Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatges. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 d’abril del 2023

Sau, 15 anys després!


©Araceli Merino. Pantà de Sau (Osona). Abril 2008 & Febrer 2023. 
Nikon D810, Nikkor 24-70


Aquest 9 d'abril de 2023... Sau ha tornat al meu blog!

El confinament va ser el responsable, aquests darrers anys 2020 a 22, de no poder assistir puntualment a la cita amb Sau de cada any. Per mi representa l'evocació del record d'aquell 9 d'abril de 2008 en que la sequera havia fet  que l'antic poble de Sau emergís de les aigües del pantà. La imatge superior és el darrer record captat en sortir-ne fa 15 anys. Amb ella vaig inaugurar aquest blog. A partir d'aleshores he seguit retrobant Sau puntualment tots els abrils fins el moment del confinament.

Aquest 2023 el vàrem començar amb nivells de sequera propers als de fa 15 anys. És per això que, tot anticipant la data, a principis de febrer vaig retornar a Sau. Aquest cop, amb llum de dia, vaig captar la mateixa escena, compartint-la amb vosaltres de forma comparada. Dues instantànies separades per 15 anys.

Ara ja només falta que, com en aquella primavera, la pluja torni a omplir d'aigua el pantà deixant que només es vegi la punta del campanar de l'església de Sant Romà.


diumenge, 15 de gener del 2023

Darreres llums de l'any a la "Costa Quebrada"


 ©Araceli Merino. Costa Quebrada (Cantàbria). Desembre 2022.
Olympus E-M1 Mark III, MZuiko 12-40

A punt d'acomiadar l'any 2022, aquelles darreres llums van ser tot un regal acompanyat per la banda sonora de les onades que s'estavellaven contra les roques a la Costa Quebrada, un dels racons més retratats de Cantàbria. 

divendres, 9 de setembre del 2022

Volant en globus


©Araceli Merino. Volant sobre els camps d'Osona. Setembre 2022.
Olympus E-M1 Mark III MZuiko 12-40

No se m'acut una millor manera de celebrar el meu aniversari. El dia va començar emboirat, però finalment va sortir el sol. Ja només era qüestió d'esperar... Una immensa sensació de pau va embolcallar aquella experiència contemplativa des del cel. Inoblidable!

dissabte, 5 de març del 2022

Camí de la Torre de Sant Joan


©Araceli Merino. Torre de Sant Joan (Delta de l'Ebre). febrer 2022. 
Nikon D810, Nikkor 24-70


La veiem des de molts indrets de la costa oest del Delta de l'Ebre, però certament no és fàcil arribar a la "Torre de Sant Joan", una antiga torre de defensa construïda l'any 1576 per ordre de Felip II per a la defensa dels atacs de la pirateria sarraïna. Ja veieu que l'estat de conservació és força deficient, amb les parets de mur mig derruïdes. A més, degut als moviments de terres en el delta, actualment és a uns 50 metres mar endins, que son els que me'n separen.
Encara que no ho sembli, és una foto nocturna. Una llarga exposició i la contaminació lumínica dels pobles propers reflectida pels núvols son els responsables de la lluminositat de la imatge.

dissabte, 4 de setembre del 2021

Posta a les Bardenas Reales


 ©Araceli Merino. Castildetierra (Las Bardenas Reales, Navarra). agost 2021. 
Nikon D810, Nikkor 24-120

Poques coses a dir. Un moment molt especial en un lloc molt especial. Les Bardenas reales s'han convertit en un racó de la natura que m'agrada retrobar sempre que puc.

dilluns, 28 de juny del 2021

Taller de fotografia nocturna "Fotografiant estels" a Puigcerdà (15 i 16 juliol)

©Araceli Merino. Prop de Puigcerdà (La Cerdanya). Juny 2021. 

Nikon D810, Nikkor 14-24

 

Us agradaria fer una foto com aquesta? 

(O com d'altres que trobareu en aquest mateix blog).

Els propers dijous 15 de juliol i divendres 16 de juliol, dins de la "Universitat d'Estiu de Puigcerdà Ramon Llull 2021", i organitzada per l'Aucer, faré un nou "Taller de fotografia Nocturna" sota el títol "Fotografiant estels".

La fotografia nocturna és una de les branques més apassionants del món de la fotografia. Vaja, que ens enganxa! i molt!

