diumenge, 2 de novembre de 2008

Nens

© Araceli Merino, Bagan (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Aquí teniu un grup de nens i nenes d'un poblet molt humil de la plana de Bagan a Birmània. No tenen ordinadors, ni videojocs, ni telèfons mòbils, ni reproductors MP3... només una única televisió comunitària al mig del poble on miren els dibuixos animats i alguna peli quan els arriba el corrent elèctric. A la tarda, després del cole, es fan un fart de jugar pels carrers de sorra. Aquella tarda, mentre la presència d'estrangers amb càmeres fotogràfiques va ser la seva distracció, la nostra va ser evocar la infantesa pròpia... que en essència potser no era tant diferent.

19 comentaris:

Juan Carlos ha dit...

Que universo de expresiones distintas, estarían posando pero están a lo suyo. El virado le ha venido estupendo para no despistarnos con los colores y fijarnos en esas caras tan expresivas.

No, no tienen todas esas cosas que tenemos en el primer mundo lo que nos demuestra que la felicidad se puede alcanzar sin tanto gadget tecnológico con los que ya no sabemos ni vivir.

Gran foto. Un abrazo.

Josep (Terrassa) ha dit...

Molt bona imatge!
Transmet la innocència i sinceritat infantil.

Una salutació

Praxis ha dit...

Qui no recorda haver fabricat una pistola amb agulles d'estendre o fer una partida de futbol amb botons... o el que diuen del joc simbòlic.. aquests nens mantenen encara moltes il·lusions perdudes. Realment no és necessari tenir tantes joguines per ser feliç.
La foto és molt maca i d'una gran expressivitat. M'agrada que la presentis amb B&N, té molta més força.

Una abraçada

Guillermo López ha dit...

yoooooo me privo y metraumo si me quitan eso, pero asi es este mundo de grande y a todos no nos sonrie la vida igual

Sergiolo ha dit...

Maravillosa! auténtica! Hacía un tiempo que no entraba y me he quedado maravillado. Que nivelazo! Despues de unos colores vibrantes una foto en blanco y negro con mucha fuerza. Suscribo el enunciado y te felicito por el encanto conseguido en las expresiones dispersas per sinceras de los niños con cara de felicidad.

Pep ha dit...

Hola Araceli,

Fantàstica imatge, pel que expliques una infantessa molt propera a la meva, i en canvi molt llunyana a la dels infants d'avui i d'aquí, quina contradicció !

Bona Entrada, Una salutació !
Pep.

Marcel.la ha dit...

Genial, a és el blanc i negre li dona un toc especial. Infinitat de cares mirant l'ull de la teva càmara quin moment més espcial. M'encantan les fotograies de nens d'altres cultures.
Felicitats

lapsus ha dit...

una bonica fotografia, la colla al carrer... caramb quant temps !!!

cuentosbrujos ha dit...

Un retrato maravilloso, la gente nme encanta la gente de otros mundos sus sonrisas y sus lágrimas son pura fuerza fotográfica

Te ha quedado de cine
saludos brujso

Anònim ha dit...

Aquesta foto és tant tendre! Ja m'imagino l'escena. Uns quants turistes apuntant amb les càmeres i els nens encara més encuriosits que els mateixos fotografs, mirant cap aquí i cap allà. A més, encara que van descalços no fan cara de gana. Se'ls veu sanots, contents. Aquesta foto parla sola. Mònica.

Ana Mª Capó Camps ha dit...

Una foto plena de riquesa, m'agrada molt el b i n i les cares ben captades del infants, és curiós que sapiguen viure entre tant poc.

Miguel Emele ha dit...

Hola, Araceli. Estupenda foto que nos demuestra que hay varios mundos dentro de este, o al menos varias velocidades a la hora de avanzar. Realmente envidio un pequeño poblado de seres realmente comunicados ante una ciudad tan llena de tecnología que te roba el tiempo realmente precioso de la vida. Seguro que entre ellos y nosotros habría un punto de equilibrio entre nuestros excesos y sus carencias. Un abrazo.
(Por cierto, en mi blog hay algo para quien lo quiera tener. Para ir a verlo, clicar aquí.)

Mariluz ha dit...

Preciosa.
Una foto con mucha ternura y sensibilidad.
Saludos.

Anònim ha dit...

Un tierna imagen que a mi tambien me recuerda los tiempos de infancia, particularmente en mi pueblo. Con los amiguetes haciamos un pinta muy parecida. El resultado en blanco y negro lo encuentro muy bello. Fotero.

Marta Sesé Fuentes ha dit...

no sabría dir qui tenia més curiositat, si vosaltres, els fotografs o els nens. Una foto molt tendra, senzilla i sincera...

tinc ganes d'anar a un país que sigui força diferent al que estic més acostumada a veure.

Pd.Moltes gràcies per la xuleta...a veure quan m'hi puc ficar amb el tema :)

joan ha dit...

Moltes vegades penso que aquests nens, que tal com be dius , recorden una mica la nostra infantesa quan nomès jugavem pel carrer, potser son mès rics que molts que tenen tottes aquestes comoditats de la societat de consum.
Una foto molt rica penso jo, plena de tendresas i de inocencia.
Una abraçada.

María José ha dit...

Qué poco necesitan los que no conocen la abundancia...
Uma imagen muy bien tomada, Araceli, y muchas gracias por acercarnos a otro mundo que muchos no visitaremos y por contarnos cosas como esta manera de vivir en ese lugar remoto.

Félix ha dit...

Un retrato en grupo genial, pero me gusta aún mas la conclusión final de tu comentario, nuestra infancia no fue tan distinta, al menos la mía.

Al caliu dels mots ha dit...

El blanc i negre encara accentua més les expressions d’aquests nens en un entorn prou eloqüent. La teva progressió és cada dia més evident.

Traducción · Translation · Traduction