Sau, nou anys després

©Araceli Merino, Núvols de tempesta al Pantà de Sau. Abril 2017 

Nikon D800, Nikkor 24-120

Enguany he tornat a Sau, seguint aquesta petita tradició una vegada més, i ja són deu abrils! Sempre recordant aquella impactant tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. La resta de la història l'explico cada any: després de visitar l'antic poble de Sau (Osona), aleshores emergit entre les aigües arran d'una profunda sequera, vaig decidir començar la singladura d'aquest blog, que segueixo mantenint, encara que en els darrers anys m'he sumat a la tendència d'estar més activa al Facebook. El Bloc, però, segueix actiu per si encara us hi ve de gust aturar-vos.  Sau és una vegada més l'excusa personal per a la celebració d'aniversari que fidelment he anat repetint el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016 i enguany, que no ha estat cap excepció. 

Aquesta vegada, la previsió meteorològica era clara i no va fallar. S'anunciava una bona pluja per aquella tarda i els núvols intensos, espectaculars, així ho anunciaven. L'estona de bona llum va ser breu. Després fins i tot calamarsa. L'únic inconvenient d'estar sota la pluja quan plou son les taques d'aigua al filtre protector de l'objectiu. Per la resta, és ben senzill... L'aigua és vida!

L'etapa final d'aquest curs es presenta amb alguns projectes nous, com ara cursos i sortides fotogràfiques, que trobo genials i em venen molt de gust. No deixeu d'estar atents a l'agenda d'aquest mateix bloc o al meu Facebook, per si per algun atzar d'aquells us vingués de gust compartir-ho. 

El camí per davant és molt engrescador. Potser més que mai. Gràcies a tots!

Menorca, l'illa del vent i de la llum (Sortida fotogràfica)

©Araceli Merino. Enamorats sota les llums del capvespre. Menorca, 2015. 

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

Menorca, l'Illa del Vent! 

Clar que pels fotògrafs esdevé també l'illa de la llum. Els seus colors i formes, ens obsequien moments irrepetibles. Vista a través de la càmera, Menorca esdevé diferent... màgica, irrepetible.

La gent d'Alguema Cultural m'han tornat a proposar una nova sortida fotogràfica. Aquest cop a Menorca, una de les joies del Mediterrani. Un lloc on el passat megalític, conservat de forma sorprenent, s'embolcalla amb el mar i on el sol de ponent cada vespre ofereix un veritable espectacle.

Aquesta vegada  la idea de la sortida és passar un cap de setmana, amb un itinerari que combina les visites a la Menorca Talaiòtica, amb les navetes i talaiots, les postes de sol, les platges de sorra vermella, i, com no, una passejada per poblets de cases blanques i també pels racons de Ciutadella.

Sovintejarem les sessions fotogràfiques amb els comentaris de l'arqueòloga menorquina Margarita Orfila. Tot plegat farà que ens emportem la visió i sobretot les imatges d’una Menorca diferent, sorprenent i fascinadora, sota les precioses llums del mes de setembre. 

Per a més informació:

Sortida fotogràfica "Menorca diferent"
Dates: del 16 al 18 de setembre 2016 
Correu electrònic
Pàgina Web d'Alguema Cultural
Organitza "Alguema Cultural"

© Araceli Merino. Talaiot. Panorama. Menorca, 2015. 

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

© Araceli Merino. Llums de la posta al Far de Cavalleria. Menorca, 2015. 

Olympus OM-D E-M1, MZuiko 12-40

Sau, set anys després

© Araceli Merino, Llums de tarda al Pantà de Sau. Abril 2015 
Nikon D810, Nikkor 24-70 

Una vegada més, i ja en van vuit, aquest d'abril he volgut recordar la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, quan després de visitar l'antic poble de Sau (Osona), aleshores emergit entre les aigües arran d'una profunda sequera, vaig decidir encetar aquest blog. D'aquesta manera he seguit mantenint aquesta tradició estrictament personal, convertint-la en una activitat cíclica. Els silencis de tots aquests capvespres i la singularitat de les diferents llums que s'hi han anat mostrant han esdevingut sempre un entorn perfecte per fer balanç de passat i pensar desitjos de futur. Ja veieu que Sau és també una excusa peculiar per a la celebració d'aniversari que he anat repetint el 2009, el 2010, el 2011, el 2012 el 2013, el 2014 i enguany, que no ha estat cap excepció. Una serena i contemplativa llum de tarda ens obsequiava aquests reflexos sobre l'aigua. A part, el nivell de l'embassament estava a més del 90%, potser el més alt que recordo haver vist. Curiosament també ha estat per a mi un dels anys més intensos d'activitat fotogràfica: Classes, sortides, tallers, sessions, etc... potser per això també he estat una mica menys activa a les xarxes socials.

