Cau la nit...

©Araceli Merino, Llac Inle (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

...sobre el llac de flors de lotus.

Temps de silencis, de blau màgic!

Un moment de calma en el camí.

Descanseu a la caseta de les llums,

que jo tornaré ben aviat al vostre esguard.

Segon Premi de fotografia dels "Premis d'Arts d'Andorra 2009"

CUBANA DEL CHEVROLET

©Araceli Merino, Trinidad (1, 2, 3) i La Habana (4) (Cuba) 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Potser retratar Chrevrolets (i altres marques...) dels anys 50 a Cuba no és una idea original, però si una temptació. Quan trepitges per primera vegada l'Havana penses que has fet un viatge al passat. És, en bona mesura, amb aquests cotxes vintage que comença l'espectacle que sorgeix d'un país aïllat geogràficament, políticament, econòmicament i, clar, també en el temps...

Als records i les imatges que m'en vaig endur, quan vaig sortir de Cuba, ara s'hi suma la sorpresa, totalment inesperada, d'obtenir el Segon Premi en l'especialitat de fotografia dels "Premis d'Arts d'Andorra 2009" que organitza el Cercle de les Arts i les Lletres d'Andorra, premis que patrocinen empreses andorranes dels diferents sectors. El de fotografia el patrocina la coneguda empresa Foto Cine Color d'Andorra la Vella.

Totes les fotografies quedaran exposades al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany fins el dia 26 de novembre.

En resum, una gran alegria que no he pogut deixar de compartir amb vosaltres.

Bolets?

© Araceli Merino, Parc natural del Montnegre-Corredor, 2009
Olympus E-3 + Sigma 105mm Macro

Si, si! Bolets! Està clar que hi ha altres maneres de caçar-los a part de la tradicional. Per exemple fent fotos. En aquest cas ja no hi ha risc d'intoxicacions... només d'haver de rentar la roba després d'unes quantes hores arrossegats pel terra dels boscos cercant la bona llum, l'angle adequat... les estones passen ràpides amb aquesta variant de fotografia Macro que ens fa descobrir un nou univers als nostres peus...

P. D. Pels que m'ho heu preguntat, aquest volet en català s'anomena Anel.lària i menjat prodeueix efectes al·lucinogens.

En llatí s'anomena Panaeolus (Gràcies Sofia).

Habana vieja

©Araceli Merino. La Habana (Cuba), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Quasi com l’esquelet del pas de la història que sosté el record d’un passat colonial, restes de l’esplendor ja ranci del que havia estat una ciutat de promissió amarada per la humitat del Carib, cegada per la llum quasi equatorial, castigada per l’aïllament, desemparada per una revolució marcida... l’Havana vella es mostra decadent però alegre, resolent el seu dia a dia sobre la petjada de l’ahir, amb l’esperança del demà, sempre però, amb l’altivesa de saber-se malgrat tot atractiva i seductora a la mirada del visitant.

Alea jacta est...

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

En creuar amb les seves legions el riu Rubicó, frontera entre Itàlia i la Gàl·lia, es diu que Juli Cèsar va exclamar "...Alea jacta est!" (la sort ja està llençada!). Publico aquesta foto un dimarts 13, a les 13.00 h. Si no sou supersticiosos és molt probable que en un dia com aquest penseu igual que Cèsar. Però, i si sou supersticiosos...?

Espontani!

©Araceli Merino. Jardins de Schönbrun (Viena), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Tombada sobre la gespa, intentant trobar un enquadrament del conegut palau vienès de Schönbrunn i... aquest corb* es va posar davant de l'objectiu com esperant que li fes una foto. Doncs no en parlem més... voilà!
I el Palau de Schönbrun...? doncs, per a una altra ocasió.

P. D.
*Gràcies a en JordiPM sabem que l'ocell de la foto no és un corb sinó una cornella emmantellada (corvus cornix). En castellano... Corneja gris

In fraganti?

