dissabte, 25 d’abril del 2015

Katmandú en el record!

©Araceli Merino, "Carrers de Katmandú després de la pluja", Nepal, Agost 2014.
Nikon D800, Nikkor 24-70

Quan avui m'he assabentat del terratrèmol del Nepal quasi no m'ho podia creure. Intensitat de 7,9 a l'escala de Richter per a una població majoritàriament molt pobre que ocupa edificis molt vells i quasi sempre d'una fragilitat quasi de paper. Les notícies a l'entorn de les desgràcies humanes han crescut de manera exponencial en només 24 hores.

Nepal és un país intens i acollidor on els diners de la gran quantitat de turisme (principalment excursionista i religiós) semblen no revertir excessivament en la població repartida entre l'hinduisme i el budisme. També aquesta dicotomia es deixa veure en l'aspecte dels seus habitants que sovint mostren trets com els ulls estirats del tipus xinesc barrejats amb la pell fosca pròpia dels indis. També les seves fronteres toquen pel nord amb la Xina (i el Tibet) i pel Sud amb l'Índia. Pel nord amb les muntanyes de l'Himàlaia i pel sud amb la jungla. País efectivament de constrastos.

©Araceli Merino, "Stupa de Boudhanath", Katmandú, Nepal, Agost 2014.
Nikon D800, Nikkor 24-70

No deixo de recordar l'impacte que l'estiu passat em varen deixar els dies que vaig passar-hi durant el mes d'agost. Al Nepal tot s'hi mostra sempre molt intens. Des de la presència humana fins a les seves impressionants muntanyes, passant per l'evocació del passat dels seus monuments històrics (alguns malauradament destruïts pel terratrèmol), la humitat intensa del temps dels monsons (que fins i tot entelava constantment les òptiques de la càmera) o les seves tradicions rituals a l'entorn de la vida i sobretot de la mort. A primer cop d'ull res sembla subtil en aquest indret de la terra. Tampoc el terratrèmol que ha colpit de valent la seva vida... i la nostra ànima. 

Ara, més que mai, estem al seu costat!


©Araceli Merino, "Himàlaia sobre un mar de núvols", Nepal, Agost 2014.
Nikon D800, Nikkor 70-200

El terratrèmol ha causat diferents allaus de neu a les muntanyes de l'Himàlaia incloent l'Everest, el cim del món (8848 m.), que podeu veure en aquesta imatge captada sota les primeres llums del matí des de la finestreta d'una avioneta (és el cim més alt situat al centre-esquerra de la imatge). 

2 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

unes fotografies que reflecteixen molt bé l'ànima del país, sobretot la primera, i la tercera esplèndida!, quin contrast ara mateix amb tot el que els hi està passant..
un homenatge molt bonic..

isabel ha dit...

Veient la fotografia de l'inici no puc evitar pensar si aquesta gent és encara viva, si han perdut la família, si estan malferits o colgats sota la runa.
Quina contradicció tant gran amb la imatge de l'Everest, potser la muntanya més mediàtica del planeta.
Que els hi vagi molt bé, pobre gent.
Des d'aqui no podem fer gaire res més que el que has fet tu. Recordar.

Traducción · Translation · Traduction