Sau, 15 anys després!

©Araceli Merino. Pantà de Sau (Osona). Abril 2008 & Febrer 2023. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Aquest 9 d'abril de 2023... Sau ha tornat al meu blog!

El confinament va ser el responsable, aquests darrers anys 2020 a 22, de no poder assistir puntualment a la cita amb Sau de cada any. Per mi representa l'evocació del record d'aquell 9 d'abril de 2008 en que la sequera havia fet  que l'antic poble de Sau emergís de les aigües del pantà. La imatge superior és el darrer record captat en sortir-ne fa 15 anys. Amb ella vaig inaugurar aquest blog. A partir d'aleshores he seguit retrobant Sau puntualment tots els abrils fins el moment del confinament.

Aquest 2023 el vàrem començar amb nivells de sequera propers als de fa 15 anys. És per això que, tot anticipant la data, a principis de febrer vaig retornar a Sau. Aquest cop, amb llum de dia, vaig captar la mateixa escena, compartint-la amb vosaltres de forma comparada. Dues instantànies separades per 15 anys.

Ara ja només falta que, com en aquella primavera, la pluja torni a omplir d'aigua el pantà deixant que només es vegi la punta del campanar de l'església de Sant Romà.

Darreres llums de l'any a la "Costa Quebrada"

 ©Araceli Merino. Costa Quebrada (Cantàbria). Desembre 2022.

Olympus E-M1 Mark III, MZuiko 12-40

A punt d'acomiadar l'any 2022, aquelles darreres llums van ser tot un regal acompanyat per la banda sonora de les onades que s'estavellaven contra les roques a la Costa Quebrada, un dels racons més retratats de Cantàbria. 

Daines sota la pluja

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà. Setembre 2022.

Olympus e-m1 Mark III, MZuiko 100-400

Era una tarda de principis de tardor. Als Aiguamolls ja no hi quedava ningú, quan va començar a caure una pluja intensa. Res feia pensar aleshores que apareixerien les Daines. A vegades el destí és generós amb els fotògrafs.

Volant en globus

©Araceli Merino. Volant sobre els camps d'Osona. Setembre 2022.

Olympus E-M1 Mark III MZuiko 12-40

No se m'acut una millor manera de celebrar el meu aniversari. El dia va començar emboirat, però finalment va sortir el sol. Ja només era qüestió d'esperar... Una immensa sensació de pau va embolcallar aquella experiència contemplativa des del cel. Inoblidable!

Camí de la Torre de Sant Joan

©Araceli Merino. Torre de Sant Joan (Delta de l'Ebre). febrer 2022. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

La veiem des de molts indrets de la costa oest del Delta de l'Ebre, però certament no és fàcil arribar a la "Torre de Sant Joan", una antiga torre de defensa construïda l'any 1576 per ordre de Felip II per a la defensa dels atacs de la pirateria sarraïna. Ja veieu que l'estat de conservació és força deficient, amb les parets de mur mig derruïdes. A més, degut als moviments de terres en el delta, actualment és a uns 50 metres mar endins, que son els que me'n separen.

Encara que no ho sembli, és una foto nocturna. Una llarga exposició i la contaminació lumínica dels pobles propers reflectida pels núvols son els responsables de la lluminositat de la imatge.

Posta a les Bardenas Reales

 ©Araceli Merino. Castildetierra (Las Bardenas Reales, Navarra). agost 2021. 

Nikon D810, Nikkor 24-120

Poques coses a dir. Un moment molt especial en un lloc molt especial. Les Bardenas reales s'han convertit en un racó de la natura que m'agrada retrobar sempre que puc.

Taller de fotografia nocturna "Fotografiant estels" a Puigcerdà (15 i 16 juliol)

©Araceli Merino. Prop de Puigcerdà (La Cerdanya). Juny 2021. 

Nikon D810, Nikkor 14-24

 

Us agradaria fer una foto com aquesta? 

(O com d'altres que trobareu en aquest mateix blog).

