dimarts, 14 d’abril de 2020

Sau, aquesta any no ha estat possible!


© Araceli Merino, Pantà de Sau 2010 
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquest 9 d'abril de 2020... Sau, no va poder ser!
El confinament general decretat per les autoritats, prou que ho sabeu, fa que des de meitats de març no puguem sortir de casa.

Aquell 2008 el que ens preocupava era la manca d'aigua. Fins i tot, l'antic poble de Sau va emergir de les aigües del pantà gràcies a la sequera. 12 anys després l'aigua torna a omplir el pantà, clar que aquesta vegada no ho he pogut veure. Ha passat un cicle complet de 12 anys i la roda sembla tornar a començar. Després de la sequera del 2008 va venir una crisi econòmica important... i ara?

Sé que tinc ganes de retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011el 2012el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i el darrer 2019en mig d'una pluja intensa.

Desitjo de tot cor que el proper 9 d'abril, que serà un divendres, el destí ens somrigui a tots, que puguem tornar a Sau i que, a més, ens regali unes llums tant maques com les del 2010, que és quan vaig fer la foto que avui he recuperat del meu arxiu. Va ser amb l'entranyable Olympus E-3, en aquell moment, companya de grans aventures fotogràfiques.

Tornarem a sortir i tornarem a fer fotos envoltats de natura!

dilluns, 23 de març de 2020

Mare i filla al llac Titicaca

©Araceli Merino, Comunitat indígena del llac Titicaca, Perú. Agost 2019.
Nikon D810, Nikkor 24-120

A part de ser el llac navegable mes alt del món, el Titicaca també es fronterer entre Bolívia i Perú i està habitat per diferents comunitats indígenes majoritàriament de les ètnies Urus. A quasi 4000 metres d'alçada es respira diferent i tot es fa més a poc a poc, particularment els que venim de fora. Però les mares fan de mares, com a tot arreu. Això si, amb els seus vestits acolorits característics, reminiscència dels temps precolombins.

dilluns, 16 de març de 2020

La llum del desert

©Araceli Merino, Desert d'Ouzina, Marroc. Maig 2019.
Nikon D810, Nikkor 24-120

En aquests dies de confinament general, a causa del corona-virus Covid-19, és quan el record d'aquella llum i aquell silenci, que preludiaven una tempesta de sorra al mig del desert, retornen amb intensitat, per parlar-nos de natura, de bellesa, de llibertat. Records irrepetibles com els que ens porten la majoria de fotos. Quan les retrobem, ens fan oblidar la resta...

dissabte, 29 de febrer de 2020

Lluna plena amb estornells

©Araceli Merino. Aiguamolls de l'Empordà (Catalunya). Febrer 2020.
Nikon D810, Tamron 150-600

Segueixo amb la meva passió pels diferents vessants de la fotografia nocturna. Ja em coneixeu! Però aquesta vegada us he de confessar que havia anat als Aiguamolls de l'Empordà a captar Daines, flamencs, etc... . Al final, se'm va fer de nit. La dansa dels Estornells al voltant de la lluna plena va ser un espectacle irresistible. Segur que, a més d'un el farà pensar en alguna pel·lícula de Hitchcock.

diumenge, 9 de febrer de 2020

Nits de lluna plena!

©Araceli Merino. Cala Boadella (Lloret de Mar), Catalunya. Juliol 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 

No fa gaire, parlant amb alguns amics fotògrafs, varem coincidir que a tots els que ens agrada la fotografia nocturna som amants dels extrems... les nits de lluna plena i les de lluna nova. Les dues ens permeten captar imatges fantàstisques, sobretot a l'estiu! Ja falta menys!

Traducción · Translation · Traduction