Bon Nadal i Feliç 2021

 ©Araceli Merino. Estudi. Desembre 2020. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Pot sonar retòric i repetitiu, però poques vegades el desig d'un feliç 2021 ha estat tant sincer i compartit! Tant de bo, el proper Nadal torni a ser retòric i repetitiu... seria signe de "normalitat". 

Sigueu feliços i cuideu-vos molt! 

Tenim per davant moltes fotos per fer i compartir.

Mare i filla al llac Titicaca

©Araceli Merino, Comunitat indígena del llac Titicaca, Perú. Agost 2019.

Nikon D810, Nikkor 24-120

A part de ser el llac navegable mes alt del món, el Titicaca també es fronterer entre Bolívia i Perú i està habitat per diferents comunitats indígenes majoritàriament de les ètnies Urus. A quasi 4000 metres d'alçada es respira diferent i tot es fa més a poc a poc, particularment els que venim de fora. Però les mares fan de mares, com a tot arreu. Això si, amb els seus vestits acolorits característics, reminiscència dels temps precolombins.

Arlet

©Araceli Merino. Arlet. Juliol 2019. 

Nikon D810, Nikkor 24-70 

És l'Arlet i té 10 mesos. Poca cosa més us puc dir. La seva mirada és prou eloqüent.

Mirades etíops

©Araceli Merino. Nen de la tribu Dassanech, Vall del riu Omo, Etiòpia. Agost 2018. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Àfrica atrapa! 

Si, ja se que s'ha dit molt, però és veritat. Racionalitzar el perquè no és fàcil, però una vegada més s'ha acomplert. 

Aquest cop ha estat a Etiòpia!. 

La intensitat dels moments viscuts, els seus monuments mil·lenaris, les singularitats diverses de la seva cultura, les tradicions ancestrals, la natura, la llum, els colors i, en mig de la precarietat, el seu extraordinari somriure. Novament vaig tornar amb uns quants Gigabytes de fotos i amb molts records que no s'esborren, però no m'estendré més en descripcions. Com sempre son les seves mirades les que ens ho diuen tot.

©Araceli Merino. Nenes de la tribu Dassanech, Vall del riu Omo, Etiòpia. Agost 2018. 

Nikon D810, Nikkor 24-70

Arlet

©Araceli Merino. Arlet. octubre 2018.

Nikon D810, Nikkor 24-70

En tots aquests anys m'he fet un tip de fer retrats, però cap vegada ha sigut tant especial com aquest.
Us presento l'Arlet, a les mans dels seus pares.
És la meva neta!

Mirades, al Senegal.

©Araceli Merino. Mirades. Rufisque, Senegal, juny 2017. 

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 40-150

Quasi com si es tractés de les mirades de la "Camera degli sposi" (c. 1470) del pintor Andrea Mantegna al palau ducal de Mantua. Clar que ni pretenc ser Mantegna, ni aquesta imatge està captada a Mantua. Son unes noies de la població senegalesa de Rufisque, a 25 Km. de Dakar.

Aquesta vegada he pogut visitar el país africà arran de la inauguració d'una maternitat, fruit de la solidaritat d'un grup de voluntaris de la Clínica Plató de Barcelona. Una ocasió extraordinària per conèixer la seva gent, la seva cultura i el seu dia a dia, des d'una perspectiva molt més real, intensa, directa i autèntica.

Senegal em va semblar un país tranquil, poc turístic, de bona gent molt afable i agraïda, però poc amants de deixar-se fotografiar, particularment a Dakar. El respecte ha de ser una de les màximes de qualsevol fotògraf a l'hora de captar imatges de persones, siguin d'on siguin. Afortunadament, una actitud educada i respectuosa, acompanyada d'un somriure faciliten molt les coses.

Africa enganxa!

Menorca, l'illa del vent i de la llum (Sortida fotogràfica)

©Araceli Merino. Enamorats sota les llums del capvespre. Menorca, 2015. 

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

Menorca, l'Illa del Vent! 

Clar que pels fotògrafs esdevé també l'illa de la llum. Els seus colors i formes, ens obsequien moments irrepetibles. Vista a través de la càmera, Menorca esdevé diferent... màgica, irrepetible.

La gent d'Alguema Cultural m'han tornat a proposar una nova sortida fotogràfica. Aquest cop a Menorca, una de les joies del Mediterrani. Un lloc on el passat megalític, conservat de forma sorprenent, s'embolcalla amb el mar i on el sol de ponent cada vespre ofereix un veritable espectacle.