©Araceli Merino. La Habana (Cuba), 2009

Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Una tarda tòrrida de finals de juliol a la imponent plaça de la Catedral de l'Havana vella. L'aspecte d'aquesta parella era un veritable iman per a la càmera. Aprofitant que portava el tele muntat, els vaig intentar agafar "in fraganti"... està clar que al final la sorpresa me la vaig emportar jo.

Boires de tardor

©Araceli Merino. Llac Pavin (Mont Doré, Auvergne, França), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Fa molt pocs dies... una albada freda i boirosa a quasi 1200 metres d'alçada, un llac sobre terra volcànica... un silenci profund, dues barques solitàries... se'ns atansen hores de tardor.

Nocturnal de Cadaqués

© Araceli Merino, Cadaqués 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Aquesta vegada m'he decantat per tot un clàssic... les barquetes a la platja de Cadaqués. Però, lluny de la intensa llum estival, del brogit i l'alegria dels matins d'agost, m'he decantat per la silenciosa calma d'una freda i solitària nit de febrer. Pel carrer no hi corria ni una ànima i, com diu Petrarca, ...il mar senz'onda giace....

La foto nocturna em sembla simplement irresistible.

P. D. Novament uns versos de l'Hugo García Saritzu

vora la grava

de la riba,

la nit

desossa

la llum

al mar

(segueix...)

Visa pour l'image 2009

©Araceli Merino. Perpinyà, 2009

Olympus E-3 + Zuiko 12-60 & Zuiko 50-200

UN PARÈNTESI D'ESPERIT FOTOPERIODÍSTIC

Dissabte passat vaig estar passejant per la prestigiosa i exitosa exposició internacional de fotoperiodisme "Visa pour l'image" que es fa cada any, a principis de setembre, a Perpinyà (a la Catalunya francesa). M'ho havien dit, però confirmo que la experiència s'ho val. El fotoperiodisme és un dels terrenys més difícils de la fotografia i, certament, ho és en tots els sentits: difícil ja al començament a l’hora de poder trobar el teu espai professional... difícil tècnicament perquè poques vegades disposes de temps i comoditat a l'hora de treballar... difícil perquè moltes vegades les condicions i el context fins i tot poden arribar a comportar risc personal pel fotògraf, etc... Potser per tot plegat, veure els treballs tan extraordinaris que allà s'exposen, repartits en diferents espais històrics de la ciutat, és una veritable lliçó que val la pena no perdre's. A part, sempre es pot aprofitar algun dels espais no ocupats per fer-hi la pròpia aportació (espontània i efímera) en forma, per exemple, de modest autoretrat (part inferior de la foto). En el moment de penjar aquest collage encara us queden alguns dies (fins el diumenge 13 de setembre 2009) per si voleu visitar-la.

El final de les vacances

©Araceli Merino, volant sobre l'Atlàntic, 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

En el moment de tornar a la nostra quotidianitat, ens passen pel cap tantes imatges precioses, tants moments que el destí ens ha regalat durant el temps estival... No sabria dir-vos en quina mesura, l'esperit de tots plegats segueix allà dalt, sobre l'ala, perdut entre núvols de cotó.
Si torna... ja us avisaré.

Sahara

© Araceli Merino, Sahara (Tunísia) 2005
Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

La mirada se'ns perd en l'horitzó mentre el vent pentina les ones de sorra i empeny les dunes que, impassibles, segueixen el seu camí silenciós, com les nostres passes. Sota un Sol dèspota, inquietament fascinats per la profunda bellesa del desert... l'horitzó ja no ens torna la mirada. S’hi ha perdut del tot.

Afegeixo aquests preciosos versos... de l' Hugo García Saritzu

El temps,

que potser

mai no ha estat

d’or,

lliura al desert

la sorra

buida

dels seus descomptes.

(segueix...)

