El pescador

© Araceli Merino, Llac Inle (Myanmar) 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Fa pocs dies, en mig d'un matí d'intensa pluja a Berlin vaig tenir ocasió de veure la polèmica portada de la Revista "The Economist". Els pensaments, la preocupació, la reflexió ètica sobre el periodisme, l'especulació de futur... tot es va amuntegar per enèsima vegada al meu cap. La pluja seguia caient amb força aquell xafogós matí d'estiu fastiguejant tota possibilitat de fer fotos. L'única alternativa que hi havia era seure en una cafeteria d'estil bohemi, propera a l'Alexander Platz, al caliu d'una agradable conversa a la que varem posar comes i punts amb una gerra de cervesa de blat.
En un moment de silenci em va venir al cap aquesta foto que li vaig fer fa uns anys a pescador solitari del Llac Inle a Birmània. Crec que el que més vaig evocar en aquell instant va ser la sensació de solitud serena, d'aïllament, de manca d'informació que potser sense que ell ho sabés el feia ser més feliç. És evident que no te res a veure pescar fotos amb una reflex en una ciutat cosmopolita amb pescar peixos amb el peu en un llac de l'Orient llunyà. Però a vegades, els moments que perdem de feina els regalem als somnis, que ara per ara conserven l'IVA al 0%.
La pluja va seguir caient una bona estona sobre Berlin.

Exposició Bach a Toulouse

© Araceli Merino, bust de J. S. Bach a la Nikolaikirche, Leipzig, Alemanya 2011.

Olympus E-3, Zuiko 14-54

Els passats dies 9 i 10 de juny vaig tenir ocasió de projectar en diferents horaris un dels meus treballs fotogràfics titulat "La Route de Bach aujourd'hui" (La Ruta Bach avui) en el marc del Festival "Passe ton BACH d’abord!" de Toulouse (França). Un prestigiós festival de música centrat en l'obra del compositor Johann Sebastian Bach (1685-1750), que organitza l'Ensemble Baroque de Toulousse. La meva exposició, projectada en format de diaporama, es va poder veure en diferents passis durant els dos dies esmentats, al costat d'un vídeo protagonitzat pel violoncel·lista Yo Yo Ma a la Cave "Café Zimmermann" (FJT Espérance, 20 grande rue de Nazareth, Toulouse) un espai on els assistents al Festival podien seure a descansar, tot contemplant mostres d'arts plàstiques i les dues vídeo-projeccions simultànies. "La Ruta Bach avui" és una col·lecció de fotografies de l'aspecte actual dels diferents llocs on va viure i treballar el gran compositor del barroc alemany, ubicades entre la Turíngia, Saxònia i la zona hanseàtica a l'est i al nord d'Alemanya. Fotografies que vaig voler que ens mostressin un Bach més proper, imaginat en la seva dimensió humana i alhora veure i recrear aquella llum particular que el va influenciar i el va inspirar.

Cala dels Frares

© Araceli Merino, Cala dels Frares, Lloret de Mar 2011

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

La calor ha tornat, de forma contundent, i m'ha agafat immersa en diferents activitats com cursos d'iniciació, de fotografia de viatges i algun encàrrec (encara que menys dels que voldria). És per això que darrerament em prodigo menys per la galàxia bloguera. Però aquí em teniu de nou amb una foto refrescant. La Cala dels Frares és un lloc especial, amb màgia, però no gens fàcil. Després d'un parell de visites amb llums impossibles, a la tercera va sorgir la que esteu veient. De cop he recordat quan un bon amic fotògraf m'explicava que en més d'una ocasió s'emporta uns bocates enormes per matar el temps mentre espera que arribin les bones llums. La paciència acostuma a tenir premi.

Sau, quatre anys després

© Araceli Merino, Pantà de Sau 9-4-2012

Olympus E-3, Zuiko 14-54

Com estant canviant les coses des d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, en que arran d'una sequera extraordinària, que tots recordem, vaig decidir visitar l'antic poble de Sau. Lluny de mostrar (com en la foto d'enguany) només la característica punta del campanar de la seva església romànica de Sant Romà, la sequera havia fet reaparèxer entre les aigües les restes de les cases que algun dia havien esdevingut un petit nucli rural. Aquelles imatges es van convertir en la lletra capitular que iniciava la ruta d'aquest bloc.

Com cada any hi vaig retornar, per tradició, el mateix 9 d'abril coincidint amb el dilluns de Pasqua. Però també desitjant que, de la mateixa manera que el dijous 10 d'abril de 2008 varen començar les pluges  que van posar fi a una llarga i angoixant sequera, aquesta petita tradició esdevinguda quasi un ritual repetit el 2009, el 2010, el 2011, serveixi com una mena d'auguri per a que algun dia ben aviat retornin la calma i l'esperança per a tots plegats, tan necessària com l'aigua de fa quatre anys.

