© Araceli Merino, Fragment conservat del mur, Berlin, Alemanya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 12-60
Qui no recorda la tardor del 1989. Tots estàvem pendents del que passava a l'altra banda del teló d'acer. El mur va caure. Tot? gairebé. Tothom tenia moltes ganes de fer-lo desaparèixer per sempre. Però en el darrer instant es va decidir deixar-ne una petita part. És evident que cal que aquesta mena de coses no s'oblidin. Potser per això, amb tants "murs" que ens poden amenaçar, jo també he volgut deixar aquest petit testimoni. La foto està feta en el que era la banda comunista. De fet, he estat temptada de deixar-la en blanc i negre, en el més pur estil fotoperiodístic, testimoni del que va ser una societat sense llibertat que somniava en veure el "món" (world) a l'altra costat.
Berlin avui és una ciutat atractiva, inquieta, creativa, polièdrica, que cala fins el moll de l'os. En resum... una ciutat en colors.
10 comentaris:
· Yo no vi un fragmento tan bien conservado. Da la sensación de que es un fragmento reutilizado.
Es una foto documental perfecta.
· Saludos
CR· & ·LMA
________________________________
·
Imagino que el cartell de "World" és recent, però ja pot representar que des de la part comunista es veia un anunci del món.
Encara que hagi estat reconstruït, millor que no desaparegui per que no s'oblidi mai el mal que va fer.
Salutacions.
Bella foto para no olvidar.
Una toma que transmite y como bien ha definido ñOCO...documental.
Un abrazo.
Ramón
he visitado in situ este muro, te traslada a tiempos que ojala no vuelvan nunca, excelente trabajo amiga mía, recibe un gran abrazo Araceli
Si, si los hay bien conservados ... Me gusta recordar Berlín
Un abrazo
buen trabajo! me gusta la atmósfera aunque me da sentimientos contrarios. un abrazo
muy bien documentada esta toma
salu2
L'any passat vaig visitar Berlín i tots els seus racons respiraven història important; recordar-ho ara a travès dels teus ulls privilegiats és un luxe. Gràcies.
Es una de las asignaturas pendientes que tengo, la de visitar Berlín y conocer un poco mas de su historia. Muchas gracias por acercarnos la historia con tus fotografías. Saludos.
Publica un comentari a l'entrada