Mataró nocturn (i exposició col·lectiva)

© Araceli Merino, Mataró 2009
Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

Era una nit freda de l'hivern passat durant una trobada nocturna amb un grup d'amics per fer fotos de racons típics de Mataró. De tot el material que va sortir al final, em va agradar especialment aquest "ull de peix", potser perquè reflecteix molt bé l'ambient que es va crear... un grup ben avingut de fotògrafs amb l'inexcusable trípode, observats per vianants encuriosits.

Algunes de les meves fotos nocturnes de Mataró les podreu veure a l’Exposició Col·lectiva que organitza el fòrum EspaiFotogràfic.cat, sota el títol genèric... “El lloc on vivim”. L'exposició estarà oberta del divendres 21 d’agost (inauguració a les 20h) al diumenge 6 de setembre del 2009, a la Sala d’Exposicions Centre Cultural de Vilassar de Dalt (C/ Manuel Moreno, 30). Oberta els divendres de 7 a 9 del vespre, i els dissabtes i festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. Si veniu a la inauguració ja ens hi veurem!

La guerra de Vietnam

© Araceli Merino, palau imperial de Hué (Viernam) 2006

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

La guerra de Vietnam és una de les tristament més populars del segle XX, gràcies en gran mesura a l'extraordinària repercussió que ha tingut en el món del cinema. El turista que visita Vietnam en l'actualitat encara troba nombroses seqüeles de tot plegat, com les que es poden apreciar en algunes parts del palau de l'antiga ciutat imperial de Hué, on va viure la darrera dinastia d'emperadors vietnamites. Un palau construït en imitació a la ciutat prohibida de Pekín, en petit, i que durant la guerra (que va acabar el 1975) va veure combats cos a cos dins de les seves instal·lacions, com encara ho reflecteixen alguns racons com el de la foto. La Unesco l'ha considerat patrimoni de la humanitat. De mica en mica, la seva restauració va deixant enrere un passat que cal no oblidar per a que no es repeteixi mai més.

Cigonyes

© Araceli Merino, Rust (Burgenland, Austria) 2009
Olympus E-3, Zuiko 50-200

Cau la tarda sobre la pintoresca vila de Rust, situada a la plana del Burgenland (sud-est d’Austria), tocant el llac Neusiedler (frontera amb Hongria). Sovint immersa en un aire somnolent i pantanós a causa de la boira, durant el bon temps les cigonyes donen un aspecte particular a la majoria de les seves teulades. Però, després d’una tarda serena, indolent, contemplant-les... ara ja és hora d’anar a sopar a un típic heurigen i provar algun bon vi de la zona.

Belvedere

© Araceli Merino, Viena 2009

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Tot un any esperant! Però finalment han arribat!! Em refereixo a les VACANCES, clar!
Dies fantàstics que sovint aprofitem per descansar de la quotidianitat, però també per veure llocs preciosos, cultures diferents, tradicions interessants... vaja, que em penso separar ben poc de la càmera. Que millor, doncs, que celebrar-ho penjant una foto de Viena feta des de la façana del Palau Belvedere. El seu nom (que vol dir “bella vista”) fa honor a la realitat. Fins i tot el pintor Canaletto (1697-1768) ja en va deixar constància al quadre “Vista dels jardins de Belvedere” l’any 1758 . Quina manera millor de començar vacances que amb un “bel vedere”? També aprofito per desitjar-vos que les disfruteu.

P. D. Encara que en el Fotoblog seguiran apareixent fotos cada dilluns cap al vespre de forma automàtica, disculpeu si aquestes setmanes d’agost no entro en els vostres Fotoblogs. Quan torni ja em posaré al dia.