Després de la sequera venen les pluges i després de la tempesta sempre surt el sol. Vet aquí aquest arbre solitari que, tot contemplant la punta del campanar emergent sobre les aigües, sembla ballar la seva dansa ritual d'invocació als deus de la vida com el sol, l'aigua, el vent... Amb la càmera ens varem sumar al ritual tot sabent que, més enllà de la pluja o la sequera, l'any que ve continuarà sonant aquesta hieràtica dansa ritual i el dimarts 9 d'abril de 2013 procurarem ser allà per deixar-ne constància una vegada més.

Gràcies de tot cor per la vostra companyia d'aquests quatre anys.

Castillo de Tabernas (Little planet)

© Araceli Merino, little planet del Castell de Tabernas (Almería), 2012

Olympus E-5, Zuiko 9-18

Des d'aquesta torre de l'homenatge tenim una vista increïble del desert més cinematogràfic de tota la península ibèrica... el desert del bonic poble de Tabernas, a prop d'Almeria, on s'han gravat uns quants centenars dels anomenats Spaghetti western, entre molts altres films. La fortalesa data del s. XI i aquí es va signar el final de la dominació àrab d'Almeria el 1489, davant dels reis catòlics, poc abans de la rendició de Granada (1492). Eren temps convulsos, com els nostres. Potser per això, aquesta nit (en que fa cent anys de l'enfonsament del Titànic), em venia de gust fer-hi una mirada diferent. A veure si mirant les coses des d'una altra perspectiva al final les aconseguim canviar! Per a bé, clar!

Malecoooón!

©Araceli Merino, L'Havana (Cuba) 2009

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Un malecón, en castellà, és un mur de contenció d'aigua. Molt habituals, per tant, davant del mar. Però vaja, el malecón més cèlebre de tot el món és sense cap mena de dubte el de l'Havana (Cuba). Clar que quan vas amb un cocotaxi, amb el seu característic soroll de motor i a tota pastilla, si algú ens pregunta sobre la marxa el nom d'aquell passeig marítim, la resposta no pot ser altra que la del títol de la foto.
Aquest és el tempo del temps que ens toca viure! (Valgui la redundància). Sort que... malgrat tot, no tots els detalls se'ns escapen.

Mirada

© Araceli Merino, Marapurà (Myanmar) 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

M'agrada Àsia! L'Orient llunyà!
És simple però és així. Tot aquell món llegendari, sempre a l'esguard de la natura, imbuït de la petjada budista, que viu amb una concepció del temps diferent i que encara mostra racons genuïns de bellesa infinita, fa que la mirada asiàtica marqui i convidi al retorn. Països com Myanmar o fins i tot la Xina conserven molts recons genuïns i poc coneguts com Marapurà o la província de Yunnan on els turistes arriben en comptagotes i on encara és possible fer un viatge quasi en el temps, com els antics exploradors, a la recerca de la terra mítica del Shangri-là evocada per James Hilton.

La propera Setmana Santa, del dissabte 31 de març al dilluns 9 d'abril, els amics de Baraka, club de viatges m'han proposat d'acompanyar-los a la Xina, concretament a fer una Ruta fotogràfica per Yunnan.

Lluitant contra els gegants...

©Araceli Merino. Mota del Cuervo (Cuenca, La Mancha), 2010.

Olympus E-3 + Zuiko 9-18

"...Mire vuestra merced —respondió Sancho— que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que, volteadas del viento, hacen andar la piedra del molino....".

(Don Quijote, Llibre 1, Capítol VIII. Miguel de Cervantes)

Ja fa més d'un any que vaig tenir l'oportunitat de fer un reportatge a l'entorn de la terra del Quixot. Tot contemplant l'estampa fascinadora de la silueta d'aquells vells molins retallada sobre l'horitzó vaig entendre la bogeria meravellosa del Quixot lluitant contra uns gegants particulars... si, si... com si fos una mena de fotògraf del nostre temps intentant obrir-se pas entre les aspes del món professional, lluitant a cop de flaix i trípode...! Clar que, els temps son els que son i, en qualsevol moment, aquell cel de plom pot caure (com deia Astèrix) sobre els nostres caps!

"...¡Válame Dios! —dijo Sancho—. ¿No le dije yo a vuestra merced que mirase bien lo que hacía, que no eran sino molinos de viento, y no lo podía ignorar sino quien llevase otros tales en la cabeza?
—Calla, amigo Sancho —respondió don Quijote—, que las cosas de la guerra más que otras están sujetas a continua mudanza...".

(Don Quijote, Llibre 1, Capítol VIII. Miguel de Cervantes)

Feliç 2012!

©Araceli Merino. Fontanals de Cerdanya (Catalunya), 2011.

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

El sol s'està ponent, però demà tornarà a sotir.

Sempre ho fa.

De debò que desitjo que sigui per a tothom!

Feliç 2012, de tot cor!

Sereníssima

©Araceli Merino. Burano (Venècia), 2011.