Els propers dijous 15 de juliol i divendres 16 de juliol, dins de la "Universitat d'Estiu de Puigcerdà Ramon Llull 2021", i organitzada per l'Aucer, faré un nou "Taller de fotografia Nocturna" sota el títol "Fotografiant estels".

La fotografia nocturna és una de les branques més apassionants del món de la fotografia. Vaja, que ens enganxa! i molt!

En aquest taller aprendrem a fotografiar estels fixes i la Via Làctia, estels en moviment formant una Circumpolar o “Star trail”. També, com ens influeix la llum de la lluna o la contaminació lumínica, així com el material mes adient que necessitarem. Acabarem aprenent el processat i acoblament de les imatges.

Si voleu més informació la trobareu clicant en aquest enllaç: "Taller de fotografia nocturna a la Universitat d'estiu de Puigcerdà".

Si us ve de gust, aquí estarem!

Castell de Timor

©Araceli Merino. Castell de Timor (La Segarra). Octubre 2020. 

Nikon D810, Nikkor 14-24

Amb l'arribada del bon temps els aimants de la fotografia nocturna tornem a estar pendents del calendari lunar. Mentre arriben les Via Làcties, etc... d'enguany, aquí us deixo la darrera de l'any passat.

La fotografia nocturna enganxa!

Primavera als Aiguamolls

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà. Març 2021.

Nikon D810, Tamron 150-600

Una escletxa de desconfinament per Setmana Santa m'ha permès retrobar un espai estimat, aquests joves  flamencs que ben aviat canviaran el seu juvenil color blanc pel tradicional rosat i també aquests cavalls blancs tot passejant de forma indolent mentre queia la tarda.

La primavera ja era aquí!

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà. Març 2021.

Nikon D810, Tamron 150-600

Sau, aquest any tampoc!

 

© Araceli Merino, mar de núvols sobre el pantà de Sau. Tavertet, novembre 2011. 
Olympus E-5, Zuiko 12-60

Aquest 9 d'abril de 2021... Sau, tampoc va poder ser!

El confinament comarcal ha estat aquesta vegada el responsable de no poder assistir puntualment a la cita amb Sau de cada any, tot recordant aquell 2008 en que, el que ens preocupava era la manca d'aigua. La sequera va fer aleshores que, fins i tot, l'antic poble de Sau emergís de les aigües del pantà. 

Segueixo volen retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i la darrera vegada presencial el 2019, en mig d'una pluja intensa.

Enguany, com l'any passat, la foto que us mostro és del meu arxiu. Un mar de núvols, com el confinament, ens impedeixen veure el pantà de Sau que és a sota.

Novament, només em queda desitjar que el proper 9 d'abril, que el 2022 caurà en dissabte, ens sigui més propici. Toquem ferro!

Arc d'Adar sota la Via làctia

©Araceli Merino. Poblat d'Adar (Segrià). Octubre 2020. 

Nikon D810, Nikkor 14-24

En el cor del poblat abandonat d'Adar s'hi aixeca aquest Arc de diafragma que fa 3,60 m d'alçada i 6,30 de llum. És l'única resta que ha sobreviscut d'un antic edifici de finals del segle XV i que de mica en mica va esdevenint un lloc més de culte per a tots els aimants de la fotografia. Aquella nit ventosa d'octubre el cel es va obrir una estona... la suficient per fer la foto.

Bon Nadal i Feliç 2021

 ©Araceli Merino. Estudi. Desembre 2020. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Pot sonar retòric i repetitiu, però poques vegades el desig d'un feliç 2021 ha estat tant sincer i compartit! Tant de bo, el proper Nadal torni a ser retòric i repetitiu... seria signe de "normalitat". 

Sigueu feliços i cuideu-vos molt! 

Tenim per davant moltes fotos per fer i compartir.

Vic làctia sobre el Pont de Llierca

©Araceli Merino. Pont de Llierca, La Garrotxa, Catalunya. juliol 2020. 

Nikon D810, Nikkor 12-24 

Una mirada noctàmbula i corprenedora del Pont medieval de Llierca, documentat ja al segle XIV. La resta... una nit plàcida d'estiu i unes hores esperant la posició òptima de la Via Làctia, però em sembla que va valer la pena. 

