Pindaya és un tranquil poblet de muntanya situat al bellmig de l'estat Shan a Birmània. Una Zona humida i de les més fresques del país. Un dia a la setmana els seus carrers s'omplen de vida i color. És el mercat, on al costat de tota mena de bestiar, elefants inclosos, gent de les diferents tribus d'aquelles muntanyes, amb els seus vestits variats i característics, baixen a vendre tota mena de productes artesanals. La càmera treia fum! Les dues noies de la foto estaven en una de les parades. Em sembla sorprenent la semblança de la noia de l'esquerra amb els indígenes dels Andes a sud-america.
© Araceli Merino, Pindaya (Myanmar) 2008 Olympus E-510, Zuiko 14-54
Al davant dels diversos suggeriments rebuts per diferents visitants del meu Fotoblog, i que sempre agraeixo moltíssim, m'he decidit a penjar la versió proposada en format quadrat excloent la noia de l'esquerra. Malgrat que jo també vaig tenir el dubte en el moment de penjar-la finalment em vaig decantar per la primera. A vosaltres quina us agrada més?
17 comentaris:
Gran composición del retrato. Cogiste a las dos, una mirándote y la otra centrando su atención en otra cosa. Tienen una mirada como de decir ¿por qué nos quieren hacer una foto si símplemente estamos en un mercado?
Hola, Araceli. La verdad es que viendo la expresión de esa mujer, su pelo,su vestimenta y su tocado, la que hay detrás de ella está completamente de sobra (mil perdones). Ésta se merecía llenar todo el fotograma sin distracciones. El fondo oscuro y desenfocado te ha quedado precioso. Saludos.
(insisto, la tapo con la mano y la imagen cambia un montón, yo le metía un buen recote y la dejaría en un formato cuadrado)
Una gran semblança sense dubte. La diferencia radica en els ulls estirat, però les faccions son quasi idèntiques.
Has captat molt be la essència de les mirades.
Una abraçada.
Sí, estic d'acord amb el comentari de miguel. En format quadrat crec que és un retrat perfecte. Felicitats...
molt bon retrat Araceli,
Com diuen els companys, miraria de fer un altre retall, format quadrat o veure només a una de les noies...
bona feina,
salutacions,
cristina
La verda es que a mi me sgusta como está. Lo encuentro perfecto, equilibrado. No me molesta para nada la chica de la izquierda. Como mucho un poco más desenfocada, pero para mi no es necesario. Además el juego de colores combina muy bien y la expresión de las dos es muy natural. Una excelente foto para un libro de tribus y razas del mundo. En resumen yo no la cortaria.
M'agrada la fotografia, m'agrada tal com està. Curiosa la observacio de la semblança de la dona de la esquerra amb els indis dels Andes.
Es curiosa la naturalitat que tenen quan miren la camara.
Salut
Hola Araceli,.. Realment les llums, els colors i les olors que podem trobar per aquests indrets son úniques.
A mi també m'agrada mes la segona foto, li dona mes protagonisme a la noia i val la pena, sobretot per la seva mirada. Es un retrat molt aconseguit.
Una abraçada
Hola Araceli. Molt bones imatges les darreres del teu blog, (las palmeres i serenor) i d'aquest retrat sens dubte el retall ens acosta el personatge cara a cara, fins i tot es pot intuir el que transmet la seva mirada. Molt bon retrat !
Pep.
Doncs jo no sabria quina triar. Potser la retallada és més clàssica, però l'altra dóna una finestra de visió més àmplia, més sensació de mercat... En qualsevol cas, com ja diu tothom, és un magnífic retrat. Mònica.
Buen trabajo araceli, acabo de ver tus fotos y la verdad es que me llenan mucho. Seguiré visitándote asiduamente, y con tu permiso, te enlazo. Gracias por tus instantáneas.
molt bones fotos
m'agrada + la cuadrada
salut i art!!!
Hola Araceli, por primera vez he visitado tu blog y me ha gustado bastante y esta foto me encanta porque parece que la has captado posando para ti. Si no te importa te enlazo para poder visitar tu blog asiduamente.Un saludo y has hecho un gran trabajo.
Has conseguido fotografías con mucha fuerza y personalidad, el retrato y los robados son unas de mis asignaturas pendientes.
Gracias por compartirlas.
Visito per primer cop el teu Photoblog i descobreixo desseguida unes imatges molt interessats.
Dels dos retrats de les venedores m'agrada molt més la retallada on només hi deixes la figura principal. Així permets centrar tota la atenció en la seva sutgerent mirada.
Siempre me han gustado los retratos sociales, este me parece muy bueno, su expresion y todo el conjunto de colores que nos situan donde esta.
Buenas fotos y buen blog.
Saludos.
Hola Araceli; es la primera vez que visito tu blog y lo encuentro con mucha fuerza; me parece bien el nuevo encuerde a la mujer sola, desde mi punto de vista le aporta mas fuerza. Te visitare mas asiduamente
Publica un comentari a l'entrada