dissabte, 27 de setembre de 2008

Infinit

© Araceli Merino, Leipzig (Alemanya) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Som a l’inici d'un nou curs, d'una nova temporada, el final de la qual es perd en l'infinit. Poc a dir d'aquesta imatge de l’Aeroport de Leipzig. Sense quasi retocs, parla per ella mateixa.

27 comentaris:

M.TeReSa ha dit...

Hola guapetona !!!!!! quan he vist la imatge m´ha vingut al cap el internaviador de BCN entre el FF.CC i la estacio del metro de Diagonal linea blava, doncs estan posant a les dues bandes cintes automatiques com aquestes, jeje haurem de fotografiar la perspectiva tambe!!!!
Molt bona vista, t´ha quedat molt ben equilibrada, m´agrada molt.
Un petonasssssss

Juan Carlos ha dit...

Estupenda perspectiva. A mi estos pasillos me gustaban de pequeño. Ahora, desde una vez que tuve que hacer kilómetros por ellos para llegar a mi destino, no les tengo ningún cariño.

Buen ojo y buena foto.

Saludos.

emillamola ha dit...

Una imatge simètrica molt sugerent. Me encanta veure que fas servir Olympus. Jo també tinc la E-510 amb el 14-54 i estic super content, sobretot amb l´òptica. Encantat de coneixe´t, t´aniré seguint.

Enric Sirera ha dit...

Bon punt de fuga, m'agrada molt també perla llum,salut!

Pedraforca ha dit...

Al mirar-la per primer cop m'ha vingut al pensament alguna escena d'una peli de ciencia ficció. No sé el perquè, però el color vermell m'atrau i em fixa la visió en el pasadis. Molt bona. Felicitats.

joan ha dit...

M'agrada molt l'efecte que et provoca, l'inifnit de la foto queda al centre de la imatge i et dona una sensació com d'embut que et transporta molt enllà.

Gracies per passar, tens fotos molt curioses i ben fetes.

Salut.

August ha dit...

Hola Araceli!
Moltes gràcies per passar i comentar al meu blog. He estat una estona veient les teues fotos i son molt bones. Jo sols acabe d'aterrar a este mon de la fotografia.
Enhorabona per esta foto, el punt de fuga es molt bo, infinit!
Salutacions!

Praxis ha dit...

Espectacular toma Araceli. Les lluentors que té i aquest punt al centre de la foto, li dona una força brutal.... Enhorabona!!!

Una abraçada

george ha dit...

Un punt de fuga fantástic Araceli, molt ben encuadrade i la llum molt ben mesurada.
Un abraçada

cristina jorda ha dit...

Hola Araceli,


Molot bona aquesta, m'agrada la llum i la compossició, molt ben vist i captat,

salutacions,

cristina

Anònim ha dit...

Quins colors més guapos no? És un aeroport de disseny. A veure si al Part o a Girona agafen la idea. M'encanta la foto.Mònica.

Anònim ha dit...

En les darreres fotos estàs treballant de maneres diverses el tema del punt de fuga (cases del llac birmà, tardoral i aquesta). No sé si ho fas expressament però resulta francament interessant.
Eloi

Marta Sesé Fuentes ha dit...

sempre caminant cap a l'infinit.

bona profunditat!

una abraçada

Paco ha dit...

futurista y muy de Arthur C. Clark.

Josep (Terrassa) ha dit...

Molt bona sensació de profunditat i perspectiva.
Gràcies per la teva visita!
Ens visitem.
Josep

lapsus ha dit...

Fantastica fotografia amb una molt bona fuga i colors, si senyora. Felicitats

Kostas ha dit...

Marvellous blog with splendid photographs! Congratulation!

Mariluz ha dit...

Qué sensación de profundidad tan buena, me encantan los brillos metálicos, los dos tonos predominantes rojo/gris, la simetría, ...en fin, me parece una foto muy lograda. Te felicito.
Un saludo!

Sergiolo ha dit...

Sigues siendo una caja de sorpresas. La sensación de infinito es verdaderamente espectacular. La vista se pierde en un fondo casi sin fin.

Miguel Emele ha dit...

Hola, Araceli. Realmente has captado el infinito. Ese camino parece que no se acabe por mucho que avance la mirada. Me hace pensar en lo sendentarios que nos hemos vuelto. Hace cuatro días corríamos detrás de las presas durante todo el día para volver a la cueva con algo con que alimentar a la progenie y ahora apenas movemos un músculo ni del cuerpo ni una sinapsis del cerebro. A eso le hemos llamado progreso y nos encanta. Cualquier día se nos atrofian las piernas. Por cierto, las mías se me están soldando a la silla del ordenador, a ver si cojo la bici un día de estos, me divierto un poco y pongo a circular mi líquido vital. Saludos.

SERVICIOSDEINSOMNIO ha dit...

quina sensasió que provoca...^^
gracies per sa visita, que bé vas captar el sentit del meu instant dominical.
Besades.
Aniré passant per aquest bonic racó.

Félix ha dit...

Atrae como un imán, me cuesta dejar de mirar, parece una atrayente imagen de hipnosis.
Muy lograda y muy bien trabajada, me imagino que te costó ponerte en el centro del pasillo para tomar la fenomenal fotografía.

Anònim ha dit...

Me encanta esta foto.Como en todas, o al menos en la inmensa mayoría, se aprecia más ampliándola.Fotero.

Ana Mª Capó Camps ha dit...

Es brutal! m'encanta! quin punt de mida mes bo!

mq ha dit...

bona foto
m'agrada
salut!!

cuentosbrujos ha dit...

una composición fascinante, las líneas de la imagen parecen llevarte hasta el infinito.
saludos brujo scompañera

alcaliudelsmots ha dit...

Realment bonica. Aquestes línies de fuga són finites, com també ho serà aquest nou curs. Aviat tindrem els colors de la tardor, les neus del hivern (hauria de nevar força) i els colors de la primavera...

Una abraçada

Traducción · Translation · Traduction