Via làctia sobre el Far de s'Arnella

©Araceli Merino. Far de s'Arnella (o s'Arenella), Port de la Selva, Catalunya. juny 2020.

Nikon D810, Nikkor 12-24

La nit, un espectacle imponent i monumental, sobretot quan la Via Làctia emmarca un paisatge de gran bellesa serena, com aquest far inaugurat l'any 1913 i que encara segueix emetent el seu senyal lluminós per a vaixells... i fotògrafs noctàmbuls.

Sau, aquesta any no ha estat possible!

© Araceli Merino, Pantà de Sau 2010 

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquest 9 d'abril de 2020... Sau, no va poder ser!
El confinament general decretat per les autoritats, prou que ho sabeu, fa que des de meitats de març no puguem sortir de casa.

Aquell 2008 el que ens preocupava era la manca d'aigua. Fins i tot, l'antic poble de Sau va emergir de les aigües del pantà gràcies a la sequera. 12 anys després l'aigua torna a omplir el pantà, clar que aquesta vegada no ho he pogut veure. Ha passat un cicle complet de 12 anys i la roda sembla tornar a començar. Després de la sequera del 2008 va venir una crisi econòmica important... i ara?

Sé que tinc ganes de retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i el darrer 2019, en mig d'una pluja intensa.

Desitjo de tot cor que el proper 9 d'abril, que serà un divendres, el destí ens somrigui a tots, que puguem tornar a Sau i que, a més, ens regali unes llums tant maques com les del 2010, que és quan vaig fer la foto que avui he recuperat del meu arxiu. Va ser amb l'entranyable Olympus E-3, en aquell moment, companya de grans aventures fotogràfiques.

Tornarem a sortir i tornarem a fer fotos envoltats de natura!

Mare i filla al llac Titicaca

©Araceli Merino, Comunitat indígena del llac Titicaca, Perú. Agost 2019.

Nikon D810, Nikkor 24-120

A part de ser el llac navegable mes alt del món, el Titicaca també es fronterer entre Bolívia i Perú i està habitat per diferents comunitats indígenes majoritàriament de les ètnies Urus. A quasi 4000 metres d'alçada es respira diferent i tot es fa més a poc a poc, particularment els que venim de fora. Però les mares fan de mares, com a tot arreu. Això si, amb els seus vestits acolorits característics, reminiscència dels temps precolombins.

La llum del desert

©Araceli Merino, Desert d'Ouzina, Marroc. Maig 2019.

Nikon D810, Nikkor 24-120

En aquests dies de confinament general, a causa del corona-virus Covid-19, és quan el record d'aquella llum i aquell silenci, que preludiaven una tempesta de sorra al mig del desert, retornen amb intensitat, per parlar-nos de natura, de bellesa, de llibertat. Records irrepetibles com els que ens porten la majoria de fotos. Quan les retrobem, ens fan oblidar la resta...

Lluna plena amb estornells

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà (Catalunya). Febrer 2020.

Nikon D810, Tamron 150-600

Segueixo amb la meva passió pels diferents vessants de la fotografia nocturna. Ja em coneixeu! Però aquesta vegada us he de confessar que havia anat als Aiguamolls de l'Empordà a captar Daines, flamencs, etc... . Al final, se'm va fer de nit. La dansa dels Estornells al voltant de la lluna plena va ser un espectacle irresistible. Segur que, a més d'un el farà pensar en alguna pel·lícula de Hitchcock.

Nits de lluna plena!

©Araceli Merino. Cala Boadella (Lloret de Mar), Catalunya. Juliol 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

No fa gaire, parlant amb alguns amics fotògrafs, varem coincidir que a tots els que ens agrada la fotografia nocturna som amants dels extrems... les nits de lluna plena i les de lluna nova. Les dues ens permeten captar imatges fantàstisques, sobretot a l'estiu! Ja falta menys!

Feliç 2020

©Araceli Merino. Tornos (Aragó). Desembre 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

Els millors desitjos pel nou any que neix. Que sigui ple de llum i de felicitat per a tots!
Feliç 2020 de tot cor!