© Araceli Merino, bosc cremat de l'Alt Empordà, Catalunya 2012.
Olympus E-5, Zuiko 9-18
La petjada que el foc ha deixat aquest estiu ha estat realment gran. Les
escenes que varem veure i viure no van deixar a ningú indiferent. Confesso que
alguns dies més tard se'm va fer inevitable resseguir aquell camí de cendres.
D'aquella experiència em va frapar l'aspecte quasi fantasmagòric que
presentaven totes aquelles arbredes carbonitzades amb una intensa olor a cendra
i alhora com la vida ressorgia de forma incipient entre el brancam.
Per a més informació podeu visitar la web de l'Associació organitzadora "Artistica Cabanelles"
18 comentaris:
una imatge molt descriptiva, la vida s'aferra a l'existència a pesar de l'home.
Salutacions.
de com la mirada pot transformar la tristesa en bellesa..
m'agrada molt la introducció d'un color al blanc i el negre, una imatge preciosa!!
No entiendo el texto pero si la imagen. Que duro es ver un bosque tan calcinado, pero al ver brotar los arbustos y la hierba parece que dan una esperanza de nueva vida. Muy original la foto. Un saludo.
Sort que la Natura és més forta que la ma de l´home. La fotografia és impressionant en la seva trista bellesa. Felicitats!
Impactante toma!
Saludos.
Ramón
Una foto con mucha fuerza, me transmite esperanza.
Buenos días.
Bella, bella.
Un saludo
Hola Araceli, quin desastre...
es veu interresant aquesta sortida,,, llastima que aquest dia tinc reunio per acabar de lligar el foto-montseny 2012,,, ja us anirem informant.
Salutacions.
cesc
La naturaleza siempre acaba ganando. Muy bien resaltados los brotes verdes.
Un abrazo.
ottimo lavoro fotografico,
complimenti
saluti orso.
nice photo, a little spooky. but new life is already coming! have a nice sundag! un abrazo
Molt bon tractament i millor foto,realment es espectacular,sembla un altre mon tu puc dir tambè perque jo tambè eh fet una passejada fa molt poc per aquest indrets,tot plegat una pena.
Salutacions, Araceli !
La muerte y la vida giran en un circulo sin fin....
Tal vez sean los árboles los que destruyen el fuego.
Precisa y bella imagen.
Felicitats.
Brutal la foto !!!
m'agrada molt el contrast de colors !!
salut i fotos
Esgarrifa la semblança entre les formes que neixen de nou i les flames que van ser-hi. Tenen l'intens to de la venjança natural. Impressionant treball, Araceli.
Malgrat la tragèdia hi ha una punta de vida en les copes dels arbres...pero sort la natura , a vegades, és més forta que l´home
Es la realidad de una tragedia. La fotografía preciosa.
Tienes mucha sensibilidad.
Chus
Publica un comentari a l'entrada