En aquest taller aprendrem a fotografiar estels fixes i la Via Làctia, estels en moviment formant una Circumpolar o “Star trail”. També, com ens influeix la llum de la lluna o la contaminació lumínica, així com el material mes adient que necessitarem. Acabarem aprenent el processat i acoblament de les imatges.

Si voleu més informació la trobareu clicant en aquest enllaç: "Taller de fotografia nocturna a la Universitat d'estiu de Puigcerdà".

Si us ve de gust, aquí estarem!

dimarts, 11 de maig del 2021

Castell de Timor


©Araceli Merino. Castell de Timor (La Segarra). Octubre 2020. 
Nikon D810, Nikkor 14-24

Amb l'arribada del bon temps els aimants de la fotografia nocturna tornem a estar pendents del calendari lunar. Mentre arriben les Via Làcties, etc... d'enguany, aquí us deixo la darrera de l'any passat.
La fotografia nocturna enganxa!

dimarts, 20 d’abril del 2021

Sau, aquest any tampoc!

 


© Araceli Merino, mar de núvols sobre el pantà de Sau. Tavertet, novembre 2011. 
Olympus E-5, Zuiko 12-60

Aquest 9 d'abril de 2021... Sau, tampoc va poder ser!

El confinament comarcal ha estat aquesta vegada el responsable de no poder assistir puntualment a la cita amb Sau de cada any, tot recordant aquell 2008 en que, el que ens preocupava era la manca d'aigua. La sequera va fer aleshores que, fins i tot, l'antic poble de Sau emergís de les aigües del pantà. 

Segueixo volen retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i la darrera vegada presencial el 2019, en mig d'una pluja intensa.

Enguany, com l'any passat, la foto que us mostro és del meu arxiu. Un mar de núvols, com el confinament, ens impedeixen veure el pantà de Sau que és a sota.

Novament, només em queda desitjar que el proper 9 d'abril, que el 2022 caurà en dissabte, ens sigui més propici. Toquem ferro!

diumenge, 14 de febrer del 2021

Arc d'Adar sota la Via làctia



©Araceli Merino. Poblat d'Adar (Segrià). Octubre 2020. 
Nikon D810, Nikkor 14-24

En el cor del poblat abandonat d'Adar s'hi aixeca aquest Arc de diafragma que fa 3,60 m d'alçada i 6,30 de llum. És l'única resta que ha sobreviscut d'un antic edifici de finals del segle XV i que de mica en mica va esdevenint un lloc més de culte per a tots els aimants de la fotografia. Aquella nit ventosa d'octubre el cel es va obrir una estona... la suficient per fer la foto.

dilluns, 3 d’agost del 2020

Vic làctia sobre el Pont de Llierca

©Araceli Merino. Pont de Llierca, La Garrotxa, Catalunya. juliol 2020. 
Nikon D810, Nikkor 12-24 

Una mirada noctàmbula i corprenedora del Pont medieval de Llierca, documentat ja al segle XIV. La resta... una nit plàcida d'estiu i unes hores esperant la posició òptima de la Via Làctia, però em sembla que va valer la pena. 

dilluns, 20 de juliol del 2020

Via làctia sobre el Far de s'Arnella


©Araceli Merino. Far de s'Arnella (o s'Arenella), Port de la Selva, Catalunya. juny 2020.
Nikon D810, Nikkor 12-24

La nit, un espectacle imponent i monumental, sobretot quan la Via Làctia emmarca un paisatge de gran bellesa serena, com aquest far inaugurat l'any 1913 i que encara segueix emetent el seu senyal lluminós per a vaixells... i fotògrafs noctàmbuls.

dimarts, 14 d’abril del 2020

Sau, aquesta any no ha estat possible!


© Araceli Merino, Pantà de Sau 2010 
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquest 9 d'abril de 2020... Sau, no va poder ser!
El confinament general decretat per les autoritats, prou que ho sabeu, fa que des de meitats de març no puguem sortir de casa.

Aquell 2008 el que ens preocupava era la manca d'aigua. Fins i tot, l'antic poble de Sau va emergir de les aigües del pantà gràcies a la sequera. 12 anys després l'aigua torna a omplir el pantà, clar que aquesta vegada no ho he pogut veure. Ha passat un cicle complet de 12 anys i la roda sembla tornar a començar. Després de la sequera del 2008 va venir una crisi econòmica important... i ara?

Sé que tinc ganes de retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i el darrer 2019, en mig d'una pluja intensa.