Aquesta vegada  la idea de la sortida és passar un cap de setmana, amb un itinerari que combina les visites a la Menorca Talaiòtica, amb les navetes i talaiots, les postes de sol, les platges de sorra vermella, i, com no, una passejada per poblets de cases blanques i també pels racons de Ciutadella.

Sovintejarem les sessions fotogràfiques amb els comentaris de l'arqueòloga menorquina Margarita Orfila. Tot plegat farà que ens emportem la visió i sobretot les imatges d’una Menorca diferent, sorprenent i fascinadora, sota les precioses llums del mes de setembre. 

Per a més informació:

Sortida fotogràfica "Menorca diferent"
Dates: del 16 al 18 de setembre 2016 
Correu electrònic
Pàgina Web d'Alguema Cultural
Organitza "Alguema Cultural"

© Araceli Merino. Talaiot. Panorama. Menorca, 2015. 

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

© Araceli Merino. Llums de la posta al Far de Cavalleria. Menorca, 2015. 

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

I tu què mires...?

©Araceli Merino, "Parella de Suricates... ", octubre 2015.

Nikon D800, Nikon 70-200

A vegades, quan esteu treballant, no teniu la sensació que hi ha algú que us està mirant?
Algunes mirades poden ser amables, però a vegades algunes son inquietants o fins i tot poden intimidar...!

©Araceli Merino, "Mufló de Còrcega...", octubre 2015.

Nikon D800, Nikon 70-200

Quan vas per aquests mons ja saps que et pots trobar tota mena de circumstàncies. Però el que ja és excessiu és que, a part de mirar-te amb cara de pocs amics, fins i tot et facin un llengot... !

©Araceli Merino, "Lleona fent un llengot...", octubre 2015.

Nikon D810, Tamron 150-600

Davant de tot plegat acabo pensant... no serà que la societat actual està perdent el respecte al gremi dels fotògrafs?

Katmandú en el record!

©Araceli Merino, "Carrers de Katmandú després de la pluja", Nepal, Agost 2014.

Nikon D800, Nikkor 24-70

Quan avui m'he assabentat del terratrèmol del Nepal quasi no m'ho podia creure. Intensitat de 7,9 a l'escala de Richter per a una població majoritàriament molt pobre que ocupa edificis molt vells i quasi sempre d'una fragilitat quasi de paper. Les notícies a l'entorn de les desgràcies humanes han crescut de manera exponencial en només 24 hores.

Nepal és un país intens i acollidor on els diners de la gran quantitat de turisme (principalment excursionista i religiós) semblen no revertir excessivament en la població repartida entre l'hinduisme i el budisme. També aquesta dicotomia es deixa veure en l'aspecte dels seus habitants que sovint mostren trets com els ulls estirats del tipus xinesc barrejats amb la pell fosca pròpia dels indis. També les seves fronteres toquen pel nord amb la Xina (i el Tibet) i pel Sud amb l'Índia. Pel nord amb les muntanyes de l'Himàlaia i pel sud amb la jungla. País efectivament de constrastos.

©Araceli Merino, "Stupa de Boudhanath", Katmandú, Nepal, Agost 2014.

Nikon D800, Nikkor 24-70

No deixo de recordar l'impacte que l'estiu passat em varen deixar els dies que vaig passar-hi durant el mes d'agost. Al Nepal tot s'hi mostra sempre molt intens. Des de la presència humana fins a les seves impressionants muntanyes, passant per l'evocació del passat dels seus monuments històrics (alguns malauradament destruïts pel terratrèmol), la humitat intensa del temps dels monsons (que fins i tot entelava constantment les òptiques de la càmera) o les seves tradicions rituals a l'entorn de la vida i sobretot de la mort. A primer cop d'ull res sembla subtil en aquest indret de la terra. Tampoc el terratrèmol que ha colpit de valent la seva vida... i la nostra ànima. 

Ara, més que mai, estem al seu costat!

©Araceli Merino, "Himàlaia sobre un mar de núvols", Nepal, Agost 2014.

Nikon D800, Nikkor 70-200

El terratrèmol ha causat diferents allaus de neu a les muntanyes de l'Himàlaia incloent l'Everest, el cim del món (8848 m.), que podeu veure en aquesta imatge captada sota les primeres llums del matí des de la finestreta d'una avioneta (és el cim més alt situat al centre-esquerra de la imatge). 