Nit blanca al Llac Onega

© Araceli Merino, Llac Onega (Rússia) 2007
Olympus E-400, Zuiko 14-45

Avui fa quaranta anys que l'home va trepitjar la lluna! Quin esdeveniment tant impressionant. Potser per això, moltes càmeres han apuntat avui cap al cel per captar el satèl·lit terrestre quaranta anys més vell. A mi se m'ha fet inevitable evocar també una nit molt especial. Una nit blanca que vaig passar sobre el Llac Onega, camí de Sant Petersburg. La foto la vaig fer a la 1.30 h de la matinada, enfocant la càmera cap al nord on presidia el sol i no pas cap a ponent com els llatins pensem de seguida. Va ser una nit diferent, d'aquelles que només es produeixen a la zona més septentrional d'Europa entre finals de juny i principis d'agost. Una nit diferent com aquella de fa quaranta anys en que els humans, com Pierrot, vam deixar de plorar per la lluna perquè finalment l'havíem aconseguit.

Judit

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3, Zuiko 50-200

Aquesta vegada... una foto d'estudi. M'agrada retratar les persones de diferents cultures i les seves expressions. És un dels meus temes preferits encara que en el Fotoblog procuro anar variant. La sessió amb la Judit va ser genial. Encara que no ho sembli, ella no és model professional però... crec que la imatge parla per ella mateixa.

Siurana

© Araceli Merino, Siurana (Priorat) 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

En el cor del priorat, ubicada al cim d'una cinglera a l'extrem de les muntanyes de Prades en el terme de Cornudella de Montsant i regalant unes meravelloses vistes al visitant, com podeu veure, Siurana és molt més que el nom d'una prestigiosa denominació d'origen d'oli. Haver estat un enclavament musulmà fins al segle XII ha farcit la vila de llegendes, però el millor es fer la visita amb la càmera sota el braç. No us en penedireu. Cada racó, cada cantonada, cada pedra, cada angle és un regal per a un fotògraf. Siurana pot esdevenir gairebé una revelació, encara que sovint amb permís dels cada cop més nombrosos visitants que s'hi passegen... embadalits.

Gelat de maduixa

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

Avui diumenge 21 de juny, a les 7.46 h del matí, ha començat l'estiu... encara que fa dies que les temperatures semblaven donar-lo per inaugurat. Aquesta vegada tenia clar que li volia donar la benvinguda amb una imatge ben refrescant i al final m'he decantat per aquest particular gelat de maduixa, amb la intenció de que, encara que només sigui per un instant, el monitor i la vostra ànima s'omplin d'una profunda sensació refrescant.

P. D. Atenció! L'estiu s'acabarà el dimarts 22 de setembre a les 23.19 h Doncs, vinga! No desaprofiteu ni un minut.

Coca-Cola light (i exposició col·lectiva)

©Araceli Merino 2009

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Tenia ganes de jugar amb la llum (light) intentant que tingués fins i tot el color de la Coca-Cola. M'ho vaig passar bomba, encara que... per una vegada, la copa, el gel i la llimona la poseu vosaltres.

Aquesta foto també em serveix de pretext per comentar-vos que el proper divendres dia 9 de juny, a les 20.00 h, inaugurem una Exposició col·lectiva de fotografia al Centre Cívic "Pla d'en Boet" (carrer Juan Sebastián Elcano, 6) de Mataró. Estarà oberta al públic fins al dia 9 de juliol. Si veniu a la inauguració podrem compartir una copa de cava. Hi esteu convidats!

P. D. No cal que porteu ni copa, ni gel, ni llimona.

Cargol en una espiga

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

Quin equilibri tan fràgil! Com la vida, com les relacions humanes, com la societat.... penjats en una espiga a mercè del vent, de la feblesa, del destí...

Però, està clar que poder tenir accés a la llum, a veure les coses des d'una altra perspectiva justifica l'esforç amb escreix, com en la quotidianitat del nostre dia a dia. Aleshores, la sensació de sentir que el vent ens toca la cara esdevindrà un moment de felicitat sublim.

Tendresa

© Araceli Merino, Marapurà (Myanmar) 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Poc a dir en una foto on les mirades parlen soles! Els tradicionals dibuixos de fulles, maquillats amb la tanaka birmana a la cara del nen, son com una mena de cirereta d'una escena que en el moment de captar-la, a Marapurà (Myanmar), ja em va semblar molt especial. Aquesta vegada m'he decantat per l'expressivitat d'aquest tractament hiperrealista.