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Sereníssima. Podia haver estat excelentíssima, il•lustríssima... però el destí va triar i a Venècia li va tocar ser una Sereníssima República. Més enllà de les grans masses de visitants que s'apleguen en els carrers troncals de la ciutat, la gran humitat que cala en els dies més freds o la inevitable picaresca derivada de la gran experiència que tenen en el terreny turístic ja des del segle XVI... passejar per Venècia i les illes del seu entorn ens fa entendre perquè l'aristocràcia i la burgesia europea ja hi anaven a passar llargues temporades, més enllà del plaer i la festa, cercant la bellesa en tots els sentits. Sento encara el fred intens i la humitat d'aquella tarda a Burano. El temps semblava aturat i la boira dormia la seva migdiada sobre la llacuna. Com si es tractés d'un adagio ingràvid de Vivaldi, aquell moment solitari i fred a Burano em van fer entendre que és la calma serena. Volia dir sereníssima.

Felicitat

©Araceli Merino. Estudi, 2011.

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Si, ja sé... darrerament no penjo gaire. Els temps son els que son. Potser per això, després d'un dels darrers treballs que acabo de fer, quan ja estava revelant la foto amb el Capture, em va semblar que el somriure de la Isabel es contagiava. Si, si, coses de l'amor, però en qualsevol cas és un somriure que transmet il·lusió en estat pur... i tanta falta que fa, no creieu?

Gràcies Isa!

©Araceli Merino. Estudi, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Amb la tardor...

© Araceli Merino, llac de Santa Fe (Montseny, Catalunya) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Amb la tardor vindré per la vora del riu,

pels camps ben plens de boira

i amb galls que matinejen,

quan tot és tan llunyà, que a penes

ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Miquel Martí Pol

1929-2003

2011, A Land Odyssey

©Araceli Merino. Camps de Vicfred, La Segarra, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 9-18

Ja em perdonareu la paràfrasi, però crec que estareu d'acord en que l'escena feia pensar en el mític film de Kubrick, encara que l'odissea en aquests temps no la tenim a l'espai sinó a la terra, està clar. De totes formes no vull parlar de la crisi, prefereixo fer-ho d'una comarca lleidatana amb molta força fotogràfica... La Segarra. Ja fa alguns anys que l'amic Joan Porredon, genial fotògraf i excel·lent persona, m'havia fet agafar el cuquet. Les converses i les fotos d'en "Porre", sovint inspirades en la seva terra, han esdevingut la millor ambaixada de La Segarra. Vaja, tota una temptació a visitar-la, sobretot al començament de l'estiu quan una varietat de grocs i ocres mostren la personalitat més crua d'aquesta terra d'aparença esquerpa i silenciosa on antics castells i torres de guaita s'albiren a l'horitzó, en un mar de camps de blat crescuts entre pedregars.

Ararat, símbol d'Armènia

©Araceli Merino. Monestir de Khor Virap, Armènia, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Noè, després del diluvi, va encallar la seva arca al damunt del cim nevat que apareix al fons d'aquesta foto. A partir d'aquest relat bíblic el poble armeni venera aquesta muntanya com a veritable símbol del que ja fa molts segles és el centre espiritual del seu país. Centre només espiritual, ja que a nivell polític el mont Ararat avui pertany a Turquia juntament amb una bona part del que eren les regions de l'oest d'Armènia. El genocidi armeni perpetrat i no reconegut pels turcs a l'entorn de 1915 (1,5 milions d'armenis assassinats) fa que la contemplació de l'Ararat esdevingui el símbol d'alguna cosa més que un territori perdut. El punt d'observació més proper dins del territori armeni és aquest preciós monestir de Khor Virap (iniciat al s. VIIè), situat al costat de la frontera (infranquejable) actual i a 15 km de distància de la muntanya de Noè.

Port de La Valleta

©Araceli Merino, panoràmica del Port de La Valleta (Illa de Malta), 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

El port de la petita vila de La Valleta (Valletta en anglès) capital de l'illa de Malta és un dels punts neuràlgics d'aquest país ubicat en el cor del mediterrani entre Itàlia i Tunísia. Terra de pas, a qui els segles han forjat el seu caràcter defensiu i el pas de diferents ocupants li han conferit una personalitat eclèctica, pròpia, avui esdevé peculiar, atractiva però també desconeguda per a molts. Independent  de la Gran Bretanya des de 1964, l'illa de Malta té la densitat de població més gran de la Comunitat Europea de la que en forma part des del 2004. Disculpeu el caràcter enciclopèdic d'aquest comentari ja que de la foto poques coses més puc dir. El moment parla per si mateix.

Indolència

© Araceli Merino, prop d'Anjum, Friesland, Nord d'Holanda 2010.

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Després d'un curs intens on sovint el desànim ha creuat camí amb el moment no pas gaire fàcil que ens toca viure a tots plegats, ha arribat l'hora d'obrir un parèntesi, encara que sigui més breu del que voldríem. Les vacances en que mentre el cap pentina el desori que deixa els curs que s'acaba, la calma permet agafar la càmera per recrear nous paradisos a través de l'objectiu. El curs que ve ens portarà nou reptes, segur, però ara tan sols és moment per deixar-nos gronxar en la més profunda i absoluta indolència, només trencada pel clic de l'obturador.