Suposo que s'intueix, però us confesso  que sóc feliç amb una càmera a la ma, sempre a la recerca de llums, paisatges, persones i moments preciosos que reviuen en contemplar-los al monitor de l'ordinador. Però també ho sóc quan tinc l'oportunitat de compartir la meva feina, experiència i entusiasme a través de les diferents activitats que podreu trobar anunciades a la secció "Cursos, tallers, Exposicions" d'aquest bloc, a Facebook i de tant en tant al Twitter.

El 2016 ja està anotada la cita amb Sau el dia 9 d'abril. Serà dissabte. Si res no ho impedeix allà em tindreu, amb el mateix esperit de llibertat del primer dia.

Les Illes Fèroe

© Araceli Merino, Panoràmica a l'illa de Mykines, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Va ser baixar de l’avió, agafar el cotxe que havíem llogat, sortir del petit aeroport de Vagar i sentir com es desencaixava la mandíbula inferior... efectivament, com Stendahl descobrint Florència. Aquesta vegada era la bellesa de la natura en estat pur. Bellesa perduda en mig de l’Atlàntic. Bellesa sense parar que es perd ens els profunds horitzons sobre el mar, enmig dels fiords, al cim de les muntanyes sovint coronades per mars de boira. El color de les Fèroe és el verd, sobretot a la primavera i l’estiu. Però us he de confessar que si fer una fotografia és captar allò que posem davant la nostra càmera, en aquest paradís és molt fàcil fer fotos impressionants. Simplement cal posar la càmera en qualsevol lloc... i voilà!

© Araceli Merino, Creix la boira a l'Illa d'Eysturoy, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Els pocs més de 55.000 habitants de les illes Fèroe es reparteixen per tots els seus petits poblets, sempre al costat del mar, creant una densitat mínima de població. Una profunda sensació de tranquil•litat i serenor es barreja amb el vent, l’humitat del mar, una temperatura de poques oscil•lacions (entre 7 i 12 graus quasi tot l’any) i la seva llum genuïnament septentrional, esbiaixada, que convida al silenci, al gaudi de l’ànima, a oblidar les cabòries i a deixar que el pensament es perdi a través de la mirada.

© Araceli Merino, Fiord de Saksun, illa de Streymoy, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70

Quan es parla de les Fèroe sempre surten tres arguments: “illes què...?”, “No és aquí on cacen balenes?” i “...em sembla que tenen un equip de futbol que...”. Cert! Però per ara deixeu-me que em quedi com Stendahl després de descobrir Florència davant d'aquest espectacle de la natura.

Jerusalem

© Araceli Merino, panoràmica de Jerusalem 2012.

Olympus E-5, Zuiko 12-60

Aquesta és la mítica ciutat de Jerusalem vista des de la muntanya de les oliveres, amb la gran mesquita al centre de la imatge ocupant avui l'antic emplaçament del temple dels temps de Jesucrist. Custodiant la ciutat hi veureu la muralla on encara s'hi aprecia tapiada la més antiga de les 8 portes de la ciutat antiga de Jerusalem... la Porta Daurada per la que va entrar Jesucrist.

A Jerusalem tot es viu amb intensitat. La fe de molts dels seus visitants, les sorolloses mescles d'oracions musulmanes amplificades per megafonia, les silencioses pregàries jueves al mur de les lamentacions, el pes de la història que es percep a cada racó, la calma tensa de la convivència de les diferents faccions sovint extremistes de  les tres grans religions monoteistes, el clima xafogós de l'estiu, la llum i en definitiva les sensacions de qualsevol persona que es passegi per una ciutat com aquesta. Els mateixos israelians no es cansaven de dir que "Mentre Jerusalem resa, Haifa treballa i Tel-Aviv es diverteix...". Son tantes les coses a explicar, des de la bronca d'una àvia integrista per portar una samarreta amb tirants pel carrer, al fervor social en la nit de sàbat o els helicòpters que patrullaven, particularment a la zona de costa, amb els torpedes carregats. Però també un col·lectiu important de gent a qui no sembla preocupar-los gaire saber si Deu dorm o no per vetllar el poble d'Israel, s'estimen més ser curosos en renovar cada dos anys les seves màscares antigàs per mantenir-ne intacta l'eficàcia en cas de necessitat.