© Araceli Merino, Bardenas Reales (Navarra) 2011.
Olympus E-5, Zuiko 12-60
Poques coses puc dir al davant d'un moment així. Una solitària tarda de finals d'estiu, les llums baixes del capvespre, un punt de mira elevat, una lleugera brisa reparadora després de moltes hores de sessió fotogràfica sota el sol intens, un voltor solitari en la llunyania i, més enllà de tot això, una profunda sensació de serenor, quasi indolència. Tantes hores passades pels diferents racons de les Bardenas Reales, tants moments de llum especial, d'ombres amb relleu, sempre inspirador...
Tots els fotògrafs tenim els nostres racons, el petits paradisos on volem tornar de tant en tant, els espais on les oportunitats fotogràfiques, els moments, el pas de les estones i, vaja, tot allò que hi contemplem sempre ens omple l'esperit.
P. D.
5 comentaris:
Magnifico blog y magnifica la visión que tienes a través de tu cámara.
Lo sigo con interés y espero tu próxima publicación.
Un saludo
la imagen perfecta y las palabras describen realmente un instante de paz en el alto del trabajo fotográfico.
I'm passionated by mountains! Wonderful picture with amazing light!
greetings, Hilde
Fantásticas y fantasmagóricas, las Bardenas Reales. Las visité hace tiempo y me quedé maravillada al poder disfrutar de su belleza.
Araceli, eres muy grande como fotógrafo, me gusta tu prosa poética.
Saludos
pretty nice blog, following :)
Publica un comentari a l'entrada