P. D.
Sé que us dec moltes visites!
A veure si durant el mes d'agost em vaig posant al dia.

Ermita

©Araceli Merino. Ermita del Castell de les Sitges, Torrefeta i Florejacs (La Segarra), 2011

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

M'agrada el cinema però us he de confessar que no sóc gaire aimant dels Westerns. Però ja fa molts anys que vaig tenir ocasió de veure "Centaures del desert" de John Houston. Des d'aleshores sempre recordo aquelles imatges d'escenes interiors amb les portes obertes per on entrava la llum i el paisatge de fora... sempre les he imaginat com una mena de símbol d'afany de llibertat!

Avui ja he oblidat l'argument de la pel·lícula però fa poc, en veure la llum que entrava a través de la porta d'aquesta petita ermita abandonada, se'm va fer inevitable reviure una vegada més aquella antiga sensació.

Papallona Malaquita

©Araceli Merino. papallona Siproeta Stelenes, Castelló d'Empúries, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 50-200

L'anomenen Papallona Malaquita, pel color, clar!  ...el mateix del mineral homònim, el mateix de la natura, el mateix de l'esperança! Som a les portes de l'estiu, les bateries estan carregades, els objectius a punt, els dies son llargs, el temps una mica plujós però les ganes ens sobren. Només hi ha una cosa en la que perdo més la noció del temps que davant de l'ordinador.... fent fotos!
Per cert... abans que algú m'ho pregunti... m'agraden molt el resultats de la E-5 i del Capture One!

Micky Molina

©Araceli Merino, Micky Molina, Mataró, 2011

Olympus E-3, Zuiko 35-100

Me llamo barro aunque Miguel me llame.
Barro es mi profesión y mi destino
Que mancha con su lengua cuanto lame.
Soy un triste instrumento del camino.
Soy una lengua dulcemente infame
a los pies que idolatro desplegada.

Miguel Hernández 1910-1942

Miguel Hernández o Micky Molina? Els dos alhora!
"De Miguel a Miguel"... un preciós espectacle on els versos del poeta d'Oriola prenen vida i força de la ma d'aquest extraordinari actor, membre de família d'artistes. En la màgia de l'espectacle no hi son aliens ni la música de Luis de Arquer, ni el violoncel de Gabrielle Kaufman, ni la dansa de l'Imma Prat. Al final, pura commoció que removia l'ànima.

Primavera al Cercle Polar Àrtic (i Xerrada sobre fotografia de viatges)

©Araceli Merino, proper a Jokkmokk (Suècia) 2011.

Olympus E-3, Zuiko 50-200

Aquesta vegada us porto només un petita mostra dels quilòmetres i quilòmetres de bellesa en estat pur que anem trobant a mesura que ens apropem i creuem el Cercle Polar àrtic. Un veritable espectacle primaveral amb banda sonora pròpia: l'impressionant so de les gruixudes plaques de gel esquerdant-se al pas de les aigües primaverals, després de les gelades dels mesos d'hivern a més de 30 graus sota zero.

Aprofito per comentar-vos que el proper divendres, 20 de maig 2011, a les 19.30h faig la xerrada "Introducció a la fotografia de viatges" (idees, experiències, consells i exemples) destinada a tothom que vulgui viatjar amb la seva càmera. Serà concretament per a els amics de Baraka, club de viatges al Carrer del camí fondo, 14, de Terrassa.
L'entrada és gratuïta, però cal demanar reserva a: tedetertulia@gmail.com
o bé per telèfon: 93.784.56.00

Sau, tres anys després!

© Araceli Merino, Pantà de Sau 9-4-2011

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Han passat ja tres anys d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. Un moment que va marcar la fi d'una sequera molt preocupant i que ara ja sembla quasi oblidada. L'endemà (10 d'abril) va començar a ploure i a dia d'avui ni tant sols es veu el bonic campanar romànic de l'antiga església de sant Romà, que tradicionalment sempre ensenya la punta. Gràcies a la impressió causada pel fet de poder passejar pels carrers d'aquell petit poblet, habitualment amagats sota l'aigua, vaig decidir començar aquest blog. Com una mena de ritual de celebració, cada any retorno a Sau, que ha esdevingut un leit-motiv fotogràfic del que en vaig deixant constància puntualment: el 2009, el 2010... fins avui.
Com ja vaig dir l'any passat, Sau per mi és símbol evocador d'aquesta singladura fotogràfica a la xarxa, que tantes coses m'ha permès aprendre i que tanta gent extraordinària m'ha fet conèixer.
Les circumstàncies han anat canviant. Segurament les de tots plegats. Els temps que ens toca viure son emboirats i camaleònics. Demà és futur i és incert. Però la serena llum rogenca de Sau emmarcada per un profund silenci que li feia de banda sonora us prometo que convidava a la serena contemplació i al gaudi de les petites coses que fan gran la vida.
L'any que ve, el 9 d'abril coincideix amb dilluns de Pasqua. No sé si el campanar de Sant Romà haurà tornat a emergir de sota les aigües, però en qualsevol cas jo seré allà una vegada més per comprovar-ho.
Gràcies a tots vosaltres, de tot cor, per ser-hi!

La mirada del flautista

©Araceli Merino, Joan, foto d'estudi, 2011

Olympus E-3, Zuiko 35-100

Imatge sorgida buscant el mateix silenci en que van néixer algunes de les obres més inspirades de Vivaldi o Bach... a la recerca del clar obscur amb que els pintors del barroc segellaven els seus retrats, aquesta foto deixa la flauta muda per a que simplement canti la llum.