Desitjo de tot cor que el proper 9 d'abril, que serà un divendres, el destí ens somrigui a tots, que puguem tornar a Sau i que, a més, ens regali unes llums tant maques com les del 2010, que és quan vaig fer la foto que avui he recuperat del meu arxiu. Va ser amb l'entranyable Olympus E-3, en aquell moment, companya de grans aventures fotogràfiques.

Tornarem a sortir i tornarem a fer fotos envoltats de natura!

dilluns, 16 de març del 2020

La llum del desert

©Araceli Merino, Desert d'Ouzina, Marroc. Maig 2019.
Nikon D810, Nikkor 24-120

En aquests dies de confinament general, a causa del corona-virus Covid-19, és quan el record d'aquella llum i aquell silenci, que preludiaven una tempesta de sorra al mig del desert, retornen amb intensitat, per parlar-nos de natura, de bellesa, de llibertat. Records irrepetibles com els que ens porten la majoria de fotos. Quan les retrobem, ens fan oblidar la resta...

diumenge, 9 de febrer del 2020

Nits de lluna plena!

©Araceli Merino. Cala Boadella (Lloret de Mar), Catalunya. Juliol 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 

No fa gaire, parlant amb alguns amics fotògrafs, varem coincidir que a tots els que ens agrada la fotografia nocturna som amants dels extrems... les nits de lluna plena i les de lluna nova. Les dues ens permeten captar imatges fantàstisques, sobretot a l'estiu! Ja falta menys!

dissabte, 28 de desembre del 2019

Feliç 2020

©Araceli Merino. Tornos (Aragó). Desembre 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 


Els millors desitjos pel nou any que neix. Que sigui ple de llum i de felicitat per a tots!
Feliç 2020 de tot cor!

dissabte, 16 de novembre del 2019

La tardor arriba al Montseny!

©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 

Poca cosa a dir quan arriba la tardor. És un dels moments més bonics per a la fotografia de natura. En els darrers anys, però, tinc la impressió que els tons ocres tant característics son menys intensos i més efímers, com si la tardor s'anés esvaint cada vegada més donant pas a una mena d'hivern prematur.  Pot ser un efecte del canvi climàtic? No em vull posar pessimista i menys davant paisatges tant preciosos com aquests de Santa Fe del Montseny.


©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 



©Araceli Merino. Santa Fe del Montseny, Catalunya. Novembre 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-70 



diumenge, 6 d’octubre del 2019

Perú


©Araceli Merino. Machu Pichu, Perú. Agost 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-120 

Parlar de les meravelles de Perú no és cap novetat. Fa molts anys que aquest país andí és un dels tops del turisme de llatinoamèrica. Però una de les sensacions més intenses que vaig percebre en visitar-lo és la constant presència de la natura, en les seves diverses dimensions. Així també ho testimonia la seva cultura i fins i tot la seva manera d'entendre la religió cristiana, amarada del llegat espiritual de l'antiga cultura quítxua.

Quan surts de Lima, situada al davant de l'oceà Pacífic, no triga gaire a començar l'espectacle: ascens a poblacions i monuments que, degut a la seva ubicació andina, sovint acostumen a estar per sobre dels 2000 metres. Aquest és el cas per exemple de la cèlebre ciutadella inca, ara ja considerada ciutat sagrada, del Machu Pichu situada a 2430 metres sobre el mar. La seva ubicació, camuflada entre muntanyes, va ser un secret mai descobert durant els temps colonials, no redescobert fins el 1909. 
També la omnipresència arreu de la llama (en veiem dues de molt jovenetes a la foto, tot mirant el Machu Pichu. La mare era molt a prop) i la resta de les quatre espècies d'animals autòctons  productors de llana com l'alpaca, el guanac o la vicunya. 


©Araceli Merino. Altiplà andí, Perú. Agost 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-120 

Però, aquests aspectes de la presència de la natura no son els únics. A la llista cal afegir-hi l'observació de volcans en erupció, la percepció en alguns indrets de petits sismes majoritàriament inofensius, encara que no sempre... i sobretot l'anomenat "mal d'alçada". La manca d'oxigen ens acaba afectant, d'una manera o altra, a partir de de 3000/3500 metres sobre el mar. Aquesta és l'alçada mínima de l'ampla zona de l'altiplà andí que teniu a la imatge, on també hi podem veure una Alpaca mare amb les seves dues cries. 