Paparazzi

© Araceli Merino, Barcelona 2009

Olympus E-510 + Zuiko 70-300

Quan hi ha glamour, hi ha paparazzi! Aquesta mirada múrria, de reüll, aquest somriure irresistible de seductor! Tots els fotògrafs anàvem de corcoll. Llàstima que demanar-li un autògraf... era una mica més difícil.

Nocturnal d'Amsterdam

© Araceli Merino, Amsterdam 2008
Olympus E-510 + Zuiko 12-60

Era una nit serena passejant pel Cinturó de canals Occidental d'Amsterdam, molt a prop de la casa on va estar amagada l'Anna Franck amb la seva família. Era desembre. Lluny del soroll i el garbuix humà d'altres barris com el vermell, aquí el silenci es barrejava amb la fredor humida dels canals, mentre les llums del carrer semblaven espelmes tremoloses quan es reflectien sobre l'aigua. Aquella dimensió tan humana de ciutat (parcs, bicicletes...), museus potents i la llum de Rembrandt, eren tota una invitació a quedar-nos uns dies més. Ho haguéssim fet de mil amors, però... per ara m'hauré de conformar amb aquesta postal nocturna (i algunes imatges més que tinc desades al disc dur).

Hola!

© Araceli Merino, Boscos de Viena 2009
Olympus E-3, Zuiko 50-200

L'esclat de la primavera és una autèntica invitació a passejar per la natura. Persones, fotògrafs i animals coincidim en aquesta afició. Aquest és el cas d'aquest simpàtic esquirol que baixava de l'arbre i al veure'm es va aturar, em va mirar com dient hola! ...i va seguir el seu camí amb tota naturalitat. Jo vaig correspondre la seva amable salutació amb aquesta instantània.

Dies de roses...

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3 + Sigma 105mm F2.8 Macro

La rosa li ha costat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on.

amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

(Extret del poema "Sant Jordi gloriós" de Josep Ma. de Segarra 1894-1961)

Sau, un any després!

© Araceli Merino, Pantà de Sau 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Va ser la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, arran d'una visita improvisada al pantà de Sau amb la càmera sota el braç, quan vaig decidir començar aquest Fotoblog. En aquell moment la sequera feia estralls i el nivell d'aigua de l'embassament era el més baix que jo podia recordar. Tan baix que fins i tot es veien les cases de l'antic poble de Sant Romà, entre les quals varem poder fer un inusitat passeig fotogràfic. Feia temps que les fotos se m'anaven acumulant silencioses al disc dur, però l'impacte causat per aquella experiència va ser el detonant d'aquest periple d'imatges que us he anat mostrant i que ara arriba al seu primer aniversari. L'atzar va voler que l'endemà comencessin les pluges i avui, un any després, l'embassament mostra un nivell d'aigua quasi al límit de la seva capacitat, inundant fins i tot els arbres dels marges. Com la pluja benefactora que ha anat caient sigil·losa i constant, tots els que heu passat per aquest racó virtual durant aquest temps us prometo que heu estat una gran font d'aprenentatge, d'il·lusió i d'inspiració. És per això que us dono les gràcies de tot cor.

Exposició al Maremàgnum (del 16 d'abril al 16 de juny)

© Araceli Merino, Llac Inle (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Aquesta vegada, la foto de la jove venedora birmana sobre una barca (maquillada amb la típica tanaka) em serveix de pretext per a comentar-vos que... el proper dijous dia 16 d'abril, a les 20.00 h. al Maremàgnum de Barcelona (Moll d'Espanya, 5) s'inaugura l'exposició fotogràfica "Al detall", amb imatges sorgides a l'entorn del comerç vist com una activitat quotidiana arreu del món. És la tercera exposició col·lectiva que es promou des de Barcelona Photobloggers i inclourà 6 fotos meves d'un total de 72, realitzades per 22 fotògrafs diferents. L'entrada és gratuïta i, per descomptat, hi esteu tots convidats!