P. D.
Una vegada més la gent de Barcelona Photobloggers ha considerat aquesta foto la "imatge de la Setmana"!!! (dijous, 7 d'abril 2011). Moltes gràcies de tot cor a la Vanesa Ruiz i a la gent de BCN Photobloggers per la seva feina i per haver triat la meva foto. Aquestes coses juntament amb els comentaris públic o privats que m'aneu deixant/enviant em fan sentir que fer fotos no és una tasca tan solitària, alhora que fa veritat aquella ja vella frase de l'Ansel Adams "Quan fem una foto mai no ha de ser només per a nosaltres…”.

Vent del capvespre

© Araceli Merino, Molins de Kinderdijck, Holanda 2010.

Olympus E-3, Zuiko 9-18

La tragèdia del Japó ens ha fet reflexionar a tots sobre la fragilitat de la vida, sobre la força de la natura, sobre la tecnologia que ha permès el desenvolupament de la nostra societat... Aquella tarda de finals d'estiu a Kinderdijck, al sud de Rotterdam, bufava un vent que semblava anunciar la tardor. El dia havia estat llarg, la tarja de memòria de la càmera estava a vessar i el moment convidava a un petit respir. En poca estona l'escena es va tornar un espectacle de tons vermellosos.
La vida és fràgil. L'amenaça pot venir de totes bandes, des d'un tsunami fins a una central nuclear. Dubto. No sé quin és el millor camí a seguir. Aquella tarda, però, vaig veure que tant la natura com la condició humana tenen coses bones. La natura perquè ens regala espectacles de bellesa infinita com aquest i la condició humana perquè ha estat capaç d'inventar un aparell que ens permet perpetuar-ne el record.
Si contempleu la imatge una estona sentireu com el vent de ponent us convida a posar-vos un jersei.

Asteroide W 612 (o little planet de l'Hotel Vela)

© Araceli Merino, little planet de l'Hotel W (Vela) Barcelona, 2010

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

Ja fa temps que estic treballant en el tema de les Panoràmiques esfèriques. La veritat és que és un món fascinant alhora que ofereix moltes possibilitats tant en l'àmbit professional, comercial, com també en l'estrictament creatiu. Però de cop, quan girem la panoràmica esfèrica al revés, com si es tractés d'un mitjó, descobrim l'entrada secreta a la galàxia dels asteroides del Petit Príncep (de Saint-Exupery), on els planetes son tant petits que sovint costen una mica de veure.

Campos de Teruel (i Curs de Fotografia bàsica)

©Araceli Merino, Campo de Teruel (Llanos de Cella, Teruel) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Ja fa temps que alguns de vosaltres em vau demanar que quan fes un curs de fotografia ho comentés en el Fotoblog, Facebook, Twitter, etc.... Doncs ha arribat el moment! Serà un CURS DE FOTOGRAFIA BÀSICA destinat a totes aquelles persones que vulguin conèixer una mica millor la seva càmera i els elements bàsics per dominar i disfrutar de la fotografia, amb una durada de 30 hores, repartides entre els 10 dissabtes que van del 5 de febrer al 9 d'abril, de 16h a 19h. Serà a l'Escola de Fotografia TEC (Tucan El Cel) de Mataró (Carrer Tres tombs, 11). Un dels atractius és que serà amb un grup reduït (10 persones) per poder personalitzar millor, però alhora amb ganes de disfrutar d'aquest món fantàstic, fins i tot addictiu, de la fotografia.
Per il·lustrar aquest post he triat la foto d'un moment màgic, d'aquells irrepetibles...  va ser perduda per l'impressionant escenari de les planes dels Camps de Terol, quan tornava de fer un reportatge per les terres de La Mancha. Son moments com aquests els que ens fan entendre perquè la fotografia és tant extraordinària!

Minimal

©Araceli Merino, Zaanse Schans (Holanda) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 50-200

Si, ja sé, no és música... com si ho fora.
Formes, línies, textures, pocs elements... una particular regla de terços.
Com intentant imitar el fragment d'un adagio per a piano de Mozart o Schubert... poques notes i silencis expressius.
Silenci només trencat pel clic de la càmera.. integrat en l'arquitectura sensitiva de l'harmonia del moment.

P. D.
Es diu que les 12 del migdia no és una bona hora per fer fotos.
I'm sorry!

Solstici d'hivern

© Araceli Merino, Arbúcies 2010

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

Guarits pel caliu del foc alcem la nostra mirada cap al cel sabent que, quan surti el sol després d'aquesta llarga i freda nit de solstici d'hivern, haurem encetat novament el camí cap al temps clar.

Endavant!

©Araceli Merino, Port del Fòrum, Barcelona 2010.