©Araceli Merino. Conversa en quítxua a l'Illa de Taquile, llac Titicaca. Perú. Agost 2019. 
Nikon D810, Nikkor 24-120 

Però el "mal d'alçada" es converteix en un potencial leit-motiv de tot el viatge, ja que la majoria de zones turístiques estan situades en punts elevats, com ara la ciutat de Cusco (del quítxua "Quscu") situada a 3400 metres d'alçada o el cèlebre llac Titicaca (a 3812 metres) considerat el llac navegable de forma comercial més alt del món. En la part peruana d'aquest llac hi trobem la tranquil·la i encantadora illa de Taquile.

diumenge, 12 de maig del 2019

Nit al Palmerar del Draa (Marroc)

©Araceli Merino, Palmeral del Draa, Marroc. Maig 2019.
Nikon D810, Nikkor 14-24

La ruta per la vall del riu Draa és segurament el camí més maco del Marroc, un cop passada la serralada de l'Atles i ja a les portes del desert... del Sahara.

De dia predominen els paisatges secs, àrids. De cop, però, el riu permet el miracle d'aquest palmerar.  Ja de nit, els estels i la via làctia es mostren amb tota la seva opulència. La manca de contaminació lumínica és un veritable regal per a tots els que estimem la fotografia nocturna.

Les llums del desert segueixen vives a cadascuna de les imatges que vam captar i a la nostra ànima.

diumenge, 21 d’abril del 2019

Sau, onze anys després!

©Araceli Merino, Dia de pluja al Pantà de Sau. Abril 2019 
Nikon D810, Nikkor 24-70

Els anys van passant, les circumstàncies canvien, però ja sabeu que no deixo de recordar aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. L'atzar de visitar en plena sequera extrema l'antic poble de Sau (Osona) que  aleshores havia emergit totalment d'entre les aigües, va ser el detonant d'aquest blog. Ha plogut força des d'aleshores i, com veieu, també va ploure aquesta melangiosa tarda d'abril en que, per 12a. vegada, vaig repetir el meu ritual. La cita amb Sau manté intacta l'excusa personal de celebració d'aniversari que de forma ininterrompuda he seguit el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, 2017, 2018 i aquest 2019, fins i tot sota l'intens aiguat que queia. És bon senyal, naturalment. El nivell de l'aigua era generós. Fins i tot es feia inimaginable el retorn d'una sequera com l'esmentada.

El dia era francament rúfol i per a mi poc inspirador. Però la indolència d'aquella tarda solitària, amarada de la serena contemplació de l'aigua caient sobre el llac, em van deixar el record intens del so seré i rítmic de les gotes caient sobre el vidre del cotxe, que va culminar amb un bonic arc de Sant Martí que em va acomiadar just quan sortia de la vall.

Us deixo la foto que millor reflecteix aquell record. Entre les gotes del vidre s'albira molt subtilment la punta del campanar de la submergida església de Sant Romà. Però no busqueu en aquesta foto un reflex de l'estat d'ànim, ja que segueixo molt engrescada en projectes diversos que, com ja he dit en altres ocasions, segueixen sent molt engrescadors. 

Gràcies una vegada més a tots els que em seguiu acompanyant, d'una manera o altra. És genial que seguim caminant plegats... que seguim fotografiant!

dissabte, 16 de març del 2019

Capvespre entre els presseguers d'Aitona


©Araceli Merino. Aitona (Segrià), Març 2019.
Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

No fa gaires anys que vaig visitar per primera vegada, i quasi per atzar, els camps al voltant d'Aitona, en el temps de l'esplendorosa floració dels presseguers. Aleshores només s'hi veien uns quants excursionistes, algun fotògraf i poc més. L'esclat de colors, intents però efímer, és un espectacle enlluernador en aquesta plana. Una preciosa oportunitat per a jugar amb angles, colors i llums que no m'he volgut perdre des d'aquella primera vegada.
Enguany hi he tornat conduint una sortida fotogràfica promoguda per "Alguema Cultural". Un grup humà fantàstic que, a més, varem coincidir amb un dia esplèndid i el moment de màxima floració.
En resum, és una cita totalment parangonable a la de les Lavandes de Provença (França) o el cirerers de la Vall del Jerte (Extremadura) que val la pena anotar a les nostres agendes futures.


Traducción · Translation · Traduction