Venècia... colors de Carnaval

© Araceli Merino. Vermell. Venezia 2015.

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

 

 

Decadent però fascinadora. Previsible però sorprenent. Passejar per Venècia enganxa.

 

L'evocació de les "vedutte" de Canaletto es barreja amb els retrats de Rosalba Carriera, els difuminats de Turner o Renoir, les comèdies de Goldoni, les aventures de Casanova i els comerciants que impassibles segueixen allà després de segles pensant que Vivaldi és potser una marca de gelats. L'essència de tot plegat està amarat dels corrents de la llacuna, les brises de l’Adriàtic, les olors singulars, la llum canviant o el misteriós silenci de la nit veneciana.

 

Al final, de tot plegat, el carnaval i els seus colors n'esdevenen la cirereta del pastís.

 

 

© Araceli Merino. Blau. Venezia 2015.

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

Imatges del Nepal

©Araceli Merino, "Santó al Temple de Shiva Pashupatinath", Katmandú, Nepal, Agost 2014

Nikon D800, Nikkor 24-70

Recent fet el taller de fotografia de tardor d'enguany per l'Alt Empordà i mentre estem preparant una impressionant escapada fotogràfica pel darrer cap de setmana de gener 2015 a Venècia per resseguir les mirades del pintor Canaletto, us deixo amb dues imatges captades aquest estiu passat al Nepal. Son moltes les sensacions i els pensaments que propicia a cada pas la visita a un país intens com aquest. El seus colors, les seves olors, una natura espectacular, la convivència d'hinduisme i budisme, la seva manera de viure, la pluja intensa, la humitat extrema i com a nexe de tot plegat una singular bellesa irresistible a tot fotògraf.

©Araceli Merino, "Rinoceront en llibertat al Chitwan National Park", Nepal, Agost 2014

Nikon D800, Nikkor 70-200

"Cementiri de Sinera, dues mirades" Exposició al Col·legi Aparelladors de Mataró

© Araceli Merino, Cementiri de Sinera (Arenys de Mar, Maresme) 2012. 

Escultura de Josep llimona (1922) 

Nikon D-800, Nikkor 24-70 

La serena i reflexiva bellesa de les escultures d'artistes de principis de segle XX com Llimona, Vallmitjana, Carcassó, Barrera o Ventura... son el testimoni silenciós dels sovintejats passejos que a principis dels anys 40 Salvador Espriu va fer pel Cementiri d'Arenys de Mar. La contemplació d'aquella llum i aquell silenci en temps de postguerra evoca en el poeta l'essència del paradís perdut. Ha estat resseguint el camí del silenci i la serena claror de Sinera d'on han sortit les "mirades" que us hi proposem. 

Juntament amb la pintora Carme Riera, el proper Divendres 13 de desembre de 2013 a les 19.30 h. inaugurem l' Exposició "Cementiri de Sinera: Damunt la mar en calma, dues mirades" de fotografies i pintures, al Col·legi d'aparelladors de Mataró (carrer Xammar, 63, de Mataró, Maresme), dins del actes de l'Any Espriu, amb motiu del Centenari del naixement de l'escriptor català Salvador Espriu (1913-1985). 

Estarem molt contentes si ens hi acompanyeu. No hi faltarà una copa de cava per celebrar-ho! L'exposició estarà oberta fins el dissabte 4 de gener 2014. La podreu visitar els dijous, divendres i dissabtes de 18.30h a 20.30h L'entrada és sempre gratuita.

Jueu al mur de les lamentacions

© Araceli Merino, Jueu amb Tefilin al Mur de les lamentacions, Jerusalem 2012.

Olympus E-5, Zuiko 12-60

En el moment de la pregària, al davant del mur de les lamentacions, el jueu va interrompre el seu prec girant de cop la seva mirada cap a l'objectiu de la càmera. No sempre hi ha temps per configurar la càmera amb els paràmetres òptims quant el "moment" és el que mana, pero està clar que uns paràmetres òptims son un gran aliat de qualsevol fotògraf, tant professional com aficionat.

Parlant de configuració, el diumenge dia 2 de juny a Premià de Dalt, de 10h a 14h, vàrem fer un taller sobre l'exposició en fotografia, organitzat per Merce-AR. En aquest taller vam parlar d'enfocament, desenfocament, llum, nitidesa, soroll fotogràfic... en definitiva de quins sons els paràmetres que cal tenir en compte per aconseguir una exposició perfecte.