Olympus E-3, Zuiko 70-300

Endavant! Aquesta és la nostra fita. Com el ciclista que vaig retratar fa uns mesos tot passejant per la zona del fòrum de BCN... un lloc molt estimulant per a qualsevol fotògraf, particularment als amants de la fotografia d'arquitectura.  Darrerament, els projectes nous, les classes, etc... m’estan absorbint el temps. Amb la mirada (i la càmera) posada sempre endavant vull trobar temps també per retrobar aquest espai cibernètic que comparteixo amb vosaltres i també poder visitar els vostres, cosa que faig darrerament de manera silenciosa. Temps maleït. Temps que fuig. Això si... endavant, sempre endavant!

Albada de tardor

© Araceli Merino, panoràmica del llac de Santa Fe (Montseny, Catalunya) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Les primeres llums del nou dia es començaven a estirar entre els darrers fils de boira de l'albada, sobre un dels racons més bells del Montseny. Les llums de serena languidesa de finals de setembre insinuaven ja l'arribada del temps de tardor... temps de recolliment, de silencis, d'olor de molsa i fusta cremada.

Camí del far

©Araceli Merino, Camps propers a List (illa de Sylt, Norfriesland, Nord d'Alemanya) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Camps de Dunes i Erms, situats a la més septentrional de les illes Frisones al Mar del Nord: l'illa de Sylt. Terrenys afortunadament protegits per la seva idiosincràsia natural típica del Nord d'Europa. Un paratge de bellesa sòbria, amb la constant banda sonora del vent que s'estavella contra el nostre rostre. Com a argument, un camí solitari que ens porta a un far ben especial... ja que marca el punt geogràfic més septentrional de la República Federal d'Alemanya.

P. D.
Degut a algun petit incident amb l'ús inadequat de les meves fotos, a partir d'ara serà força habitual que les veieu amb marques d'aigua.

Bardenas Reales

© Araceli Merino, Castildetierra a les Bardenas Reales (Navarra) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Ja fa alguns anys que vaig descobrir el profund encant de Las Bardenas Reales de Navarra a través del fotoblog de l'apreciat Felix Vaquerizo, particularment de la seva gran sensibilitat fotogràfica i dels comentaris que sempre feia d'aquest semidesert situat al sud de Navarra (a prop de Tudela i de Buñuel, el seu poble). El paisatge parla per si sol. És un veritable paradís pels fotògrafs. La possibilitat de fer-ne un reportatge per a la publicació privada d'uns amics del món excursionista va ser l'excusa perfecte per passar-hi uns dies a finals d'agost. Aquí teniu el resultat.

Orgue des del cel

© Araceli Merino, Vista aèria del gran orgue de la Basílica de Santa Maria (Mataró) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Una foto amb paradoxa: veure un orgue des de dalt, quan ens passem la vida veient-los des de baix.
Sempre havia pensat que els organistes havien de ser persones posseïdores d'una percepció musical especial degut a la seva posició elevada a l'hora de tocar, sempre per damunt de tota la resta de músics, més aprop de l'harmonia celesta. Potser per això Johann Sebastian Bach (1685-1750), va esdevenir el més gran músic de tots els temps. En aquesta única vegada a la vida que esteu veient vaig poder començar a intuir el perquè...

Hamburg a l'hora blava

© Araceli Merino, panoràmica d'Hamburg (nord d'Alemanya) 2010.
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquesta vegada una vista ben clàssica d'Hamburg des del Pont Kennedy, al damunt del llac Binnenalster en l'hora blava. La doble reconstrucció, després d'un terrible incendi que l'any 1842 va devastar dos terços de la ciutat i dels bombardejos de finals de la Segona Guerra Mundial, li han configurat una forta personalitat de ciutat moderna però mantenint un elegant aire històric. Entre molts altres arguments Hamburg està totalment recomanada als interessats en fotografia d'arquitectura.
La panoràmica està construïda a partir de 4 fotos.

El silenci punyent d'Oradour-sur-Glane

©Araceli Merino, Oradur-sur-Glane (Limousin, França) 2010
Olympus E-3, Zuiko 9-18

En mig d'un silenci només trencat pel so de l'obturador de la càmera, el visitant hi passeja deixant que el profund dolor del record que evoquen les parets caigudes i els ferros retorçats d'aquella ciutat fantasma vagin glaçant l'ànima. Res al món val la pèrdua d'una sola vida humana. Els 642 ciutadans innocents (190 homes, 245 dones i 207 nens) assassinats per un escamot de la divisió SS Das Reich el migdia del dissabte 10 de juny de 1944 i després cremats en el tranquil poble d'Orador de Glana, al cor de la regió francesa del Llemosí, segueixen allà, presents en el silenci, ferms com el cable de l'antic tramvia o els cotxes incinerats al mig del carrer, fent que el record d'aquella atrocitat es conservi a la memòria.

Que no es repeteixi mai més!

Cayo Largo

©Araceli Merino, Cayo Largo (Cuba) 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

"Un paradís amb ressonàncies cinematogràfiques..." Ui! quina frase tant particular per definir les vacances estivals, no?. O, si més no, el que ens agradaria que fossin. I això que només pretenia presentar la més popular de les illes cubanes del Carib... llarga, estreta i amb tots els tòpics que acompanyen una estada idíl·lica. Clar que en última instància, la felicitat no depèn del lloc sinó de nosaltres mateixos. Per tant, no perdeu més el temps.
Passeu unes bones vacances!!!