El salt de la reina mora

© Araceli Merino, Siurana (Priorat, Catalunya) 2009

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

El preciós poble de Siurana (Priorat) va ser un dels darrers reialmes de Catalunya ocupats pels musulmans (714-1146) i per tant un niu de llegendes. La més cèlebre és la de la darrera reina, la bella Abdalàsia (Abd-al-azia) que, per evitar caure en mans dels cristians, tapant els ulls del seu cavall amb un vel, es va llançar per aquest cingle. Sembla que en el darrer moment abans del salt, el cavall va intentar frenar, clavant les potes a terra deixant la marca a la roca, sense poder evitar la fatalitat. El senyal d'aquella acció desesperada en la pedra ens recorda encara avui dia la gesta.

P. D.

Les suposades marques son just al terra del davant de la roca de la dreta a peu de precipici. Veure foto ampliada.

Capo Caccia

© Araceli Merino, Capo Caccia (Illa de Sardenya) 2009

Olympus E-3, Zuiko 9-18

El Capo Caccia és l'extrem de ponent de l'illa de Sardenya (Itàlia), molt aprop de l'Alguer i conegut per amagar la cèlebre gruta de Neptú. Al seu davant, aquest petit illot de la dreta anomenat isola foradada [sic]. Navegant entre el cab i l'illot en línia recta, dirigint-nos cap a l'horitzó, arribaríem segurament a les costes de Tarragona. Però és evident que en el moment de fer la foto no teníem barca. La veritat és que tampoc feia falta. Contemplant un lloc així, l'ànima del viatger... del fotògraf, es torna lleugera i lliure com els mateixos núvols.

A l'entrada del temps clar...

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3 + Sigma 105mm F2.8 Macro

...fins i tot racons i escletxes es tornen a omplir de llum. Al darrera queda el record de les postes d'hivern amb le seves llargues i lànguides ombres. És en el context d'evocació i comiat dels dies que deixem enrere (i aprofitant que ara tocava penjar un macro clàssic) que sorgeix la imatge d'aquesta flor primerenca d'un presseguer del Priorat. Les flors dels ametllers, les pruneres, els cirerers, els presseguers... han entonat juntes, durant les darreres setmanes, la vella fanfàrria blanca anunciadora de l'arribada a la gran porta d'entrada del reialme de la primavera!

Basílica

© Araceli Merino, Mataró 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Després d'una divertida sessió fotogràfica nocturna pels carrers de Mataró, la façana de la basílica de Santa María va ser tota una temptació per a fer-ne aquesta relectura (si, ja sé... una mica entremaliada) amb zooming i d'estil pop-art.

Deixant que el temps passi...

© Araceli Merino, Banyoles 2008

Olympus E-3, Zuiko 12-60

...en hores tranquil.les d'una tarda de dissabte, dolça i silenciosa, asseguda a la solitària terrassa d'un cafè, prenent la vida i contemplant les passes dels núvols sobre el llac al ritme d'una conversa lleu. Ja es pot ensorrar el món... que si això és guerra, que no vingui la pau!

From Russia with Love

© Araceli Merino, illa de Kiji (Karèlia, Rússia) 2007

Olympus E-400, Zuiko 14-45

Hola amics

Us escric en el record des de l'illa de Kiji en la Karèlia russa. Dic en el record perquè ja fa temps que la imatge d'aquell preciós racó fronterer amb Finlàndia va quedar tant gravada en la meva ànima com en la tarja de memòria de la Olympus. Aquest racó i d'altres... en definitiva, cada lloc nou que coneixem, fan la terra una mica més petita i que nosaltres esdevinguem, a poc a poc, ciutadans del món, universals com la música, assedegats d'omplir l'ànima de records i la càmera d'imatges. Llocs, aventures i coneixences que van forjant dia a dia la nostra vida. El millor de tot és que la fotografia ens hi convida...

From Russia (in my mind) with Love

Araceli