Foto analògica i Don Quixot. Tornen els clàssics!

©Araceli Merino, Campo de Criptana, La Mancha, 2010. 

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Ja fa uns quants mesos que la gent de l'Espaifotografic.cat em varen comentar que organitzaven un gran Festival de fotografia analògica, química i argèntica... el Festival REVELA-T els dies 24, 25 i 26 de maig de 2013. Una oportunitat daurada per a molts de retrobar el que havia estat la quotidianitat de tots els fotògrafs fins fa no gaire. També una ocasió fantàstica per a les noves generacions de reviure l'esperit i alhora d'aprendre de les antigues tècniques. Arran d'això, els records de la fotografia analògica han sortit en moltes converses amb els col·legues del gremi, tots evocant les llargues estones seguint el ritual de la cambra fosca, l'ampliadora, les tres cubetes, l'olor característica dels líquids i la indubtable fascinació de veure com la imatge apareixia del no res en aquella estampa fotogràfica, en el meu cas sempre en blanc i negre. Encara conservo el meu modest equip que ja fa molts anys però que no faig servir.

L'altra dia una ex-alumna, la Dolors, tot parlant de com es descolorien les fotos antigues en paper, em deia que amb això de la fotografia analògica semblàvem tots plegats una mica Quixots... em va deixar pensativa. L'evolució de la fotografia des dels temps de Monsieur Niepce és la que és i les tècniques químiques, potser no tan còmodes avui, continuen sent una veritable referència per a tothom: quantes grans fotos analògiques son reproduïdes de forma constant en el nostre paisatge quotidià?
A més, darrerament els molins s'estan tornant gegants i ara, més que mai, cal que torni el Quixot i ens il·lumini,  i molt, amb la seva rauxa meravellosament lúcida.

P. D.

NB - 1 Foto amb tractament de color imitant el sistema analògic.
NB - 2 El actor en el papel de Quijote se llama Miguel Angel. Muchas Gracias al amigo Chenfy por la información. Por cierto, en su blog encontrareis maravillosas fotos de los molinos de Campo de Criptana y de otros bellos rincones de La Mancha.

Autoretrat

©Araceli Merino, Bardenas Reales, Navarra, 2012.

Nikon D-800, Nikkor 14-24

Després d'un mes d'activitat entre classes, exposicions (meves i d'amics), sessions d'estudi, algun reportatge, reunions, projectes... arriba el moment de desconnectar encara que només sigui per uns dies i desaparèixer amb la família. Clar que segur que molts penseu que darrerament ja estic "desapareguda" al blog i teniu raó. Per si algú em troba a faltar, aquí us deixo un autoretrat. Encara recordo aquella meravellosa llum esbiaixada d'una inoblidable i solitària albada d'hivern perduda per les Bardenas. 
Per cert, espero que no em confongueu! :-)

Exposició "Cementiri de Sinera, dues mirades" Arenys de Mar · Any Espriu

© Araceli Merino, Cementiri de Sinera (Arenys de Mar, Maresme) 2012.

Escultura de Josep llimona (c. 1922) 

Olympus E-5, Zuiko 50-200

Juntament amb la pintora Carme Riera, el proper divendres dia 1 de març, a les 20 h, inaugurem l' Exposició "Cementiri de Sinera: Damunt la mar en calma, dues mirades" de fotografies i pintures sobre el Cementiri de Sinera, al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar, dins del actes de l'Any Espriu, amb motiu del Centenari del naixement de l'escriptor català Salvador Espriu 1913-1985.

El maig de 1945 Espriu va publicar el seu primer gran llibre de poemes titulat "Cementiri de Sinera" on a partir de la contemplació de la llum i el silenci d'aquella "petita pàtria que encercla el cementiri..." reflexiona sobre el temps, els paradisos perduts i la mort, en mig d'un moment de penúria tant personal com del país. Ha estat resseguint el camí del silenci i la serena claror de Sinera d'on han sortit les "mirades" que us hi proposem.