Camps de Lavanda

©Araceli Merino. Camps de Lavanda de Valensole (Alta Provença, França), 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Passejar per l'Alta Provença a principis de juliol, en el bellmig del seu silenci només trencat pel so de les excitades abelles en dansa, és percebre amb intensitat el perfum més agradable que sóc capaç de recordar. Per una vegada, els jocs de rectes i diagonals dels camps d'espígol dialogant amb els elements casuals del seu entorn com els arbres o el cel... , si be temptadors al fotògraf, queden en segon terme. El més irresistible d'aquesta foto és la bona olor que fa (sobretot quan s’aixeca la brisa de la tarda).

Papallona

©Araceli Merino. Castelló d'Empúries, 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

És un pètal, desprès d'una rosa,
que s'encela flotant sobre el vent;
tremolosa, s'atura i reposa
al miratge d'un calze lluent.

Climent Peix
Poesia completa (1995)

Cotorra en silenci...

©Araceli Merino. Passeig marítim de Mataró, 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Si, efectivament. Callava perquè estava esmorzant. I això que les cotorres xerren molt. Encara que no sempre és fàcil, moltes vegades és millor callar abans que dir segons què. El silenci també forma part de la música. La fotografia és silenciosa!

Aquesta primavera...

© Araceli Merino, Camp de roselles de la Roca del Vallès 2010
Olympus E-3, Zuiko 12-60

No hi ha primavera en que les roselles no siguin una temptació per a qualsevol fotògraf. Aquestes precioses flors, de color vermell intens, sobre els seus habituals fons verds, son d'una fotogènia extraordinària. Una primavera com aquesta del 2010 no és cap excepció. Bé! potser l'únic matis seria la delicada situació socioeconòmica per la que passa el país, dins de la qual tothom intenta muntar el seu puzle particular de la millor manera possible. És evident, però, que cal anar en compte de no perdre cap de les seves peces. La recomposició aleshores és molt més difícil...

P. D.

Cliqueu aquí per veure la foto original

Sau, dos anys després!

© Araceli Merino, Pantà de Sau, tarda del 9 d'abril de 2010
Olympus E-3, Zuiko 9-18

Ja fa dos anys d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. Per tant, dos anys de la fi d'una sequera angoixant que feia preveure l'arribada de temps molt difícils marcats per les restriccions d'aigua. L'atzar va voler que l'endemà (10 d'abril) comencessin les pluges i avui, com fa un any, els nivells d'aigua es mostrin en la seva màxima expressió. L'impacte d'aquella sequera va ser el detonant d'aquest fotoblog. Potser per això, cada any, la tarda del 9 d'abril he volgut tornar-hi... per percebre l'estat de la qüestió i per deixar-ne constància gràfica, símbol evocador d'aquesta singladura fotogràfica a la xarxa, que tantes coses m'ha permès aprendre i que tanta gent extraordinària m'ha fet conèixer. Encara que és molt aviat, ja m'he reservat a l'agenda del 2011 la tarda del dissabate 9 abril per tornar a Sau i captar una vegada més aquestes corprenedores llums del capvespre malenconiosament reflectides sobre el pantà ple d'aigua. De debò que no se m'acut un millor pastís d'aniversari per compartir amb tots vosaltres i així donar-vos les gràcies per tots els comentaris que no per immerescuts menys agraïts. Gràcies, un any més, de tot cor.

Man in black (o quasi...)

© Araceli Merino, Mataró 2010

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquest quasi Man in black no és cap agent camuflat, ni cap espia infiltrat. Tampoc un mal imitador del Will Smith, ni tant sols un pres fugat de l'illa d'Alcatraz. El personatge amagat darrera les ulleres fosques i sobre una càmera fotogràfica és el bon amic i gran fotògraf Martín Gallego. Efectivament va ser buscant localitzacions per a una pràctica d'un curs de fotografia de viatges quant en el lloc menys pensat, un pas soterrani al passeig marítim de Mataró, ens va aparèixer un fons molt maco amb una llum especial. Amb en Martin i l'Alfons vam estar fent proves i... voilà! Fa pocs dies en Martin va penjar una foto de l'Alfons. Oh! Quina temptació!

Com que sé que no és fàcil passar del darrera al davant de la càmera... gràcies Martin!!!

P. D.

Per cert Martín, espero que després d'això no m'esborris de la teva llista d'amics :-) )

Torna la primavera!

©Araceli Merino. Parc Nacional d'Aigüestortes, 2009

Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Un Picasoques (sitta europaea), Trepador azul, Sitelle torchepot, Eurasian nuthatatch, Picchio muratore, Kleiber, Trepadeira azul... quants noms tant diferents per a un ocell de bosc tant petit i encantador.

La conversa

© Araceli Merino, Marapurà (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Cau la tarda.

Una conversa lleu, de paraules serenes.

La pressa és un mal occidental: No calen rellotges perquè la natura és sàvia i el sol és present. La intensa calor humida de l'estiu monsònic es barreja amb pluges esporàdiques, però tant li fa. En aquesta conversa les paraules noves n'evoquen de velles tal vegada com si una antiga conversa revisqués de tant en tant, de forma cíclica.

