dilluns, 7 de setembre de 2009

Visa pour l'image 2009

©Araceli Merino. Perpinyà, 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60 & Zuiko 50-200

UN PARÈNTESI D'ESPERIT FOTOPERIODÍSTIC
Dissabte passat vaig estar passejant per la prestigiosa i exitosa exposició internacional de fotoperiodisme "Visa pour l'image" que es fa cada any, a principis de setembre, a Perpinyà (a la Catalunya francesa). M'ho havien dit, però confirmo que la experiència s'ho val. El fotoperiodisme és un dels terrenys més difícils de la fotografia i, certament, ho és en tots els sentits: difícil ja al començament a l’hora de poder trobar el teu espai professional... difícil tècnicament perquè poques vegades disposes de temps i comoditat a l'hora de treballar... difícil perquè moltes vegades les condicions i el context fins i tot poden arribar a comportar risc personal pel fotògraf, etc... Potser per tot plegat, veure els treballs tan extraordinaris que allà s'exposen, repartits en diferents espais històrics de la ciutat, és una veritable lliçó que val la pena no perdre's. A part, sempre es pot aprofitar algun dels espais no ocupats per fer-hi la pròpia aportació (espontània i efímera) en forma, per exemple, de modest autoretrat (part inferior de la foto). En el moment de penjar aquest collage encara us queden alguns dies (fins el diumenge 13 de setembre 2009) per si voleu visitar-la.

19 comentaris:

Ángel Corrochano ha dit...

Buen reportaje, gracias por la información Araceli. Ya me gustaría contar con algún día y poder acercarme este fin de semana. En fin otra vez será

Un fuerte abrazo

Enric Sirera ha dit...

Hola Araceli.
Que tal? Jo hi vaig el divendres i dissabte. Fa força anys que hi pujo i sempre m'ha agradat molt.
Salut!

hugo ha dit...

hola Araceli:

Acabo de llegir el teu text referit al fotoperiodisme y no puc menys de recordar un article publicat aquest diumenge a El País sobre el que va pasar amb Christian Poveda que va morir assasinat sembla a mans de la "mara", una especie de mafia lumpen de El Salvador. Aquí va el primer pàrraf que firma Gregorio Belinchón:

"Era un hombre recto, un fotoperiodista a la vieja usanza. "Creo en el compromiso social que comporta mi trabajo", aseguraba. El fotógrafo francoespañol Christian Poveda fue asesinado en El Salvador de cuatro balazos en el rostro el pasado miércoles. Probablemente su rectitud y su inmenso amor a su profesión fueron inductores indirectos del crimen..."
(El País, 6-9-2009, pág 10)

...i res més

salut,
hugo

awol romanidemata ha dit...

si el fotoperiodisme i els documents tipus, cases velles o en enderroc són dos de les meves predileccions...

... em fas dentetets, perquè he estat cercant vehicle per anar-hi i ningú estava disposat... un altre any serà...
m'agrada aquest collage, encara que no ho sigui, és la primera impressió...

salut

Joan

Anònim ha dit...

Tant les fotos tant xules que has fet com tot això que expliques té molt bona pinta. Em sembla que aprofitaré el pont de l'onze de setembre per anar-hi i de passada coneixeré Perpinyà que no hi he estat mai. Gràcies per la recomanació. Mònica.

Xavi Heredia ha dit...

Molt bona ressenya Araceli, completament d'acord amb la reflexió sobre la dificultat del fotoperiodisme. Tant de bo em pugués passar. Una abraçada!!

Luis Minguez Alarcón ha dit...

Veo que eres una fotográfa todo terreno, desde paisajes a macro pasando por retrato, pero todos con gran calidad. Seguiré visitando tu blog.

Un saludo.

exposemaximum ha dit...

nice captures :)

Cris ha dit...

Ho havia sentit a la tele, té molt bona pinta, la veritat.... la imatge segona és fantàstica, felicitats i un petó :)

rokins ha dit...

A mi tb em causa molta admiració aquest tipus de fotografia. Primera per el factor social i segona per la ràpidesa i audàcia que ha de tenir el fotògraf...

Una abraçada!

Txell ha dit...

Moltes gràcies per la informació. Cada any penso que hi aniré i encara no ho he fet mai. A veure si m'hi animo!

Fernando Pagán ha dit...

En la Agrupación, he oido hablar de dicha exposición,pero de momento no puedo ir.Saludos

Josep M. Ferrer ha dit...

Molt bona experiència! És una de les moltes visites que cada any em marco com a pendents però que mai no he arribat a fer. He conegut pel flickr un noi que va guanyar el primer premi amateur d'aquest any al "Visa pour l'Image" amb unes fotografies molt bones en BiN sobre la Xina rural.

Merce ha dit...

Totalmente de acuerdo con tu exposicion, muchas veces no nos paramos a pensar en quien está detras de la camara y en que condiciones. Es algo que me quedó muy presente en una conferencia de Jon Sistiaga.

Siempre digo que lo bueno de vivir en ciudades grandes es la cantidad de actos de los que se puede disfrutar, aqui... poco hay, poco se trae, y cuando hay algo que merece la pena, no le queda sitio ni al acomodador...

Gracias y mil bicos

Fernando Santos (Chana) ha dit...

Olá Araceli, bela reportagem...Espectacular....
Um abraço

DANI ha dit...

JUstamentent haviem quedat aquest dissabte per pujar-hi. A veure si no fallem!!!

Petons

La sonrisa de Hiperión ha dit...

No te podemos decir otra cosa... todas tus fotos son la leche!

Saludos y un besazo!

Sergio López ha dit...

Que buena pinta tiene, lastima por la distancia!

Antonio ha dit...

Araceli.

A parte de ser superadmirador de tus fotos, esta vez quiero darte las gracias por tu sugerencia. Te hice caso y este fins de semana estuve por Perpignan viendo algunas de las exposiciones. Fué realmente maravilloso. Había una cantidad inacabable de imágenes. No me dió tiempo a todo (menos con la familia) pero realmente valió la pena ver esos trabajos, algunas veces tan arriesgados (fotos de guerras recientes), otras de puro encanto (como las de Obama, etc...) A parte conocer esa ciudad donde nunca había estado antes. Las más sinceras gracias.

Traducción · Translation · Traduction