L'entrada es lliure. Estarem molt contentes si ens hi acompanyeu. No hi faltarà una copa de cava per celebrar-ho! L'exposició estarà oberta del dia 1 al 31 de març i es podrà visitar els divendres (18h a 20.30h), dissabtes, diumenges i festius (de 11h a 13h i de 18h a 20.30h)

El pescador

© Araceli Merino, Llac Inle (Myanmar) 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Fa pocs dies, en mig d'un matí d'intensa pluja a Berlin vaig tenir ocasió de veure la polèmica portada de la Revista "The Economist". Els pensaments, la preocupació, la reflexió ètica sobre el periodisme, l'especulació de futur... tot es va amuntegar per enèsima vegada al meu cap. La pluja seguia caient amb força aquell xafogós matí d'estiu fastiguejant tota possibilitat de fer fotos. L'única alternativa que hi havia era seure en una cafeteria d'estil bohemi, propera a l'Alexander Platz, al caliu d'una agradable conversa a la que varem posar comes i punts amb una gerra de cervesa de blat.
En un moment de silenci em va venir al cap aquesta foto que li vaig fer fa uns anys a pescador solitari del Llac Inle a Birmània. Crec que el que més vaig evocar en aquell instant va ser la sensació de solitud serena, d'aïllament, de manca d'informació que potser sense que ell ho sabés el feia ser més feliç. És evident que no te res a veure pescar fotos amb una reflex en una ciutat cosmopolita amb pescar peixos amb el peu en un llac de l'Orient llunyà. Però a vegades, els moments que perdem de feina els regalem als somnis, que ara per ara conserven l'IVA al 0%.
La pluja va seguir caient una bona estona sobre Berlin.

Exposició Bach a Toulouse

© Araceli Merino, bust de J. S. Bach a la Nikolaikirche, Leipzig, Alemanya 2011.

Olympus E-3, Zuiko 14-54

Els passats dies 9 i 10 de juny vaig tenir ocasió de projectar en diferents horaris un dels meus treballs fotogràfics titulat "La Route de Bach aujourd'hui" (La Ruta Bach avui) en el marc del Festival "Passe ton BACH d’abord!" de Toulouse (França). Un prestigiós festival de música centrat en l'obra del compositor Johann Sebastian Bach (1685-1750), que organitza l'Ensemble Baroque de Toulousse. La meva exposició, projectada en format de diaporama, es va poder veure en diferents passis durant els dos dies esmentats, al costat d'un vídeo protagonitzat pel violoncel·lista Yo Yo Ma a la Cave "Café Zimmermann" (FJT Espérance, 20 grande rue de Nazareth, Toulouse) un espai on els assistents al Festival podien seure a descansar, tot contemplant mostres d'arts plàstiques i les dues vídeo-projeccions simultànies. "La Ruta Bach avui" és una col·lecció de fotografies de l'aspecte actual dels diferents llocs on va viure i treballar el gran compositor del barroc alemany, ubicades entre la Turíngia, Saxònia i la zona hanseàtica a l'est i al nord d'Alemanya. Fotografies que vaig voler que ens mostressin un Bach més proper, imaginat en la seva dimensió humana i alhora veure i recrear aquella llum particular que el va influenciar i el va inspirar.

Mirada

© Araceli Merino, Marapurà (Myanmar) 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

M'agrada Àsia! L'Orient llunyà!
És simple però és així. Tot aquell món llegendari, sempre a l'esguard de la natura, imbuït de la petjada budista, que viu amb una concepció del temps diferent i que encara mostra racons genuïns de bellesa infinita, fa que la mirada asiàtica marqui i convidi al retorn. Països com Myanmar o fins i tot la Xina conserven molts recons genuïns i poc coneguts com Marapurà o la província de Yunnan on els turistes arriben en comptagotes i on encara és possible fer un viatge quasi en el temps, com els antics exploradors, a la recerca de la terra mítica del Shangri-là evocada per James Hilton.

La propera Setmana Santa, del dissabte 31 de març al dilluns 9 d'abril, els amics de Baraka, club de viatges m'han proposat d'acompanyar-los a la Xina, concretament a fer una Ruta fotogràfica per Yunnan.

Felicitat

©Araceli Merino. Estudi, 2011.

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Si, ja sé... darrerament no penjo gaire. Els temps son els que son. Potser per això, després d'un dels darrers treballs que acabo de fer, quan ja estava revelant la foto amb el Capture, em va semblar que el somriure de la Isabel es contagiava. Si, si, coses de l'amor, però en qualsevol cas és un somriure que transmet il·lusió en estat pur... i tanta falta que fa, no creieu?

Gràcies Isa!

©Araceli Merino. Estudi, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 12-60