I què?.

No hi ha pressa, no es mesura el temps... simplement es defuig.

Els dos monjos birmans saben perfectament quin és el final del camí. El mateix per a tothom. Però, és igual.

Aquella conversa es tornarà a repetir d'aquí a no sé quan de temps, tal vegada amb les mateixes paraules.

Ja no sé quina hora és. No importa.

Lleu i serena cau la tarda.

P. D.

El fòrum Barcelona Photobloggers ha considerat aquesta foto la "imatge de la Setmana"!!! (dijous, 18 de març 2010). Moltes gràcies de tot cor a Jordi Casanovas i a la gent de BCN Photobloggers per aquesta nominació. No sabeu els ànims que dóna!

Panoràmica de l'Alguer (Sardenya)

© Araceli Merino, Port i ciutat vella de l'Alguer (Illa de Sardenya) 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquesta vegada em venia de gust deixar que la vista es perdés a l'horitzó. És per això que he triat aquesta panoràmica aèria de la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, feta a partir de 8 fotos verticals. L'any 1850 encara es va haver d'imprimir un llibre de catecisme en català perquè els seus habitants no parlaven l'italià. La corona catalano-aragonesa va fer del seu port un enclavament estratègic i comercial en els temps medievals i la quasi totalitat dels seus primers habitants eren mariners catalans amb les seves famílies. Malgrat que avui la situació ha canviat sensiblement, encara és possible trobar algú amb qui poder mantenir una conversa en un català peculiar de cantarella italiana. Un passeig pel seu casc antic és una evocació directa a la història.

"Tan a prop, tan lluny!" en el Calisay d'Arenys de mar

©Araceli Merino, Amsterdam 2008
Olympus E-510, Zuiko 12-60

Una instantània urbana holandesa (amb càrrega semiòtica) per il·lustrar l'exposició col·lectiva "Tan aprop, tan lluny" que han organitzat conjuntament BCN Photobloggers i l'Associació Fotogràfica d'Arenys de Mar al Centre cultural "Calisay" en la que hi participo. Una peculiar mostra d'imatges on es mostren paral.lelismes socials entre paisos aparentment distants. Oberta del 5 al 28 de febrer. Entrada lliure.

Al·legoria de la música

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-510 + Zuiko 50-200 mm

Aquesta vegada un clàssic. Com que el fred de l'hivern ens convida al recolliment de la llar, he volgut fer una clicada d'ull a la gran tradició pictòrica (també fotogràfica) del bodegó i a la gran quantitat de bodegons evocadors dels sentits, dels instruments, de l'únic art que no necessita la imatge... la música. Tant les flautes de bec, com la partitura, com el porta espelmes que apareixen a la foto son reproduccions a partir d'originals d'època.

Papa Noel fotògraf

©Araceli Merino, L'Havana (Cuba) 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Des de petita que m'havia preguntat que feia el Papa Noel després de les festes nadalenques particularment durant el mesos d'estiu. Potser es quedava descansant a la seva casa del nord de Finlàndia? Per atzar, recentment vaig descobrir la veritat. El Papa Noel passa els estius a Cuba. El més sorprenent és que treballa de fotògraf i amb la seva càmera màgica segueix portant felicitat als nens de totes les edats que es creuen al seu pas... o, potser va ser només un somni?
En qualsevol cas.. que l'any 2010 us arribi ple de somnis!

Audite silete

©Araceli Merino, Concert de la Setmana de Música Antiga.

Església de Santa Maria (Mataró)
Olympus E-3, Zuiko 35-100

Audite silete divina musica
dulci sona susurrat in aure cantica
iam varia voce concentum ducite
dulcique iubilantes amore psalite

(text anònim d'un madrigal de Michael Praetorius 1571-1621)

Traducció
Escolteu en silenci la música divina
que sona dolça xiuxiuejant cants a l’orella

ara que varies veus juntes ens porten

amb dolça alegria cants d'amor.

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!!!!

La ciutat del silenci...

©Araceli Merino, Mdina (Illa de Malta) 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

... on passejar pels carrerons estrets d'aquesta vila emmurallada de Mdina, al costat de Rabat, ja no és només descobrir l'essència mateixa del cor de l'illa de Malta... és trepitjar els mateixos racons pels que van passar els fenicis, l'imperi romà, Sant Pau, els musulmans, els cavallers hospitalaris de l'ordre de Sant Joan (o de l'ordre de Malta), les tropes de Napoleó i finalment les britàniques, que varen traslladar la capitalitat a la ciutat de La Valletta. Els romans la van anomenar Melita (d'on ve el nom de l'illa), però el més corprenedor és el seu silenci, només trencat per les converses dels turistes, el pas de carruatges o el vent que a vegades bufa intens. Des d'aquesta solitària cantonada perduda en el temps podeu provar d'escoltar com sona la ciutat del silenci.

P. D.

Disculpeu si aquestes setmanes no us deixo comentaris pels vostres blogs. Una etapa de canvis d'horaris professionals m'està deixant sense temps. Espero poder tornar aviat a la normalitat.